La SAP de Lleó de 20-9-2023, ponent D. Álvaro Miguel de Aza Barazón ha condemnat un menor com a autor d’un delicte contra la integritat moral a 6 mesos de llibertat vigilada, prohibició d’acostament a 200 metres, prohibició de comunicació durant 6 mesos i el pagament de 600 euros de forma conjunta amb els seus progenitors.
En referència als fets, durant part del curs 2021-2022 a l’Institut la víctima va venir patint insults com «mongol», «gilipollas», burles, patades, tirant-li objectes o sucs a sobre, fets que succeïen tant a classe com a l’esbarjo i en una ocasió un company li va fer una foto, va elaborar un «Gif» i el va difondre al grup, tots de la victima.
En alguns d’aquests fets sobretot a les burles i insults va intervenir Isidoro qui en una ocasió va trencar en trossos una goma i se la va ficar a Rodolfo per sota de la samarreta.
El mes d’octubre la víctima havia tingut un incident en un parc amb un altre company causant-li lesions per les quals es va seguir també procés en aquesta jurisdicció.
Com a conseqüència d’aquest cúmul de circumstàncies la victima va estar en tractament mèdic i va acudir a teràpia psicològica.
Amb caràcter general i de manera prèvia hem d’assenyalar que no existeix un tipus concret d’assetjament escolar o bullying recollit en el Codi Penal i, la via per enjudiciar aquests assumptes és utilitzar el tipus de tracte degradant de l’article 173. 1 sempre que l’agressió o el comportament consisteixi en un assetjament continuat i amb menyscabament de la moral del menor.
La conducta pot, a més, donar lloc a un concurs amb altres delictes com lesions, amenaces, coaccions, calúmnies, agressions i abusos sexuals i fins i tot inducció al suïcidi i homicidi.
L’assetjament escolar és una forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars de forma reiterada i al llarg del temps.
Per tant, l’ assetjament es caracteritza per una continuïtat en el temps podent consistir els actes concrets que l’integren tant en agressions físiques com amenaces, vexacions, coaccions, insults etc.
En definitiva, es precisa per a una conducta continuada de fustigació que té per objecte perseguir, amedrentar, intimidar o atemorir la víctima.
Com a característiques d’aquest assetjament escolar ens trobem amb la necessitat que hi hagi un desequilibri de poder entre els alumnes (sigui una superioritat física, psicològica o verbal), una intencionalitat que consisteixi a amenaçar o atemorir un alumne davant un altre i una reiteració d’aquestes conductes, que es repeteixen en el temps i genera en la víctima l’expectativa de ser blanc de futurs atacs.
A més, l’assetjament pot ser, a banda del que podríem denominar «assetjament actiu» també hi cap un «assetjament passiu» bé en la modalitat d’exclusió social no deixant-li participar dins del grup o ignorant-lo, o una combinació de totes dues i també pot practicar-se individualment o en grup.
També es pot cometre a través de mitjans digitals o xarxes socials com el cyberbullying, el sexting o staking.
La resposta legal a l’assetjament escolar pot ser variada, en atenció a la seva rellevància:
a.- En primer lloc, en l’ àmbit acadèmic, ens trobaríem amb la capacitat disciplinària del centre d’ estudi, estant tipificada com a falta molt greu l’ assetjament físic i moral entre companys, havent-se adoptat per part de certes comunitats autònomes un protocol d’assetjament escolar que estableix les mesures específiques per actuar de manera més àgil i protegir més eficaçment la víctima.
b.- En segon lloc, ja en l’ àmbit judicial, per als casos més greus, poden donar lloc a l’exercici d’accions en la jurisdicció civil, contenciosa administrativa o penal.
Dins de la Jurisdicció Penal, les conductes poden incardinar-se en un o diversos delictes de lesions, amenaces, coaccions, injúries, calúmnies, agressions sexuals, inducció al suïcidi, homicidi o, com és el cas que ens ocupa, en el delicte d’art 173.1 que castiga qui infringeixi un tracte degradant menyscabant greument la seva integritat moral.
