,

La fal·làcia de la neutralitat tecnològica i els menors

La fal·làcia de la neutralitat tecnològica i els menors

1.- Introduccio

Els algorismes de recomanació de les xarxes socials (TikTok, Instagram, YouTube) no operen com a cercadors passius ni com a lliuradors neutrals d’informació. Són sistemes de marcadors predictius dissenyats sota el model econòmic de la “captació de l’atenció” (attention economy).

El seu objectiu principal és maximitzar el temps de permanència de l’usuari a la plataforma per incrementar la monetització publicitària.
Quan aquests sistemes interactuen amb ments en desenvolupament (infants i adolescents), les dinàmiques de retenció es tornen especialment agressives i invasives.

L’algorisme opera mitjançant un bucle de retroalimentació contínua que es divideix en quatre fases crítiques:

Fase 1: Detecció de la vulnerabilitat o interès inicial

El punt d’entrada pot ser una acció conscient del menor, sovint motivada per un estat d’ànim baix, solitud, problemes d’autoestima o curiositat pròpia de l’edat.

•⁠ ⁠Inputs actius: Cerques de paraules clau concretes o hashtags de risc.

•⁠ ⁠Inputs passius (més perillosos): L’algorisme mesura els segons exactes que el menor s’atura davant d’un vídeo (micro-retenció), si llegeix els comentaris, o si reacciona amb un like. Si el menor es troba emocionalment vulnerable, aquest temps de detenció involuntària augmenta, registrant una “bellesa mètrica” que el sistema interpreta com a “interès prioritari”.

Fase 2: El perfilat predictiu (Intel·ligència Artificial)

Un cop detectat aquest patró de comportament, els models d’aprenentatge automàtic (machine learning) assignen el perfil del menor a un clúster o grup d’usuaris amb característiques psicològiques similars.

L’algorisme extreu correlacions: “Els usuaris que s’aturen en aquest tipus de vídeo trist acaben consumint continguts d’autolesió o trastorns alimentaris en un 80% dels casos”.

Fase 3: L’alimentació massiva i proactiva

Aquesta és la fase d’inducció pura. L’algorisme comença a col·locar continguts similars directament al mur principal de l’usuari (pestanyes de selecció automatitzada com “Per a tu” o Reels):

•⁠ ⁠Eliminació de la cerca: El menor ja no ha de buscar res; l’entorn digital li subministra el contingut de manera invasiva.

•⁠ ⁠Disseny persuasiu: Es fa ús de l’scroll infinit (elimina les barreres de parada conscient) i de notificacions push personalitzades en horaris de màxima vulnerabilitat (com la matinada, alterant els cicles de son).

Fase 4: El bucle de retroalimentació o “forat de cunill” (Rabbit Hole)

En rebre tant de contingut d’una mateixa temàtica, la percepció de la realitat del menor es distorsiona.
El sistema crea una brossa digital o cambra d’eco on sembla que tothom pateix el mateix problema, normalitzant conductes de risc (autolesions, fixació estètica extrema, aïllament).

Com més interactua el menor amb la bombolla per pur malestar, més contingut idèntic li injecta l’algorisme, fent que sortir d’aquest estat psicològic sense intervenció externa sigui pràcticament impossible.

2.⁠ ⁠Factors de vulnerabilitat neurobiològica en menors

L’èxit d’aquests algorismes a l’hora de “segrestar” l’atenció dels menors rau en el fet que el disseny de la plataforma s’aprofita de la maduració cerebral de l’adolescent:

•⁠ ⁠El sistema de recompensa (Dopamina): Els vídeos curts i els mecanismes de validació (likes) funcionen com a recompenses intermitents (efecte màquina escurabutxaques), provocant pics constants de dopamina a la recerca de l’estímul següent.

•⁠ ⁠Immaduresa del lòbul frontal: Aquesta regió cerebral, encarregada del control d’impulsos, la planificació i la capacitat de mesurar les conseqüències a llarg termini, no està completament desenvolupada fins passats els 20 anys. Per tant, un menor no disposa de les eines neurològiques basals per autogestionar el fre davant d’una tecnologia dissenyada per trencar la seva força de voluntat.

3.⁠ ⁠Conclusions i línies de defensa regulatòria

L’anàlisi d’aquest model de captació evidencia que el problema ha deixat de ser una qüestió de “manca d’educació” de les famílies per esdevenir una crisi de salut pública i seguretat digital. Les mesures actuals s’orienten cap a tres eixos:

•⁠ ⁠Auditoria d’algorismes (Llei DSA de la UE): Exigir per llei a les multinacionals la desactivació dels algorismes de recomanació basats en perfilat de dades per a menors d’edat, oferint murs d’ordre cronològic o neutrals.

•⁠ ⁠Prohibició de patrons nocius (Dark Patterns): Eliminar l’scroll infinit, les reproduccions automàtiques de vídeo i els sistemes de monetització o recompenses incrustats que fomenten la ludopatia digital primerenca.

•⁠ ⁠Exercici de l’Autoritat Digital Familiar: Reforçar la implementació d’eines de control parental a nivell de dispositiu per tallar els ponts de l’algorisme durant les hores de descans i oferir espais analògics lliures de pantalles dins la llar.

/by
, ,

Les vault apps

Les vault apps

Existeixen aplicacions que es coneixen tècnicament com a apps volta o “vault apps”, i són eines dissenyades per a camuflar-se sota una icona inofensiva —com una calculadora, un rellotge o una aplicació de notes— però que en realitat actuen com a carpetes secretes per a ocultar fotos, vídeos, xats i arxius mitjançant una contrasenya.

