La caixa de Skinner

 La relació entre la caixa de Skinner i els menors en l’entorn digital és un dels temes més alarmants de la psicologia conductista aplicada a la tecnologia.

El que va començar com un experiment de laboratori amb animals a mitjans del segle XX s’ha convertit en la plantilla de disseny de molts videojocs i xarxes socials actuals, amb els menors com a principals usuaris.

 1.- Què és la caixa de Skinner?

Als anys 30, el psicòleg B.F. Skinner va crear una cambra de condicionament operant (coneguda com a caixa de Skinner) per estudiar el comportament animal.

L’experiment clau per entendre els videojocs actuals va ser el del reforç intermitent variable:

  1. S’introdueix una rata a la caixa amb una palanca (response lever).
  2. Si cada vegada que prem la palanca surt menjar (food dispenser), la rata aprèn la relació i prem la palanca només quan té gana.
  3. El canvi radical: Si el menjar surt de manera aleatòria (vegades sí, vegades no), la rata es descontrola. Comença a prémer la palanca de forma compulsiva i obsessiva, temen que si para perdrà l’oportunitat de rebre la recompensa.

L’atzar i la incertesa activen pics de dopamina molt més alts que la certesa.

2.- La traducció al món digital dels menors

Quan un menor juga a determinats videojocs (especialment els de format Free-to-Play o jocs mòbils), el dispositiu (mòbil, tauleta o consola) es transforma, de facto, en una caixa de Skinner digital:

  • La palanca: És prémer un botó, obrir una caixa de botí (loot box), fer una tirada “Gacha” o, simplement, fer scroll infinit a TikTok.
  • El reforç variable: És el contingut de la caixa. La majoria de vegades el premi és irrellevant o repetit, però saps que hi ha una petita probabilitat d’obtenir un objecte “èpic”, una skin exclusiva o un vídeo altament viral.
  • Els estímuls sensorials: Igual que la caixa original utilitzava llums i altaveus (lights i loudspeakers) per fixar l’atenció de l’animal, els jocs utilitzen música festiva, llums de colors brillants i efectes visuals de “celebració” quan s’obté un premi, imitant directament l’atmosfera d’un casino per amplificar la sensació de triomf.

3.- Per què els menors són especialment vulnerables?

L’aplicació d’aquestes tècniques neuropsicològiques genera un impacte asimètric en la infància i l’adolescència per motius biològics i estructurals:

3.1. Immaduresa del còrtex prefrontal

El còrtex prefrontal és la regió del cervell encarregada de les funcions executives: el control dels impulsos, la planificació a llarg termini, l’avaluació de riscos i la presa de decisions racionals.

Aquesta àrea no es desenvolupa completament fins als 25 anys.

Per tant, un menor d’edat té les eines biològiques de fre de mà molt més febles que un adult davant d’un estímul que demana una gratificació instantània.

3.2. Hiperreactivitat del sistema de recompensa

Durant l’adolescència, el sistema dopaminèrgic (el circuit del plaer i la recompensa) està extremadament actiu.

Els estímuls emocionals i les recompenses visuals es viuen amb una intensitat molt més alta.

Els dissenyadors de jocs ho saben: el disseny d’addicció (engagement design) està calculat per esprémer aquesta sensibilitat neurobiològica.

3.3. La distorsió del valor del temps i els diners

Per a un infant, l’ecosistema del videojoc és el seu entorn social bàsic. La pressió del grup per tenir determinats objectes virtuals, sumat a la incapacitat de gestionar el valor real dels diners digitals (comprar amb un sol clic a través de la targeta dels pares o amb monedes virtuals que camuflen el cost real), elimina qualsevol barrera de contenció racional.

4.- El repte de la protecció de la infància: El nus del problema és l’asimetria de poder.

Darrere d’una pantalla on hi ha un menor jugant, hi ha equips sencers de científics de dades, psicòlegs conductistes i enginyers optimitzant algorismes per mantenir-lo connectat el màxim de temps possible utilitzant tècniques de condicionament.