Depenent de l’edat de l’assetjador, se li imposaran penes, si és major de 18 anys o si és major de 14 i menor de 18 anys, se li aplicarà les mesures que preveu la llei penal del menor.
En el nostre, cas el menor denunciat al temps dels fets era major de 14 anys i estava en la mateixa classe que la victima, encara que era major que ell al ser repetidor.
També, en aquest àmbit hem de portar a col·lació la Instrucció 1/05 de la fiscalia general de l’estat sobre el tractament de l’assetjament escolar des del sistema de justícia juvenil.
Aquesta instrucció després d’ assenyalar que el concepte d’assetjament escolar és metajurídic, podent tenir diverses significacions juridicopenals des de la mera falta, avui delicte lleu, a la comissió d’un delicte greu, assenyala que haurà d’estar-se a cada supòsit partint que conceptualment l’assetjament escolar requereix d’ una certa continuïtat o reiteració havent-se de distingir aquestes conductes d’ incidents aïllats.
En aquesta instrucció i pel que fa al delicte contra la integritat moral que és pel que resulta condemnat el recurrent s’assenyala que el tipus bàsic d’aquesta conducta exigeix d’una banda la concurrència d’un element medial que seria infringir una persona a un tracte degradant i un resultat que se’n derivi un menyscabament greu de la seva integritat moral, considerant que es tracta d’un tipus residual, aplicable quan no pugui subsumir-se en altres figures més específiques del codi penal que recull aquelles conductes que consisteixin a sotmetre a la victima de forma intencionada a una situació degradant d’ humiliació i indignitat per a la persona.
Es considera a efectes de tipicitat que el tracte degradant exigeix, d’una banda, una certa permanència o repetició, és a dir certa continuïtat i, d’ altra banda, que aquests actes siguin eficaços per induir sentiments d’ angoixa i d’humiliació al subjecte passiu del delicte.
Per tant, es tracta de conductes que individualment no són qualificable com a greus, però, en ser reiterades, acaben menyscabant greument la integritat moral de la víctima.
Pel que fa al segon dels requisits, el resultat, el menyscabament greu a la integritat moral, suposa que nota de gravetat és necessària per a la comissió del delicte, sense que es precisi que s’ arribi a la producció d’ una lesió física o psíquica.
La resolució:
https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/bd03916f2e33e7cfa0a8778d75e36f0d/20231219
La intel·ligència artificial i Frankenstein
La intel·ligència artificial i Frankenstein
Mary Shelley va publicar el 1818 la que es considera com la primera novel·la de ciència-ficció, que va titular Frankenstein, en què explica com un estudiant de medicina uneix un conjunt de matèria inorgànica humana i aconsegueix crear un monstre d’aspecte humà que pren vida pròpia, de tal manera que quan el seu creador és conscient del resultat de la seva horrorosa invenció, abandona el monstre a la seva sort perdent totalment el control de la fera, que comet diverses atrocitats.
Les reflexions de la novel·la escrita durant la segona revolució industrial són aplicables ara a la quarta revolució industrial, en plena explosió de la intel·ligència artificial, paraula màgica que atreu totes les mirades i que sembla destinada a canviar el món tal com el coneixem.
Recuperem doncs Frankenstein per reflexionar sobre els robots amb intel·ligència artificial i els seus enormes riscos, aprofitant que el missatge de la novel·la és que els científics han d’assumir sempre la responsabilitat de les seves obres i no abandonar-les a la seva sort.
Ara que la humanitat rivalitza amb el poder diví i aviat crearà robots intel·ligents que desdibuixaran els límits del que coneixem com a vida humana, és més necessari que mai parlar de qui i com respondrem a les conseqüències no desitjades dels robots intel·ligents.
Els invents llançats sense un procés previ de reflexió han posat sovint en perill la humanitat i el que és pitjor, han socialitzat els seus efectes desastrosos que acabem assumint tots, mentre que unes quantes organitzacions han estat prou espavilades per privatitzar i fer seus els beneficis econòmics dels invents, sense cap debat previ i seriós amb la ciutadania i aprofitant la dinàmica dels fets consumats.