1.- Com funcionen aquestes aplicacions

1.⁠ ⁠Doble funció: En obrir l’aplicació, apareix una calculadora funcional on es poden fer sumes i restes normals.
2.⁠ ⁠El codi secret: Si el menor introdueix una seqüència de números específica (un PIN o contrasenya) i pressiona una tecla concreta (com el signe “=”), la interfície canvia per complet.
3.⁠ ⁠L’espai ocult: En desxifrar el codi, s’obre una galeria secreta, un navegador d’internet sense historial o fins i tot un clonador d’aplicacions (per a usar un segon WhatsApp, per exemple) totalment invisible per als pares.
4.⁠ ⁠Contrasenya cimbell: Moltes d’aquestes eines permeten configurar un codi fals. Si el menor es veu obligat a obrir l’app enfront dels seus pares, introdueix aquest codi parany i l’aplicació es mostra completament buida.

2.- Noms i exemples comuns a les botigues d’apps

Encara que canvien de nom constantment per a no ser detectades, algunes de les més descarregades en Android i iPhone són:

•⁠ ⁠HideU (Calculadora: ocultar fotos)
•⁠ ⁠Calculator Vault / Calculator#
•⁠ ⁠Keepsafe Calculator Vault
•⁠ ⁠Private Photo Vault

3.- Com detectar si el seu fill usa una calculadora falsa

•⁠ ⁠Verifiqui les apps duplicades: Si el telèfon ja té una calculadora nativa de fàbrica (com la d’Apple o Samsung) i veu una segona calculadora instal·lada, sospiti immediatament.
•⁠ ⁠Revisi l’espai d’emmagatzematge: Una calculadora normal a penes ocupa uns pocs megaoctets (MB). Si va als ajustos del telèfon i veu que el calculador pes centenars de megaoctets o gigaoctets (GB), significa que està desant arxius pesats (fotos o vídeos) en el seu interior.
•⁠ ⁠Comprovi l’historial de descàrregues: Revisi l’App Store o Google Play Store en l’apartat de “Les meves aplicacions / Historial de compres” per a veure si s’han descarregat aplicacions amb les paraules clau vault, hide, volta o secret.

4.- Eines de prevenció

Per a evitar la instal·lació descontrolada d’aquestes aplicacions, es recomana l’ús de sistemes oficials de control parental com Google Family Link (per a Android i iOS) o les restriccions natives d’Apple. Aquestes eines li permeten bloquejar la descàrrega de noves aplicacions sense l’aprovació prèvia d’un adult.

/by
,

El dia després de la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys.

El dia després de la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys.

La conversa pública sobre la infància i l’adolescència donarà properament un gir radical, ja que el debat ja no girarà entorn de com educar en un ús responsable de les xarxes socials, sinó com gestionar la seva prohibició legal o efectiva.

Davant d’un escenari imminent de restriccions d’edat estrictes i desconnexió forçada, sorgeix una pregunta incòmoda que tant les administracions com les famílies solen passar per alt: Què passa l’endemà d’apagar les pantalles?

La retirada abrupta de les xarxes socials no és pas un simple canvi d’hàbits; representa un autèntic desafiament estructural per a l’ecosistema familiar i la salut emocional dels menors.

1.- El xoc invisible: Avorriment, abstinència i el rol dels pares

El primer gran problema a què s’enfrontaran les famílies no serà tecnològic, sinó emocional. Les xarxes socials operen sota dinàmiques de recompensa immediata i disseny persuasiu. En eliminar-les de l’equació, els menors experimentaran un buit immediat:

  • La síndrome de la desconnexió (“FOMO” a gran escala): Per a un adolescent actual, les xarxes no són només entreteniment, són la seva plaça pública. Prohibir-les sense una alternativa clara pot generar una sensació profunda d’aïllament social i exclusió.
  • La crisi de la ‘pàtria potestat’ digital: La responsabilitat final de fer complir aquesta desconnexió recaurà sobre els progenitors. Això augura un repunt de la conflictivitat domèstica. Els pares i mares hauran d’assumir el rol de “vigilants”, cosa que pot desgastar l’enllaç familiar si no es gestiona des de l’acompanyament i l’empatia.
  • La intolerància a l’avorriment: Acostumats a estímuls hiperràpids, el temps analògic semblarà, al principi, exasperantment lent. L’avorriment, que històricament ha estat el motor de la creativitat, es percebrà inicialment com una crisi.

2.- Com s’ocuparà el temps alliberat?

Una mitjana menor passa entre dues i quatre hores diàries en xarxes socials.

Recuperar aquest temps de forma sobtada obre un ventall de vint-i-quatre hores setmanals de “buit” que ha de ser omplert.

Lluny de la catàstrofe, aquest escenari obre la porta a una reconfiguració del dia a dia:

2.1. El retorn a la plaça: Oci analògic i comunitari

Sense la gratificació instantània del like, el focus tornarà necessàriament a l´entorn físic.

Es preveu un increment i una revaloració de:

  • Esport i activitats dirigides: L’exercici físic i els clubs esportius tornaran a ser el canalitzador principal de l’energia i la socialització.
  • L’espai públic: Els parcs, les places i els centres autogestionats recuperaran la funció original com a punts de trobada espontanis, obligant els menors a exercitar habilitats socials cara a cara, sense el filtre d’una pantalla.

