El dret de correcció permet al pare castigar el fill menor amb la limitació de l’ús dels dispositius electrònics sense que això sigui constitutiu de delicte.

La SAP de Madrid de 7-2-2023, ponent Jacobo Vigil Levi confirma la sentència absolutòria dictada pel Jutjat d’instrucció.

El pare i la mare tenen dos fills en comú, i en algunes ocasions l’any passat, durant les estades dels fills amb el seu pare, aquest ha aixecat la veu als seus fills obligant-los a obeir, usant com a càstig la privació de l’ús de pantalles o l’anunci de l’anterior, havent proferit almenys en una ocasió el pare als seus fills que els faria fora de casa.

Al recurs de la mare davant l’AP de Madrid entén que s’ha infringit, per la seva manca d’aplicació, els preceptes que defineixen els delictes lleus de coaccions i amenaces (art. 172.3 i 171.7 del Codi Penal) que es consideren comesos a partir del relat de fets provats.

Al relat de fets es considera provat que l’acusat es va dirigir als fills menors d’edat: ” … aixecant la veu obligant-los a obeir, usant com a càstig la privació de l’ús de pantalles o l’anunci de l’anterior, havent proferit almenys en una ocasió el pare als seus fills que els faria fora de casa …”.

La mare Argumenta que aquesta conducta ha afectat psicològicament els fills menors i que ha d’integrar les infraccions referides, però l’AP de Madrid entén que la conducta descrita ha de situar-se en el context del dret/deure de correcció que s’atribueix als titulars de la pàtria potestat.

Des d’antic s’esmenta un dret de correcció dels pares envers els fills menors i es tracta d’una facultat (dret-deure) reconeguda per als progenitors (art. 154.1 del Codi Civil) per educar i correlativament els fills com a deure obeir (art. 155 Codi Civil).

En exercici d’aquesta potestat el Codi Civil reconeixia la facultat dels pares de: ” … corregir raonablement i moderadament els fills … “, paràgraf que no obstant va ser suprimit de la nostra legislació per la Llei 54/07 de 28 de desembre.

Resulta evident, però, que els pares mantenen un cert poder de correcció sobre els fills menors, correcció que realitzen mitjançant conductes que serien fàcilment tipificables (amenaces, coaccions, etc.) i que es consideren justificades en virtut del que podem estimar és una conducta socialment adequada quan no per l’eximent de compliment d’un deure (art. 20.7 del Codi Penal).

El Tribunal Suprem ha tractat la qüestió en diferents resolucions des de la sentència 654/19 de 8-2 (Pte. Berdugo i Gómez de la Torre) citada per les sentències 47/20 de 11-2 i 582/22 de 13-6 ( Pte Colom de l’Arc) i raona que:

… En conclusió, cal considerar que el dret de correcció, després de la reforma de l’art. 154.2 in fine del Codi Civil, continua existint com a necessari per a la condició de la funció d’educar inherent a la pàtria potestat, contemplada a l’art. CE i com a contrapartida al deure d’obediència dels fills cap als seus pares, previst a l’art. suprimit el dret de correcció i sota la seva empara determinades actuacions dels pares tals com donar un lleu cachete o castigar els fills sense sortir un cap de setmana, aquests actes podrien integrar tipus penals com el maltractament o la detenció il·legal…”.

Tot i això argumenta que el contingut i l’abast d’aquest dret s’ha d’interpretar de conformitat amb la realitat social del nostre temps (art. 3.1 del Codi Civil) de manera que les facultats inherents a la pàtria potestat s’han dolcificat i modificat en la nostra realitat social.

Actualment entén el Tribunal Suprem en la mateixa sentència que:

… En aquest sentit els comportaments violents que ocasionin lesions -enteses en el sentit jurídic-penal com aquelles que requereixen una primera assistència facultativa i que constitueixin delicte- no poden trobar empara en el dret de correcció. Pel que fa a la resta de conductes, hauran de ser analitzades segons les circumstàncies de cada cas i si resulta que no excedeixen els límits del dret de correcció, l’actuació no tindrà conseqüències penals ni civils…”.

En cas que ens ocupa, no es va produir un càstig físic, sinó únicament un càstig consistent en la limitació de l’ús de dispositius electrònics.

És cert que en l’ús de la facultat de correcció els progenitors no sempre empren els recursos que són des del punt de vista pedagògic més adequats, però aquest fet no ha de determinar que es recondueixin a l’àmbit de la sanció penal conductes que són altres comuns en l’exercici de la difícil tasca d’educar els fills i que, com és el cas, no comporten cap lesió de la seva integritat física.

La resolució: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/758f5944c8f339aba0a8778d75e36f0d/20230509

Els dies 3 i 4 de març Ramon Arnó de la família digital (www.lafamiliadigital.es) i els alumnes dels 4 cursos de primer de primària, hem estat parlant animadament dels riscos i de les oportunitats de les xarxes socials per als menors.

Ha estat molt interessant el debat sobre si s´han de compartir o no les contrasenyes dels mòbils dels menors amb les mares i pares, o si cal demanar permís per a fer una fotografia a algú de la família.

Hem explicat també que és el sexting i el ciberassetjament, quines són les obligacions dels menors o que les noies i nois ja tenen responsabilitat penal a partir dels 14 anys.