Per tant, la creació per l’home d’éssers artificials que adquiriran un tipus específic de vida intel·ligent requereix una profunda i prèvia reflexió, com de fet ja han demanat més de 1.000 personalitats del món tecnològic que van subscriure una carta el mes de març del 2023 sol·licitant una moratòria de la intel·ligència artificial arran de l’èxit que ha suposat el famós ChatGPT, o com molt abans ja havia fer el científic britànic Stephen Hawking, que va dir directament que la intel·ligència artificial pot acabar amb la raça humana.
Sembla que hi ha motius més que raonables per obrir un debat ciutadà, ara que encara hi som a temps, i no esperar quan sigui massa tard, com ens passa sovint als humans, que actuem a posteriori i quan ja veiem les orelles al llop.
No podem oblidar que els humans som profundament vulnerables i, per tant, cal reflexionar seriosament sobre si tot allò que tècnicament podem fer sempre s’ha d’acabar fent, o dit d’una altra manera, si totes les fronteres s’han de creuar pel simple fet que existeixen.
La responsabilitat sobre els actes de les nostres creacions, el principi de beneficència que vol dir fer el bé i no causar danys o prendre com a exemple el que fan altres indústries de risc abans de treure les seves creacions al mercat –com la farmacèutica o l’aeronàutica–, són algunes de les propostes que els experts posen damunt de la taula per afrontar aquest enorme repte de la intel·ligència artificial robotitzada.
La resposta als desafiaments de la intel·ligència i la robòtica han de venir de l’ètica, però sobretot de la política, que ha d’escoltar la veu de la ciutadania, i la solució per tant ha d’estar basada també en principis ètics com la prudència, l’autolimitació, la responsabilitat i la rendició de comptes.
El cyberbullying és violència
El cyberbullying és violència
Entre els objectius de desenvolupament sostenible per al 2030 hi ha el de posar fi a totes les formes de violència contra els menors i, per tant, hem de decidir com a societat com aturem un fenomen de violència entre els joves com és el ciberassetjament, també conegut com a assetjament en línia o cyberbullying.
El cyberbullying és un important desafiament polític i també un greu problema social i de salut, ja que posa en risc el benestar dels menors i per això cal afrontar-lo involucrant de forma plural tota la societat, tenint molt clar que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables.
Pel que sembla no hi ha una definició consensuada entre els especialistes que investiguen el cyberbullying, però sota aquest anglicisme podem identificar un conjunt de conductes individuals o grupals consistents a agredir, humiliar o avergonyir una o diverses persones de forma verbal o psicològica, de manera reiterada i sostinguda en el temps i contra la voluntat de la víctima.
El cyberbullying no és, per tant, una simple broma sense més importància.
L’agressor utilitza el correu electrònic, el mòbil, els videojocs o les xarxes socials per fer mal a la víctima, publicant informació falsa d’ella o dades personals reals, compartint sense permís fotografies o vídeos privats, realitzant comentaris públics despectius, humiliants o d’odi, o suplantant la seva identitat digital, tot aprofitant l’àmplia audiència que li dona l’entorn digital per fer-ne una divulgació universal.
Una falsa sensació d’impunitat fa que l’agressor no tingui por a ser atrapat i el fet que la tecnologia li permet atacar la víctima sense estar-hi present físicament fa que pugui exercir aquesta greu modalitat de violència psicològica contra una persona amb la qual té una clara relació de desigualtat de poder.
La víctima no sempre sap qui hi ha darrere i sovint no es pot defensar de manera fàcil, ja que de vegades no pot desconnectar o escapar-se com ho faria al carrer, fet que la converteix en una persona molt vulnerable. Així, doncs, l’agressor practica el cyberbullying en qualsevol lloc i moment del dia o de la nit, fet que el fa omnipresent a la vida de la víctima que no té fàcil escapatòria sense ajuda.
La permanència a Internet d’allò que es publica, la velocitat de difusió –compartir, reenviar–, i les dificultats per esborrar-ho fan que les conseqüències per a la víctima siguin greus. La petjada que deixa el cyberbullying a Internet difícilment s’esborra.