2.2. La reconnexió amb l’entorn familiar i l’arrelament

El temps que abans es fragmentava en interaccions virtuals individuals ara es concentrarà a la llar i l’entorn proper:

  • Sobretaules i conversa: Les dinàmiques familiars es veuran forçades a sortir del mon digital individual. Tornaran a compartir espais comuns de debat i joc.
  • Descobriment de l’entorn i les tradicions: Hi ha una oportunitat d’or per orientar aquest temps cap a l’arrelament local: el contacte amb la natura, el coneixement del patrimoni rural o cultural proper i l’aprenentatge d’oficis o activitats manuals que requereixen paciència (artesania, cuina, horts urbans).

2.3. Ressorgir de l’atenció profunda

Les xarxes socials fragmenten la capacitat de concentració. El temps recuperat permetrà als menors retrobar-se amb activitats que exigeixen un esforç cognitiu sostingut:

  • Lectura i creació: El retorn al format llibre o al còmic com a vies d’escapament.
  • Projectes personals: El desenvolupament de disciplines artístiques (música, pintura, escriptura) que abans competien en flagrant desavantatge contra l’algorisme de TikTok o Instagram.

3.- Del “Safety by Design” al “Family by Design”

La prohibició de les xarxes socials no s’ha d’entendre com una tornada al passat, sinó com una oportunitat per construir un futur més saludable. Tot i això, l’èxit d’aquesta transició dependrà que l’Estat i les famílies no deixin els menors en el buit.

Si les institucions públiques no ofereixen alternatives de lleure accessibles, segures i atractives (centres culturals, instal·lacions esportives, tallers verds), el buit digital corre el risc d’omplir-se amb altres formes d’alienació.

Les famílies, per part seva, estan cridades a liderar aquest canvi no des de la mera prohibició, sinó des de l’oferiment d’un temps alternatiu de qualitat.

Al capdavall, prohibir les xarxes és només el primer pas; el veritable repte és tornar-los a ensenyar a habitar el món real.

/by
,

La caixa de Skinner

La caixa de Skinner

 La relació entre la caixa de Skinner i els menors en l’entorn digital és un dels temes més alarmants de la psicologia conductista aplicada a la tecnologia.

El que va començar com un experiment de laboratori amb animals a mitjans del segle XX s’ha convertit en la plantilla de disseny de molts videojocs i xarxes socials actuals, amb els menors com a principals usuaris.

 1.- Què és la caixa de Skinner?

Als anys 30, el psicòleg B.F. Skinner va crear una cambra de condicionament operant (coneguda com a caixa de Skinner) per estudiar el comportament animal.

L’experiment clau per entendre els videojocs actuals va ser el del reforç intermitent variable:

  1. S’introdueix una rata a la caixa amb una palanca (response lever).
  2. Si cada vegada que prem la palanca surt menjar (food dispenser), la rata aprèn la relació i prem la palanca només quan té gana.
  3. El canvi radical: Si el menjar surt de manera aleatòria (vegades sí, vegades no), la rata es descontrola. Comença a prémer la palanca de forma compulsiva i obsessiva, temen que si para perdrà l’oportunitat de rebre la recompensa.

L’atzar i la incertesa activen pics de dopamina molt més alts que la certesa.

2.- La traducció al món digital dels menors

Quan un menor juga a determinats videojocs (especialment els de format Free-to-Play o jocs mòbils), el dispositiu (mòbil, tauleta o consola) es transforma, de facto, en una caixa de Skinner digital:

  • La palanca: És prémer un botó, obrir una caixa de botí (loot box), fer una tirada “Gacha” o, simplement, fer scroll infinit a TikTok.
  • El reforç variable: És el contingut de la caixa. La majoria de vegades el premi és irrellevant o repetit, però saps que hi ha una petita probabilitat d’obtenir un objecte “èpic”, una skin exclusiva o un vídeo altament viral.
  • Els estímuls sensorials: Igual que la caixa original utilitzava llums i altaveus (lights i loudspeakers) per fixar l’atenció de l’animal, els jocs utilitzen música festiva, llums de colors brillants i efectes visuals de “celebració” quan s’obté un premi, imitant directament l’atmosfera d’un casino per amplificar la sensació de triomf.

3.- Per què els menors són especialment vulnerables?

L’aplicació d’aquestes tècniques neuropsicològiques genera un impacte asimètric en la infància i l’adolescència per motius biològics i estructurals:

3.1. Immaduresa del còrtex prefrontal

El còrtex prefrontal és la regió del cervell encarregada de les funcions executives: el control dels impulsos, la planificació a llarg termini, l’avaluació de riscos i la presa de decisions racionals.

Aquesta àrea no es desenvolupa completament fins als 25 anys.

Per tant, un menor d’edat té les eines biològiques de fre de mà molt més febles que un adult davant d’un estímul que demana una gratificació instantània.

3.2. Hiperreactivitat del sistema de recompensa

Durant l’adolescència, el sistema dopaminèrgic (el circuit del plaer i la recompensa) està extremadament actiu.

Els estímuls emocionals i les recompenses visuals es viuen amb una intensitat molt més alta.

Els dissenyadors de jocs ho saben: el disseny d’addicció (engagement design) està calculat per esprémer aquesta sensibilitat neurobiològica.

3.3. La distorsió del valor del temps i els diners

Per a un infant, l’ecosistema del videojoc és el seu entorn social bàsic. La pressió del grup per tenir determinats objectes virtuals, sumat a la incapacitat de gestionar el valor real dels diners digitals (comprar amb un sol clic a través de la targeta dels pares o amb monedes virtuals que camuflen el cost real), elimina qualsevol barrera de contenció racional.

4.- El repte de la protecció de la infància: El nus del problema és l’asimetria de poder.