 

L’efecte penya-segat digital (cliff effect) i els menors

1. Definició del Fenomen

L’efecte penya-segat digital és un error de disseny regulatori i sistèmic que es produeix quan un usuari menor d’edat, pel sol fet de complir una edat determinada (com el pas automàtic dels 15 als 16 anys), perd de cop i de manera abrupta totes les restriccions i salvaguardes de seguretat que una plataforma digital li aplicava fins aleshores.

A diferència del desenvolupament de la maduresa en el món real, que és un procés gradual i continu, els entorns digitals solen aplicar lògiques binàries o llindars rígids d’edat que canvien l’estat del perfil de l’usuari d’un dia per l’altre.

2. Riscos i Impacte en el Desenvolupament del Menor

Aquest tall radical en les polítiques de protecció de dades i privacitat exposa els menors a riscos l’endemà mateix de complir l’edat fita:

• Exposició a funcions d’alt risc: El menor passa a tenir accés totalment lliure a funcions crítiques com les retransmissions en directe (livestreaming).

• Interacció sense filtres: S’habilita de manera automàtica la recepció de missatges privats per part de perfils totalment desconeguts.

• Buidat de preparació: El pas d’un entorn altament tutelat a un d’obert es fa sense cap mena de transició o capacitació prèvia per part de la plataforma, assumint erròniament que el canvi d’edat cronològica equival a una maduresa digital instantània.

• Vulnerabilitat davant la tecnoferència: Coincideix de vegades amb el moment en què el control o l’aprovació parental s’atendria a relaxar, deixant el menor exposat a dissenys addictius (dark patterns), publicitat conductual o amplificació algorítmica de continguts nocius.

3. Estratègies de Mitigació i Alternatives Reguladores

Per corregir aquesta deficiència arquitectònica de les xarxes socials i aplicacions digitals, s’estan articulant dues solucions principals des de l’àmbit legal i el disseny tecnològic:

A. Desplaçament del llindar fins a la majoria d’edat legal

Consisteix a mantenir bloquejades o fortament restringides les funcions de màxim risc (com el livestreaming o la geolocalització en temps real) fins que l’usuari assoleixi els 18 anys, que marca la majoria d’edat legal, en lloc d’alliberar-les a edats primerenques com els 14 o els 16 anys. Aquest és precisament el model que s’està integrant en les recents reformes legislatives (com la prohibició i restricció de funcions del Regne Unit).

B. Disseny de transició gradual i tutelat

En lloc d’una lògica de tot o res, es proposa un desbloqueig esglaonat de funcions basat en les fites del desenvolupament pediàtric i cognitiu, tal com defensen entitats com la Fundació 5Rights. Per exemple:

1. Una obertura progressiva on certes funcions requereixin inicialment una confirmació o diàleg amb els tutors.
2. Interfícies que avisin el menor dels nous riscos que assumeix en activar una funcionalitat que abans tenia vetada.

4. El paper de l’Escola i la Metacognició familiar

Atès que l’arquitectura tècnica actual encara presenta aquestes escletxes, les directrius d’alfabetització digital de la Comissió Europea insisteixen que l’escola ha de treballar la metacognició i l’autoavaluació en edats primerenques (10-14 anys).

Preparar els alumnes abans que s’obrin aquests llindars —mitjançant tècniques d’immunització contra les noticies falses i tallers de prevenció de riscos com el ciberassetjament— és l’única eina educativa eficaç perquè el menor sàpiga reaccionar de manera madura quan la plataforma, per llei del mercat, decideixi retirar-li les xarxes de protecció digital de cop.

 

La prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys a Austràlia explicada en 20 punts.

1.- És una novetat mundial

El Govern Australià va aprovar el 28-11-2024 una nova llei denominada llei d’esmena de seguretat en línia, aquí teniu el text:

Aquesta llei va establir una edat mínima per a l’ús de les xarxes socials als 16 anys i una obligació per als proveïdors de xarxes socials de prendre mesures raonables per evitar que els usuaris amb menys de 16 anys tinguin un compte.