De fet, el cyberbullying és un problema greu de salut pública a causa del seu intens i perjudicial impacte sobre les víctimes i els especialistes en les seves investigacions ja han acreditat que hi ha una relació causal entre el ciberassetjament i diversos efectes greus per a la salut física i psicològica de les víctimes.
Aquesta nova modalitat de violència psicològica contra els menors té diversos actors com són l’agressor, la víctima i els observadors o testimonis i, per tant, una de les claus per eradicar-lo és analitzar quina és la posició que prenen els testimonis davant del cyberbullying.
Així, des de menors que animen o ajuden l’agressor en la seva estratègia macabra, a altres que es riuen de la víctima, a aquells que simplement observen el fet de forma passiva sense implicar-s’hi, o finalment als que sempre ajuden la persona necessitada encara que aquesta no demani assistència o no sàpiga com fer-ho.
Per tant, és importantíssim aconseguir que els testimonis mai donin suport a l’agressor quan hi ha un comportament violent com el cyberbullying i que es posicionin sempre al costat de la víctima i així, a més d’ajudar-la, cal que comuniquin els fets ràpidament a qui tingui competències per investigar-los i sancionar-los.
No podem deixar de banda el fet que els menors esperen de nosaltres, els adults, que tinguem una resposta ràpida i activa davant del cyberbullying, ja que som nosaltres els que els hem educat sota el mantra de la tolerància zero davant la violència i, per tant, en un cas de cyberbullying els adults no podem minimitzar la violència, justificar-la o simplement mirar cap a un altre costat.
No podem perdre en cap cas la confiança dels menors en nosaltres.
Cal, per tant, que ens posicionem com a societat de forma activa i coordinada per protegir els menors i atacar el ciberassetjament amb una estratègia preventiva i global i en el marc d’un programa pensat i basat en evidències científiques i no en ocurrències extravagants, però partint sempre del fet inqüestionable que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables, mai
Publicació a Instagram d’una foto de 4 menors nus captada en un vestidor per un company de 13 anys en finalitzar un partit de futbol.
La mare d’un menor denuncia davant l’AEPD i la Guàrdia Civil que un altre menor, jugador d’un equip infantil de futbol, va prendre amb el seu mòbil una fotografia en la qual apareixen les imatges de quatre menors, tots ells també jugadors en el mateix equip de futbol, de perfil i nus.
El pare de l’autor de la foto diu que el seu fill va prendre una única fotografia amb la imatge dels 4 menors i aquesta va ser enviada, a través del perfil d’Instagram.
L’art. 7.2 de la LOPDGDD assenyala que el tractament de les dades dels menors de catorze anys, fundat en el consentiment, només serà lícit si consta el del titular de la pàtria potestat o tutela, amb l’ abast que determinin els titulars de la pàtria potestat o tutela i en aquest cas no consta que la captació de la imatge comptés amb el consentiment del reclamant, qui havia d’haver-lo prestat en tractar-se el seu fill d’un menor de catorze anys.
Sí que consta, per contra, l’afirmació de la mare del menor de 12 anys d’edat, la imatge de la qual va ser captada que, preguntat a aquest sobre el seu consentiment a ser fotografiat, va denegar que l’hagués prestat.
L’article 84 de la LOPDGDD -protecció dels menors a Internet- considera que els menors d’edat han de fer un ús equilibrat i responsable dels dispositius digitals i dels serveis de la societat de la informació per tal de garantir l’adequat desenvolupament de la seva personalitat i preservar la seva dignitat i els seus drets fonamentals.
L’AEPD conclou que ens trobem davant d’un marc jurídic que, amb caràcter general, preveu que tot tractament de dades personals requereix comptar amb una base legitimadora per ser considerat lícit i, d’altra banda, estableix mecanismes de garantia reforçada quan el tractament de dades personals es refereixi i/o afecti menors d’edat.
Es considera que la part denunciada, amb la captació de la imatge en la qual s’ identifica el fill del reclamant, de 12 anys sense el consentiment dels seus progenitors, i la seva posterior distribució a través del seu perfil d’ Instagram, ha realitzat un tractament de dades personals, del qual és responsable i per al qual no compta amb base de legitimació.