Darrere d’una pantalla on hi ha un menor jugant, hi ha equips sencers de científics de dades, psicòlegs conductistes i enginyers optimitzant algorismes per mantenir-lo connectat el màxim de temps possible utilitzant tècniques de condicionament.

 

/by
, ,

L’efecte penya-segat digital (cliff effect) i els menors

L’efecte penya-segat digital (cliff effect) i els menors

1. Definició del Fenomen

L’efecte penya-segat digital és un error de disseny regulatori i sistèmic que es produeix quan un usuari menor d’edat, pel sol fet de complir una edat determinada (com el pas automàtic dels 15 als 16 anys), perd de cop i de manera abrupta totes les restriccions i salvaguardes de seguretat que una plataforma digital li aplicava fins aleshores.

A diferència del desenvolupament de la maduresa en el món real, que és un procés gradual i continu, els entorns digitals solen aplicar lògiques binàries o llindars rígids d’edat que canvien l’estat del perfil de l’usuari d’un dia per l’altre.

2. Riscos i Impacte en el Desenvolupament del Menor

Aquest tall radical en les polítiques de protecció de dades i privacitat exposa els menors a riscos l’endemà mateix de complir l’edat fita:

• Exposició a funcions d’alt risc: El menor passa a tenir accés totalment lliure a funcions crítiques com les retransmissions en directe (livestreaming).

• Interacció sense filtres: S’habilita de manera automàtica la recepció de missatges privats per part de perfils totalment desconeguts.

• Buidat de preparació: El pas d’un entorn altament tutelat a un d’obert es fa sense cap mena de transició o capacitació prèvia per part de la plataforma, assumint erròniament que el canvi d’edat cronològica equival a una maduresa digital instantània.

• Vulnerabilitat davant la tecnoferència: Coincideix de vegades amb el moment en què el control o l’aprovació parental s’atendria a relaxar, deixant el menor exposat a dissenys addictius (dark patterns), publicitat conductual o amplificació algorítmica de continguts nocius.

3. Estratègies de Mitigació i Alternatives Reguladores

Per corregir aquesta deficiència arquitectònica de les xarxes socials i aplicacions digitals, s’estan articulant dues solucions principals des de l’àmbit legal i el disseny tecnològic:

A. Desplaçament del llindar fins a la majoria d’edat legal

Consisteix a mantenir bloquejades o fortament restringides les funcions de màxim risc (com el livestreaming o la geolocalització en temps real) fins que l’usuari assoleixi els 18 anys, que marca la majoria d’edat legal, en lloc d’alliberar-les a edats primerenques com els 14 o els 16 anys. Aquest és precisament el model que s’està integrant en les recents reformes legislatives (com la prohibició i restricció de funcions del Regne Unit).

B. Disseny de transició gradual i tutelat

En lloc d’una lògica de tot o res, es proposa un desbloqueig esglaonat de funcions basat en les fites del desenvolupament pediàtric i cognitiu, tal com defensen entitats com la Fundació 5Rights. Per exemple:

1. Una obertura progressiva on certes funcions requereixin inicialment una confirmació o diàleg amb els tutors.
2. Interfícies que avisin el menor dels nous riscos que assumeix en activar una funcionalitat que abans tenia vetada.

4. El paper de l’Escola i la Metacognició familiar

Atès que l’arquitectura tècnica actual encara presenta aquestes escletxes, les directrius d’alfabetització digital de la Comissió Europea insisteixen que l’escola ha de treballar la metacognició i l’autoavaluació en edats primerenques (10-14 anys).

Preparar els alumnes abans que s’obrin aquests llindars —mitjançant tècniques d’immunització contra les noticies falses i tallers de prevenció de riscos com el ciberassetjament— és l’única eina educativa eficaç perquè el menor sàpiga reaccionar de manera madura quan la plataforma, per llei del mercat, decideixi retirar-li les xarxes de protecció digital de cop.

 

/by
, ,

Els riscos de les joguines amb intel·ligència artificial per als menors d’edat.

Els riscos de les joguines amb intel·ligència artificial per als menors d’edat.

Una ona de joguines impulsades per intel·ligència artificial ha arribat a les botigues aquest nadal en forma de simpàtics i acolorits robots interactius, el màxim atractiu dels quals és que els menors d’edat podran preguntar i obtenir respostes com si interactuessin amb els seus progenitors.

Per a això aquestes joguines es connectaran a la wifi de casa, utilitzaran un micròfon per a escoltar les sol·licituds dels nens i gràcies a un bot amb intel·ligència artificial amb llicència de chatGPT, els donaran als petits unes respostes la mar d’amigables a través d’un altaveu instal·lat en aquestes joguines recomanades per a nens de 5 o més anys.

Si algú es pregunta que pot fallar davant aquest idíl·lic panorama nadalenc i vol obtenir una resposta ràpida, pot acudir a l’inquietant informe publicat al novembre de 2025 per una associació de consumidors dels EUA denominada pirg, que no es va deixar enganyar pels encants d’alguns fabricants de joguines i va descobrir que un simpàtic osset de peluix denominat Kumma d’un fabricant de Singapur anomenat FoloToy, utilitzava xat GPT per a interactuar amb els petits, aquest mateix chatGPT que per cert usem els adults per a fer-li consultes de qualsevol tipus i per a obtenir respostes que segurament, no compartiríem amb els més petits de casa.

Els investigadors de Pirg van començar a interactuar amb l’osset de joguina i van observar amb sorpresa que al cap de poc temps l’andròmina en qüestió, va començar a respondre a les preguntes dels investigadors amb comentaris sobre com encendre un llumí o com trobar un ganivet, arribant molt lluny quan va començar a parlar sobre sexe o drogues.