El dia 17-5-2016 Ramon Arnó de la família digital va participar en la Jornada Joves i Ciberassetjament: un espai de diàleg sobre els aspectes jurídics i policials, eines restauratives i punitives.

La jornada estava organitzada pel Cos de Policia – Mossos d’Esquadra, conjuntament amb els departaments d’Ensenyament, Salut i Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida (UdL), la Família Digital i l’Observatori Lleida Pantalles.

L´enllaç: http://lleidapantalles.lleida.org/wordpress/2016/04/18/i-jornada-joves-i-ciberassetjament-un-espai-de-dialeg/

El dia 14-1-2014 Ramon Arnó de la família digital va fer una conferència a l´Ajuntament d´Alguaire.

Internet, les xarxes socials, les aplicacions, els dispositius mòbils són una realitat entre nosaltres. Lluny de suposar un perill o una amenaça, han de poder ser utilitzats com una eina de treball o oci i representar una oportunitat per a pares i fills.

Classes a la Universitat de Lleida, al grau en enginyeria informàtica, com a professor associat.

Durant 5 setmanes i a partir 19-11-2021, parlarem amb els alumnes de tercer dels aspectes legals, socials i professionals de l´enginyeria informàtica.

Analitzarem la protecció de dades de caràcter personal, els aspectes penals de les noves tecnologies, els contractes, la venda a través d´internet i els seus aspectes pràctics.

L´enllaç: https://lnkd.in/dRakN4cG

 

Des de 2012  fins al 2019, un divendres del mes de desembre, amb els alumnes de tercer del Grau en Enginyeria Informàtica Universitat de Lleida hem estat parlant dels aspectes legals de la tecnologia.

L´enllaç: http://www.eps.udl.cat/ca/agenda/Xerrada.-Aspectes-penals-de-les-Noves-Tecnologies-algunes-normes-per-evitar-embolicar-se-amb-el-codi-penal-treballant-com-a-Enginyer-Informatic-00001

La SAP de Saragossa de 2019.04.24, Aneu CENDOJ: 50297370062019100153, resol el recurs d’apel·lació contra la sentència condemnatòria dictada pel Jutjat de Menors, la fallada del qual és el següent:

a.- declara als dos menors autors penalment responsables de la comissió conjunta d’un delicte contra la intimitat, confidencialitat i seguretat de les dades incloses en el programa informàtic a què il·legalment van accedir manipulant que preveu l’article 197 bis paràgraf 1r de el Codi Penal.

b.- els imposa a un d’ells la mesura de sis mesos de llibertat vigilada i respecte de l’altre deu mesos de llibertat vigilada amb inclusió de tractament psicològic sense derivació de responsabilitat civil.

c.- amb imposició per meitat de les costes processals causades

La interlocutòria de l´AP de Pontevedra, Secció 2, de 06-05-2019 Ponent Sra. Rosa Del Carmen Collazo Lugo, confirma el sobreseïment de la denúncia interposada pel pare d’uns menors contra la mare d’aquests arran de la revisió per la mare d’uns missatges dels fills.

En el present cas la investigada no només està autoritzada, sinó que ve obligada a revisar els missatges que els seus fills menors i de poca edat, reben del seu pare, més quan aquests missatges, pel seu contingut, ofensiu i en termes grollers, ofèn la sensibilitat dels seus fills.

Tingueu present que els fills del recurrent van posar la seva mare al corrent dels mateixos i aquesta informació va ser causa que el Jutjat de Primera Instància núm. 3 dictés interlocutòria pel qual se suspenia temporalment el règim de visites del recurrent als menors, de manera que, com es recull a la interlocutòria apel·lada, no existeix element dolós que s’exigeix ​​perquè es pugui estar en presència del delicte que es denuncia, i sense que es pugui entendre que la investigada va obtenir la prova per al procés civil de manera il·lícita, vist el contingut dels missatges, clarament ofensiu i inapropiat per als fills, que el recurrent els enviava.

La resolució: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/d2d979aaa61565d4/20190625

El dictamen D18-2018 de l’AVPD (www.avpd.euskadi.eus) resol la consulta de la Universitat del País Basc sobre si els alumnes que realitzen el pràcticum en centres d’educació sostinguts amb fons públics, han d’aportar el certificat de l’art. 13.5 de la Llei 1/1996, manifestant la AVPD de manera positiva i que el certificat pot aportar-se, o per l’interessat, o es pot sol·licitar el consentiment a l’alumne perquè una vegada el presti, sigui l’òrgan competent qui demanar el certificat de l’registre central de delinqüents sexuals.

És lícita la gravació per la mare de les converses de el mòbil de la filla de 11 anys per la sospita nou episodi de bullying que afecta l’estabilitat emocional, familiar i escolar de la menor, actuació que no és delictiva (art. 197.1 i 4 CP) sinó que està emparada en l’obligació de protegir la menor en l’exercici de les funcions i dels deures de la mare com a titular de la pàtria potestat, concorrent el superior interès de la menor.

Sentència Jutjat Penal 1 de Pamplona, de 2017.05.29, Ponent Maria Alemany Ezcaray.