L’ expedient finalitza amb un adpercebiment i per això sense sanció econòmica.
L’ enllaç: https://www.aepd.es/documento/pa-00018-2024.pdf
Assetjament escolar i responsabilitat civil dels pares per la condemna penal del seu fill menor.
La SAP de Lleó de 20-9-2023, ponent D. Álvaro Miguel de Aza Barazón ha condemnat un menor com a autor d’un delicte contra la integritat moral a 6 mesos de llibertat vigilada, prohibició d’acostament a 200 metres, prohibició de comunicació durant 6 mesos i el pagament de 600 euros de forma conjunta amb els seus progenitors.
En referència als fets, durant part del curs 2021-2022 a l’Institut la víctima va venir patint insults com «mongol», «gilipollas», burles, patades, tirant-li objectes o sucs a sobre, fets que succeïen tant a classe com a l’esbarjo i en una ocasió un company li va fer una foto, va elaborar un «Gif» i el va difondre al grup, tots de la victima.
En alguns d’aquests fets sobretot a les burles i insults va intervenir Isidoro qui en una ocasió va trencar en trossos una goma i se la va ficar a Rodolfo per sota de la samarreta.
El mes d’octubre la víctima havia tingut un incident en un parc amb un altre company causant-li lesions per les quals es va seguir també procés en aquesta jurisdicció.
Com a conseqüència d’aquest cúmul de circumstàncies la victima va estar en tractament mèdic i va acudir a teràpia psicològica.
Amb caràcter general i de manera prèvia hem d’assenyalar que no existeix un tipus concret d’assetjament escolar o bullying recollit en el Codi Penal i, la via per enjudiciar aquests assumptes és utilitzar el tipus de tracte degradant de l’article 173. 1 sempre que l’agressió o el comportament consisteixi en un assetjament continuat i amb menyscabament de la moral del menor.
La conducta pot, a més, donar lloc a un concurs amb altres delictes com lesions, amenaces, coaccions, calúmnies, agressions i abusos sexuals i fins i tot inducció al suïcidi i homicidi.
L’assetjament escolar és una forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars de forma reiterada i al llarg del temps.
Per tant, l’ assetjament es caracteritza per una continuïtat en el temps podent consistir els actes concrets que l’integren tant en agressions físiques com amenaces, vexacions, coaccions, insults etc.
En definitiva, es precisa per a una conducta continuada de fustigació que té per objecte perseguir, amedrentar, intimidar o atemorir la víctima.
Com a característiques d’aquest assetjament escolar ens trobem amb la necessitat que hi hagi un desequilibri de poder entre els alumnes (sigui una superioritat física, psicològica o verbal), una intencionalitat que consisteixi a amenaçar o atemorir un alumne davant un altre i una reiteració d’aquestes conductes, que es repeteixen en el temps i genera en la víctima l’expectativa de ser blanc de futurs atacs.
A més, l’assetjament pot ser, a banda del que podríem denominar «assetjament actiu» també hi cap un «assetjament passiu» bé en la modalitat d’exclusió social no deixant-li participar dins del grup o ignorant-lo, o una combinació de totes dues i també pot practicar-se individualment o en grup.
També es pot cometre a través de mitjans digitals o xarxes socials com el cyberbullying, el sexting o staking.
La resposta legal a l’assetjament escolar pot ser variada, en atenció a la seva rellevància:
a.- En primer lloc, en l’ àmbit acadèmic, ens trobaríem amb la capacitat disciplinària del centre d’ estudi, estant tipificada com a falta molt greu l’ assetjament físic i moral entre companys, havent-se adoptat per part de certes comunitats autònomes un protocol d’assetjament escolar que estableix les mesures específiques per actuar de manera més àgil i protegir més eficaçment la víctima.
b.- En segon lloc, ja en l’ àmbit judicial, per als casos més greus, poden donar lloc a l’exercici d’accions en la jurisdicció civil, contenciosa administrativa o penal.