Després de la publicació de l’informe, el fabricant va suspendre les vendes per a implementar noves mesures de seguretat, la qual cosa ens porta a preguntar-nos perquè no ho va fer abans del llançament, mentre que OpenAI es va declarar indignada suspenent la llicència d’ús de xat GPT al fabricant de joguines per a nens, malgrat que OpenAI indiqués en els termes d’ús que el seu chatGPT que no es pot utilitzat per menors de 13 anys, la qual cosa sembla contradir-se amb el fet que chatGPT si pugui llicenciar-se a fabricants de joguines que ho instal·laran, lògicament, en joguines dirigides a menors de 13 anys.

Així aquestes joguines no sols estaran escoltant els menors de manera continuada mentre estan jugant a casa, sinó que s’adaptaran a la personalitat d’ells de tal manera que més aviat que tard aprendran a respondre’ls com els menors vulguin, i el que és pitjor, pensant els petits que estan parlant amb una persona i que és per cert el que el fabricant vol aconseguir en dissenyar aquest tipus de bots amb perfils deliberadament antropomòrfics.

La reflexió final és que connectar joguines destinades a nens dotades amb intel·ligència artificial dissenyada per a adults, és tant com obrir la porta de la nostra casa perquè una persona major d´edat, invisible i desconeguda entri en les nostres llars per a parlar i aconsellar sense descans als petits, als quals ràpidament es guanyarà la seva confiança i per això és probable que ells comparteixin informació personal amb la joguina en qüestió, parlin sense filtres dels seus sentiments o problemes o segueixin a ulls clucs els seus consells encara que sigui erronis o perillosos.

Potser algun dia aquests menors ens diran que aquesta joguina que els regalem per nadal s’ha convertit és el seu millor amic, l’únic company que els coneix i els entén de veritat, l’únic que els respon ràpid i sense filtres a moltes de les preguntes que els progenitors no els volem encara respondre i tot això, com no, gràcies a la molta intel·ligència artificial dels robots i a la poca intel·ligència natural d’alguns progenitors que compren sense pensar que aquests dispositius identificats com a joguines per a nens i nenes de 5 anys, més que divertir-los o protegir-los, en realitat els posaran en risc o els danyaran sense el menor rubor.

/by
,

La prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys a Austràlia explicada en 20 punts.

La prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys a Austràlia explicada en 20 punts.

1.- És una novetat mundial

El Govern Australià va aprovar el 28-11-2024 una nova llei denominada llei d’esmena de seguretat en línia, aquí teniu el text:

Aquesta llei va establir una edat mínima per a l’ús de les xarxes socials als 16 anys i una obligació per als proveïdors de xarxes socials de prendre mesures raonables per evitar que els usuaris amb menys de 16 anys tinguin un compte.

En aquest enllaç teniu l´explicació de la llei:

2.- Les raons del govern australià.

El Govern Australià va encarregar un estudi en què va descobrir que el 96% dels nens australians d’entre 10 i 15 anys feien servir les xarxes socials i que 7 de cada 10 havien estat exposats a continguts nocius, com a material misogin i violent, així com contingut que promovia trastorns alimentaris i el suïcidi.

1 de cada 7 també va informar haver experimentat comportaments d’assetjament per part d’adults o nens grans, i més de la meitat van dir que havien estat víctimes d’assetjament en línia.

3.- La protecció de la salut i benestar dels menors

El Govern Australià afirma que la prohibició de les xarxes socials és necessària per protegir la salut mental i el benestar dels infants i adolescents australians, ja que creuen que els riscos de les xarxes socials, com el ciberassetjament, el contingut nociu i els depredadors en línia, superen els seus avantatges.

4.- Qui lidera aquesta proposta?

Qui porta endavant aquesta proposta és la ministressa de comunicacions Anika Wells, qui ha dit que es mantindran ferms al costat dels pares i no de les plataformes.

5.- Quan entra en vigor?

Entrarà en vigor el 10-12-2025, per tant, aquell dia les xarxes socials que el Govern Australià ha inclòs a la prohibició, hauran de prendre mesures raonables per:

a.- Desactivar tots els comptes per als usuaris menors de 16 anys.

b.- Evitar la creació de nous perfils per part de menors de 16 anys.

6.- I si els progenitors volen crear un compte per al seu fill menor de 16 anys?

Els progenitors no poden donar el seu consentiment perquè els seus fills menors de 16 anys puguin crear un perfil.

7.- Quines són les 3 condicions per decidir a quines xarxes s´aplica la prohibició?

S’aplicaran les restriccions d’edat a les xarxes socials que compleixin tres condicions específiques:

a.- L’únic propòsit o un propòsit significatiu d´aquestes sigui permetre la interacció social en línia entre dos o més usuaris finals.

b.- El servei permeti als usuaris finals enllaçar o interactuar amb alguns o tots els altres usuaris finals.

c.- El servei permeti als usuaris finals publicar materials.

8.- Quines estaran prohibides?

El Govern d´Austràlia ha publicat una llista que no es fixa sinó dinàmica, ja que es pot ampliar:

En aquest moment aquestes són les xarxes socials prohibides a menors de 16 anys:

  • Facebook .
  • Kick .
  • Reddit .
  • Threads .
  • TikTok .
  • Twitch .
  • X (anteriormente Twitter).
  • YouTube .
  • X (anteriorment Twitter).

9.- Quines no estan prohibides?

En aquest moment son aquestes:

  • Discord .
  • Github
  • Google classroom .
  • Lego Play.
  • Messenger
  • Pinterest
  • Roblox .
  • Steam i Steam Chat .
  • Whastapp
  • YouTube Kids.

10.- Com funcionarà la verificació de l’edat a les xarxes socials?

Això dependrà de cada plataforma, però sol·licitar simplement la data de naixement no pot ser l’única forma de verificació de l’edat.

A més els mètodes utilitzats per les xarxes socials prohibides, han de complir amb els requisits dels reguladors i respectar les lleis de privacitat i els drets digitals.

11.- Els indicis que el titular del perfil és menor de 16 anys

Les xarxes socials analitzaran dades i altres senyals relacionades amb l’edat dels menors, que poden ajudar a determinar si algú és menor de 16 anys, com per exemple:

  • Quant de temps ha estat actiu un compte.
  • Si el titular interactua amb menors de 16 anys.
  • L´anàlisi del nivell d’idioma i de l´estil utilitzat pel titular del compte i les persones amb les quals interactuen.
  • Les verificacions visuals, com l’anàlisi de l’edat facial de les fotos i vídeos del titular del compte.
  • L´anàlisi de l´àudio, com l’estimació de l’edat de la veu del titular del compte.
  • Els patrons de l´activitat com si coincideix amb els horaris escolars.
  • Les connexions amb altres usuaris que siguin menors de 16 anys.
  • Si són membres de grups, fòrums o comunitats centrades en els joves.

12.- S´eliminaran els comptes dels menors de 16 anys?

Hi ha diverses opcions en funció de cada xarxa i que són:

a.- permetre abans d´eliminar el compte, descarregar totes les fotos, vídeos i missatges.

b.- posar el compte en espera per a quan el menor compleixi 16 anys.

c.- eliminar directament el compte.

Sembla que els adolescents podran recuperar l’accés als seus comptes quan compleixen 16 anys, sense que s’esborri el contingut.

13.- Tinc més de 16 anys però la xarxa diu que soc menor de 16, que faig?

Els adolescents majors de 16 anys que han estat erròniament assenyalats com a menors de 16 anys, hauran de passar per un procés de revisió per poder acreditar l´error davant de la xarxa social.

14.- Les critiques a la llei

Tot i que la prohibició té com a objectiu protegir els menors dels danys de les xarxes socials, també es diu que pot aïllar als grups de menors que depenen de les xarxes socials per connectar-se entre ells i que la prohibició els pot empènyer a espais menys regulats d’Internet.

Els defensors de la privacitat i la llibertat a Internet també afirmen que la seva implementació pot fer més dany que bé.

Ara bé és significatiu què opina UNICEF Austràlia sobre la prohibició de les xarxes socials:

“ … Si bé és genial que parlem més de millorar el món en línia per als joves, UNICEF Austràlia creu que els canvis proposats no solucionaran els problemes que enfronten els joves en línia. Les xarxes socials tenen moltes coses bones, com l´educació i mantenir-se en contacte amb amics. Creiem que és més important fer que les plataformes de xarxes socials siguin més segures i escoltar els joves per assegurar-se que qualsevol canvi realment ajudi. És per això que estem incloent les opinions dels joves quan parlem amb el govern sobre fer que els espais en línia siguin tan segurs com sigui possible …”.

15.- Hi ha polítics a Austràlia que estan en contra?

Així és, la posició en contra està liderada per John Riddick que és membre del Parlament de Nova Gal·les del Sud i president del Projecte Llibertat Digital, que recolza un recurs davant del Tribunal Suprem contra aquesta prohibició.

El senyor Riddick diu que la prohibició és desproporcionada i que haurien de ser els pares els qui decideixin què és bo per als seus fills i no el govern.

16.- La primera demanda de dos menors en contra de la llei

Dos joves australians ja han presentat procediments que impugnen aquesta prohibició i que són Noah Jones i Macy Neyland de 15 anys, que han declarat que estan decebuts amb un govern mandrós que prohibeix els menors de 16 anys en lloc d’invertir en programes per ajudar els nens a estar segurs a les xarxes socials:

17.- Les alternatives per evitar la prohibició

Des de l’ús d´una VPN per emmascarar el lloc des de la qual s´accedeix a la xarxa social i fer veure que l´usuari està fora d’Austràlia, fins a la complicitat dels progenitors o dels germans més grans o persones que donaran accés als menors a un compte ja verificat.

També altres experts aconsellen l’ús d’intel·ligència artificial per simular una edat superior o disfressar-se amb mascares per simular tenir més edat.

Fins i tot hi ha qui planteja que es canviïn les dades dels menors per la dels pares, com en el cas dels influenciadors, per a mantenir els perfils a nom dels progenitors.

18.- Les multes

Austràlia ha posat el focus de la responsabilitat en les empreses i per tant no penalitzarà els progenitors o els menors que incompleixin la llei, ja que es tracta de protegir als menors i no castigar-los o aïllar-los.

Això vol dir que les xarxes socials han d’impedir que els menors de 16 anys tinguin comptes, perquè si no s’arrisquen a rebre multes de fins a 33 milions de dòlars EEUU (28 milions euros).

19.- Consells als progenitors

És evident que les connexions que permeten les xarxes socials són valuoses per als joves i poden ser la seva principal comunitat i grup de suport on es troben els seus amics.

Davant d´aquesta evidència el govern d’Austràlia aconsella que el rol ideal dels adults és escoltar, validar i recolzar als adolescents durant aquest període, ja que per als joves això pot significar perdre gran part del seu món i serà difícil de suportar.