Dins de la Jurisdicció Penal, les conductes poden incardinar-se en un o diversos delictes de lesions, amenaces, coaccions, injúries, calúmnies, agressions sexuals, inducció al suïcidi, homicidi o, com és el cas que ens ocupa, en el delicte d’art 173.1 que castiga qui infringeixi un tracte degradant menyscabant greument la seva integritat moral.
Depenent de l’edat de l’assetjador, se li imposaran penes, si és major de 18 anys o si és major de 14 i menor de 18 anys, se li aplicarà les mesures que preveu la llei penal del menor.
En el nostre, cas el menor denunciat al temps dels fets era major de 14 anys i estava en la mateixa classe que la victima, encara que era major que ell al ser repetidor.
També, en aquest àmbit hem de portar a col·lació la Instrucció 1/05 de la fiscalia general de l’estat sobre el tractament de l’assetjament escolar des del sistema de justícia juvenil.
Aquesta instrucció després d’ assenyalar que el concepte d’assetjament escolar és metajurídic, podent tenir diverses significacions juridicopenals des de la mera falta, avui delicte lleu, a la comissió d’un delicte greu, assenyala que haurà d’estar-se a cada supòsit partint que conceptualment l’assetjament escolar requereix d’ una certa continuïtat o reiteració havent-se de distingir aquestes conductes d’ incidents aïllats.
En aquesta instrucció i pel que fa al delicte contra la integritat moral que és pel que resulta condemnat el recurrent s’assenyala que el tipus bàsic d’aquesta conducta exigeix d’una banda la concurrència d’un element medial que seria infringir una persona a un tracte degradant i un resultat que se’n derivi un menyscabament greu de la seva integritat moral, considerant que es tracta d’un tipus residual, aplicable quan no pugui subsumir-se en altres figures més específiques del codi penal que recull aquelles conductes que consisteixin a sotmetre a la victima de forma intencionada a una situació degradant d’ humiliació i indignitat per a la persona.
Es considera a efectes de tipicitat que el tracte degradant exigeix, d’una banda, una certa permanència o repetició, és a dir certa continuïtat i, d’ altra banda, que aquests actes siguin eficaços per induir sentiments d’ angoixa i d’humiliació al subjecte passiu del delicte.
Per tant, es tracta de conductes que individualment no són qualificable com a greus, però, en ser reiterades, acaben menyscabant greument la integritat moral de la víctima.
Pel que fa al segon dels requisits, el resultat, el menyscabament greu a la integritat moral, suposa que nota de gravetat és necessària per a la comissió del delicte, sense que es precisi que s’ arribi a la producció d’ una lesió física o psíquica.
La resolució:
https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/bd03916f2e33e7cfa0a8778d75e36f0d/20231219
EUA avança en l’aprovació de la llei de protecció dels menors a internet, la Kids Online Safety Act (KOSA).
La crisi de salut mental i els trastorns alimentaris de molts joves dels EUA però sobretot l’incident de Meta, això és la denúncia de Frances Haugen que com a treballadora de Facebook va filtrar informes interns que posaven en relleu que els dirigents d’Instagram i Facebook eren conscients de l’impacte en la salut mental de totes dues plataformes en els seus usuaris, estan darrere d’aquesta interessant i necessària iniciativa.
Entre els seus promotors estan grups de pares i organitzacions de defensa dels interessos dels menors, encara que també hi ha col·lectius en contra amb el conegut argument que la llei limitarà l’accés dels menors a la informacions en línia o que és una amenaça a la privacitat d’aquests.
El projecte de llei assenyala que serà aplicable als menors de 17 anys i té una clara voluntat de protecció de l’interès superior del menor en l’entorn digital, perquè se centra en concedir un conjunt d’eines als menors i als pares quan aquells són usuaris de plataformes digitals, xarxes socials, videojocs, etc.
Així des de configuracions de privacitat més estrictes a la possibilitat de deshabilitar opcions especialment addictives, la creació de canals específics en les plataformes per a denunciar continguts nocius, límits al scrow infinit, l’increment de les obligacions de transparència o que els adults no puguin posar-se en contacte amb els menors, són algunes de les diverses mesures que afectaran sens dubte, al propi disseny i a la seguretat de les plataformes i que posen el focus a incrementar la responsabilitat de les plataformes quan tracten dades de menors d’edat.
Sens dubte la part més polèmica del projecte de llei serà aquella que pretén imputar a les plataformes els danys que aquestes causin a la salut, seguretat o privacitat dels menors per l’ús de les plataformes.
Finalment no volem deixar passar l’ocasió per a dir que aquesta seria una magnífica ocasió perquè els EUA ratifiqués per fi la Convenció sobre els Drets del Nen de 1989 -en vigor des de 1990-, ja que és l’únic país del món que encara no l’ha fet, en aquest enllaç el seu text complet: https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/convencionsobrelosderechosdelnino_0.pdf
Les barbes del veí, els llops i les ovelles i la llei de protecció dels menors en l’entorn digital.
Les barbes del veí, els llops i les ovelles i la llei de protecció dels menors en l’entorn digital.
El refranyer espanyol compta amb un refrany que resa “ … quan les barbes del teu veí vegis pelar, posa les teves a remullar …”.
Aquest aforisme ens adverteix que hem d’estar pendents del que ocorre al nostre voltant, per a preparar-nos prenent les precaucions necessàries per si allò mateix pot succeir-nos també a nosaltres en el futur.
Doncs bé tot això ve al cas de l’Avantprojecte de Llei orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals la tramitació parlamentària del qual començarà aquest mes de setembre, per si aquesta norma pogués ensopegar amb una part de la poderosa indústria tecnològica de manera similar amb el que ja està succeint als EUA.
Així alguns estats dels EUA com Utah, Tennessee, Ohio, Louisiana i Texas que han aprovat lleis amb mesures similars a les previstes en l’avantprojecte Español, estan veient com aquestes normes estan sent impugnades per la poderosa indústria tecnològica representada per NetChoice, entre els associats de la qual hi ha noms tan il·lustres com Meta, Facebook, Instagram, Twitter, Google i Amazon.
Aquestes lleis de protecció del menor aprovades per alguns estats dels EUA volen obligar les xarxes socials a incloure mecanismes de verificació de l’edat de tots els usuaris abans d’obrir els seus comptes, a obtenir el consentiment dels progenitors prèviament si els seus fills menors volen obrir un perfil en una xarxa social o en alguns casos, volen imposar restriccions d’ús de les xarxes socials en uns horaris determinats, entre altres mesures de protecció als menors d’edat i a la seva salut, seguretat i privacitat per evitar també l’accés a continguts nocius o perjudicials.
Les demandes presentades per NetChoice, que representen a potentades empreses tecnològiques però no als seus potencials clients menors d’edat, ja que per a això el dret romà ja va inventar fa 2.700 anys la institució de la pàtria potestat i va cedir la seva gestió als progenitors fins als 18 anys dels menors, busquen bloquejar costi el que costi l’entrada en vigor d’aquestes normes, que han estat aprovades des d’una clara visió tuïtiva de l’interès superior dels menors en l’entorn digital i com una de les moltes respostes posades en marxa per a intentar atallar la pandèmia de salut mental que assota als menors als països del primer món.
Els arguments de NetChoice són que aquestes lleis són inconstitucionals en ser contràries a la primera esmena de la Constitució dels EUA, perquè la seva aprovació pot impedir el lliure intercanvi d’idees amb els menors ja que limitarien la lliure distribució d’informació i l’accés a la mateixa per part d’aquests, argumentació de la indústria tecnològica que recorda vagament a un altre aforisme del refranyer espanyol que adverteix de “ … posar al llop a cuidar les ovelles …”.
El dret de correcció és incompatible amb la violència.
La família digital amb el present i el futur dels drets digitals.
La família digital ha estat present en la jornada organitzada pel Ministeri de Transformació Digital, Red.es i la Fundació Mobile World Capital a San Fernando (Cadis) el dia 13-6-2024.
En la 1a Jornada de reflexió sobre els Drets Digitals, a les 18 h. hem participat com a ponents juntament amb Montse Jiménez a l’Àgora participativa: «Què són els drets digitals?».