El govern Austràlia ha publicat uns consells per als progenitors amb menors de 16 anys afectats per la prohibició, que segurament sentiran una varietat d’emocions, com estar molests, preocupats, frustrats o tristos:

Aquí hi ha alguns consells:

  • Liderar aquest procés amb empatia, fent saber que entenem els seus sentiments.
  • Preguntar com utilitzen actualment les xarxes socials.
  • Parlar de la nova llei i el que significa.
  • Explicar que les restriccions són per protegir-los, no per castigar-los.
  • Parlar sobre el tipus de riscos que la llei pretén ajudar a evitar, que inclouen passar massa temps a les pantalles i estar sobreexposats a continguts negatius i danys, el que pot afectar el seu benestar.
  • Concentrar-se en el que encara poden fer en línia i fora de línia.
  • Assegurar que sempre poden acudir als progenitors o a un altre adult de confiança per parlar sobre les seves preocupacions.

20.- La declaració de compromís amb els drets del menor

Finalment, compartim la declaració de compromís amb els drets del nen del govern d´Austràlia:

/by
, ,

El major risc dels fills a internet som nosaltres els progenitors

A cap mare o pare amb dos dits de seny li passaria pel cap ense­nyar als fills petits a anar per primer cop en bicicleta des de dalt de tot del port de la Boanigua, amb la bicicleta més cara del mercat i de bones a primeres dir als fills, amb la carretera glaçada i de nit: “Vinga nois, la vida és dura i aquesta experiència us farà forts, ja podeu baixar tot sols”, i que de resultes del descens, després de passar per l’hospital a reparar cames i braços trencats, els progenitors n’extreguin conclusions educatives i expliquin als fills precisament com no han d’anar en bicicleta i, sobretot, donin tota la culpa als menors, que ja haurien d’haver conegut tots els perills de circular en bicicleta, tot i que era la primera vegada que ho feien.

Sembla clar que qualsevol mare o pare com els que llegiu aquestes quatre ratlles hauríeu actuat d’una manera radicalment contrària, preparant la primera sortida en bicicleta amb els fills amb unes sessions teòriques sobre com funciona una bicicleta, els riscos més habituals i també les oportunitats d’anar en bicicleta.

Un altre dia i amb bicicletes de quatre rodes adaptades a la seva edat, farem la primera volta, tot caminant amb ells al costat, a poc a poc, per un lloc segur, advertint-los dels perills per així més endavant i –ara sí amb bicicletes de dues rodes– anar cor­rent a la seva vora o segurament amb una altra bicicleta farem la primera sortida tots junts.

Aquest pares –com a titulars que són de la pàtria potestat dels fills menors– són plenament conscients que no podran anar tota la vida corrent al costat dels fills prevenint-los de tots els perills –des de semàfors que muden de color fins a vianants descuidats que creuen sense mirar o cotxes que canvien de sentit sense intermitent–, ja que tret que aprofitem les activitats ciclístiques dels petits per entrenar-nos al seu costat per córrer ultramaratons, hi haurà algun moment que com hem fet nosaltres abans ells aniran sols en bicicleta.

Per tant, per preparar-los per a aquell moment, la nostra tasca educativa com a titulars que som de la pàtria potestat, més que comprar bicicletes segures i casc de bona qualitat –que també–, suposarà entrenar-los conjuntament amb l’escola i tota la comunitat educativa, perquè detectin per si mateixos –i no amb la mare i el pare al costat com un radar que no calla avisant dels perills– les situacions de risc que segur que es trobaran quan voltin sols amb bicicleta.

Progenitors i escola educarem els menors perquè sàpiguen que no poden baixar per un port de muntanya de nit sense llums, ni voltar amb una roda amb poc aire, o que si veuen un clot al mig del camí de la carretera estiguin atents per reaccionar i esquivar-lo a temps, ja que no ens passarà pel cap que els menors ho aprenguin tot sobre el fascinant món de la bicicleta a cops de casta­nyots, com en el primer exemple, a tall d’assaig i error, deixant rastre al seu cos.

Les mares i els pares no podem donar eines que posin els nostres fills en perill –com fem quan els comprem un mòbil d’última generació i el posem en mans d’un menor sense cap experiència–, ni hauríem de delegar les nostres responsabilitats educatives en l’escola o exclusivament en la tecnologia (control parental o antivirus, si portem l’exemple de la bicicleta als telèfons mòbils), de la mateixa manera que quan ells aprenen a anar en bicicleta, tampoc confiem cegament només en la tecnologia (frens, casc, etcètera).

Hem d’educar els fills a circular de manera autònoma, fet que vol dir entrenar-los prèviament en entorns controlats on no es puguin fer mal –l’escola, per exemple– per tal que quan arribi el perill el detectin ells sols, el puguin identificar –com algú que els demana una fotografia seva per internet– i que així puguin reaccionar de manera autònoma, ja que com passa anant en bicicleta les mares i els pares no sempre estarem al costat per advertir-los i ajudar-los quan naveguin sols per internet.

L’escola i la comunitat educativa són conjuntament amb els progenitors el lloc ideal on entrenar els menors digitals i segurament també algú de nosaltres, sobretot els progenitors que vam néixer en el món analògic.

/by
, ,

El primer mòbil, el cofre del tresor o la caixa de pandora?

El fet que els progenitors siguem els principals proveïdors de tecnologia dels nostres fills, fa que entregar-los una potentíssima màquina digital com és el primer mòbil no sigui en cap cas un acte insignificant o trivial sense més transcendència ni reflexió.