L’enllaç al programa de la jornada:
L’enllaç al vídeo de la jornada:
La família digital ha organitzat el primer curs d’especialització en la potestat parental digital.
La família és la primera proveïdora de tecnologia per als fills menors i el lloc on s’aprenen els hàbits bàsics de la vida, entre ells com fer un ús saludable i responsable de l’entorn digital.
Per tant, la finalitat del curs és formar a les mares i pares en les competències digitals vinculades amb l’entorn digital, el que vol dir orientar-los en l’exercici de la pàtria potestat a internet, en quins són els drets dels menors -com a la identitat digital, la privacitat, la seguretat, la salut o el benestar- i també els seus deures, com triar la tecnologia més segura -mòbils, controls parentals, antivirus, llistes negres, etc.- i com identificar i actuar davant dels riscos de la xarxa, analitzar els fenòmens de bulling i ciberbulling, saber quines eines ens dona la normativa per controlar l’ús que fan els menors de la xarxa, i quins són els delictes contra els menors i la responsabilitat dels menors i dels progenitors.
Com a pràctica els alumnes redactaran el pla digital familiar per aplicar-lo a la seva família, regulant l’ús dels dispositius, el fet de compartir les contrasenyes, el temps de connexió, el comportament a la xarxa, com actuar quan hi ha un problema, etc.
El curs es va iniciar el dia 7-11-2023 i va finalitzar el dia 21-12-2023 amb 8 assistents.
L´enllaç: https://www.formaciocontinua.udl.cat/es/programes-formatius/cursos/4096/
Big data i meteorologia: el cas The Weather Channel (TWC).
La roba que ens posem abans de sortir de casa, decidir si agafem o no un paraigua, saber si una al·lèrgia al pol·len ens afectarà o si farem esport demà a la tarda a l’aire lliure, són decisions personals en què el clima està present, per això els canvis del temps afecten la nostra forma d’organitzar-nos la vida.
Les empreses també tenen en compte el clima a l’hora de prendre les seves decisions, des dels models climàtics que les companyies aèries utilitzen per evitar turbulències durant els vols, al rendiment dels parcs eòlics en funció del vent previst o decidir quin és el moment idoni per sembrar el blat en una zona de secà, fins a les alertes que poden llançar les companyies d’assegurances als assegurats que viatgen cap a una zona amb previsió de calamarsa.
Per tant el clima té una presència constant a la nostra vida diària, com es pot observar del fet que la majoria de les converses les comencem parlant del temps, i que a més moltes de les decisions que prenem en el nostre dia a dia depenen de la previsió del temps.
De fet, els experts assenyalen que segons algunes estimacions, fins a 1/3 part de l’economia dels EUA depèn o està relacionada amb la meteorologia.
En aquest context és interessant analitzar el cas The Weather Channel (TWC), canal de televisió per cable dedicat les 24 hores del dia a parlar del temps, que va ser llançat als EUA el mes de maig del 1982 i que el 2015 va ser adquirit per IBM, per tant, és un exemple exitós de transformació digital d’una organització convertida ara en data driven -empresa centrada en les dades-.
El seu model inicial d´ingressos era la publicitat i les subscripcions, però al cap dun temps es va reinventar i sha convertit en el que aquesta ara, una enorme potència digital.
TWC tracta una muntanya de dades en les operacions diàries i ha tingut l’habilitat de convertir la informació del temps en un actiu estratègic, ja que ha trobat un gran negoci en les dades ja que ha sabut transformar-se digitalment, evolucionant d’un model de predicció del temps a un altre de predicció sobre quan els consumidors compraran un determinat producte o servei.
Tot i que la informació sobre el temps és gratis, TWC ha creat un model de plataforma amb què ven serveis a empreses els productes o serveis de les quals són sensibles al clima.
TWC ha aconseguit adaptar-se a les noves circumstàncies tan ràpidament com ho fem les persones abans els canvis en el clima, des d’una organització que produïa informació a una altra que la monetitza, que ajuda a fer que les persones i les organitzacions prenguin millors decisions en funció del clima.