L’existència d’una seriosa i prèvia reflexió familiar o la seva absència, marcarà la diferència entre que el menor accedeixi per primera vegada al cofre del tresor -amb totes les coses bones del món- o per contra, a la caixa de pandora -que conté tots els mals-.

Arribat el moment podem distingir tres moments:

a.- La formació als menors en competències digitals. El primer moment és aquell en què els progenitors com a responsables de l’educació digital dels fills menors, els acompanyem en el seu procés d’alfabetització digital perquè facin un ús responsable i segur dels dispositius digitals, els ajudem a detectar els riscos i vetllem per impedir que es materialitzin.

És una funció inherent a la potestat parental que té una clara vocació d’ anticipació més que de resolució de conflictes i es basa en el diàleg i la corresponsabilitat familiar.

Aquesta estratègia dels progenitors significa atenció, supervisió, acompanyament i sobretot formar-los amb la finalitat que els menors adquireixin competències digitals -com digcomp 2.2-, la qual cosa suposa identificar els riscos, sortejar els possibles danys i aconseguir el màxim potencial de les oportunitats.

b.- El contracte digital parental. El pacte digital familiar és aquell conjunt de normes d’ús responsable i segur de l’entorn digital que a través d’ un contracte, estableix el marc de les obligacions tant dels progenitors com dels menors.

Aquests contractes permeten fixar de forma precisa les regles que han de respectar els menors i els pares evitant l’ambigüitat de les normes verbals, contracte que es va modificant segons l’edat i la maduresa dels fills, sent una oportunitat per explicar els riscos de l’entorn digital i per escoltar el menor.

Són clausules típiques la supervisió dels dispositius, les obligacions dels menors i dels progenitors, la llista dels dispositius, el seu ús i titularitat, els horaris i els llocs d’ús, els riscos, què passa si hi ha coses que no ens agraden o si ens fiquem en un embolic, el mal ús o les reparacions dels dispositius,  etc.

c.- El lliurament del mòbil. Com veiem l’entrega del dispositiu mòbil es fa al final del procés i no a l’inici, una vegada que el menor acredita que té les competències digitals suficients per usar-lo amb responsabilitat i coneixent els riscos i després que ha consensuat amb els seus progenitors el contracte digital parental.

Acabem amb la mateixa pregunta: el primer mòbil ¿el cofre del tresor o la caixa de pandora?.

/by
,

Tom Sawyer, Bernarda Alba i l’estil de mediació parental.

La mediació parental és aquell conjunt d’estratègies tuïtives d’educació digital que apliquem els progenitors per a la gestió adequada dels riscos a què s’enfronten els nostres fills a l’entorn digital.

Per això és interessant conèixer si tots els estils de mediació són igual d’eficaços en aquesta funció protectora o bé hi ha alguna relació entre un determinat estil de mediació parental i el desenvolupament més gran d’habilitats digitals i amb això, amb la reducció dels riscos dels menors a l’entorn digital.

Per això farem servir dos exemples extrets de la literatura universal, el primer Tom Sawyer de Mark Twain i el segon la casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.

Tom Sawyer és el resultat d’un model de mediació parental permissiu, basat en la llibertat de l’adolescent orfe que aprèn sense cap control i per si mateix a través de les nombroses aventures, mentre que Bernarda Alba n’és l’exemple oposat, la del progenitor que imposa un model de mediació parental basat en el control ferri i en l’aïllament dels fills, aplicant normes prohibitives la infracció de les quals es castiga de forma severa.

Els experts i qualsevol progenitor amb dos dits de front estarem d’acord que ni Tom Sawyer ni Bernarda Alba són els millors exemples a tenir en compte pel que fa als estils de mediació parental, el primer per negligent i el segon per autoritari i per això els especialistes es decanten pel model conegut com de mediació activa.

La mediació activa es caracteritza per potenciar la funció de guia dels progenitors cap als fills menors, basada en una relació afectiva en el seu acompanyament en l’aprenentatge de l’ús segur de la tecnologia a l’entorn digital, en l’escolta activa i en la comunicació oberta sobre la base del respecte mutu per crear així un hàbitat de confiança familiar on els menors i els grans puguin compartir i resoldre els seus dubtes de manera col·laborativa i positiva, en conclusió se centra en la implicació dels progenitors.

La mediació activa s’acompanya d’altres instruments com són la supervisió tecnològica de l’activitat dels menors a l’entorn digital i també a la seva educació perquè siguin competents digitalment.

Ara bé la mediació activa ha d’incloure de manera necessària un apartat dirigit a entrenar els menors perquè siguin capaços de detectar els riscos per ells mateixos, no només per preservar la seva seguretat i privadesa per evitar així que ells pateixin danys, sinó per impedir que alhora puguin causar-los a uns altres.

I és tanta la rellevància d’aquesta visió basada en els riscos, que el legislador ha recollit el guant i l’ha inclòs expressament a la Llei 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor a l’article 5.1 -dret a la informació-.

Aquesta norma assenyala que cal prestar especial atenció a l’alfabetització digital i mediàtica dels menors de manera adaptada a cada etapa evolutiva, de manera que els permeti actuar en línia amb seguretat i responsabilitat per identificar situacions de risc derivades de la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com donar-los les eines i estratègies per afrontar aquests riscos i protegir-se’n.

En conclusió, aquesta és una de les claus que han d’orientar la funció dels progenitors en la seva mediació activa dels fills menors i que és ajudar-los a identificar situacions de risc per ells mateixos ia més, ensenyar-los les estratègies perquè els riscos no es converteixin en danys, a més de promoure com a no la lectura de les millors obres.

/by