En aquest enllaç teniu l´explicació de la llei:

2.- Les raons del govern australià.

El Govern Australià va encarregar un estudi en què va descobrir que el 96% dels nens australians d’entre 10 i 15 anys feien servir les xarxes socials i que 7 de cada 10 havien estat exposats a continguts nocius, com a material misogin i violent, així com contingut que promovia trastorns alimentaris i el suïcidi.

1 de cada 7 també va informar haver experimentat comportaments d’assetjament per part d’adults o nens grans, i més de la meitat van dir que havien estat víctimes d’assetjament en línia.

3.- La protecció de la salut i benestar dels menors

El Govern Australià afirma que la prohibició de les xarxes socials és necessària per protegir la salut mental i el benestar dels infants i adolescents australians, ja que creuen que els riscos de les xarxes socials, com el ciberassetjament, el contingut nociu i els depredadors en línia, superen els seus avantatges.

4.- Qui lidera aquesta proposta?

Qui porta endavant aquesta proposta és la ministressa de comunicacions Anika Wells, qui ha dit que es mantindran ferms al costat dels pares i no de les plataformes.

5.- Quan entra en vigor?

Entrarà en vigor el 10-12-2025, per tant, aquell dia les xarxes socials que el Govern Australià ha inclòs a la prohibició, hauran de prendre mesures raonables per:

a.- Desactivar tots els comptes per als usuaris menors de 16 anys.

b.- Evitar la creació de nous perfils per part de menors de 16 anys.

6.- I si els progenitors volen crear un compte per al seu fill menor de 16 anys?

Els progenitors no poden donar el seu consentiment perquè els seus fills menors de 16 anys puguin crear un perfil.

7.- Quines són les 3 condicions per decidir a quines xarxes s´aplica la prohibició?

S’aplicaran les restriccions d’edat a les xarxes socials que compleixin tres condicions específiques:

a.- L’únic propòsit o un propòsit significatiu d´aquestes sigui permetre la interacció social en línia entre dos o més usuaris finals.

b.- El servei permeti als usuaris finals enllaçar o interactuar amb alguns o tots els altres usuaris finals.

c.- El servei permeti als usuaris finals publicar materials.

8.- Quines estaran prohibides?

El Govern d´Austràlia ha publicat una llista que no es fixa sinó dinàmica, ja que es pot ampliar:

En aquest moment aquestes són les xarxes socials prohibides a menors de 16 anys:

  • Facebook .
  • Kick .
  • Reddit .
  • Threads .
  • TikTok .
  • Twitch .
  • X (anteriormente Twitter).
  • YouTube .
  • X (anteriorment Twitter).

9.- Quines no estan prohibides?

En aquest moment son aquestes:

  • Discord .
  • Github
  • Google classroom .
  • Lego Play.
  • Messenger
  • Pinterest
  • Roblox .
  • Steam i Steam Chat .
  • Whastapp
  • YouTube Kids.

10.- Com funcionarà la verificació de l’edat a les xarxes socials?

Això dependrà de cada plataforma, però sol·licitar simplement la data de naixement no pot ser l’única forma de verificació de l’edat.

A més els mètodes utilitzats per les xarxes socials prohibides, han de complir amb els requisits dels reguladors i respectar les lleis de privacitat i els drets digitals.

11.- Els indicis que el titular del perfil és menor de 16 anys

Les xarxes socials analitzaran dades i altres senyals relacionades amb l’edat dels menors, que poden ajudar a determinar si algú és menor de 16 anys, com per exemple:

  • Quant de temps ha estat actiu un compte.
  • Si el titular interactua amb menors de 16 anys.
  • L´anàlisi del nivell d’idioma i de l´estil utilitzat pel titular del compte i les persones amb les quals interactuen.
  • Les verificacions visuals, com l’anàlisi de l’edat facial de les fotos i vídeos del titular del compte.
  • L´anàlisi de l´àudio, com l’estimació de l’edat de la veu del titular del compte.
  • Els patrons de l´activitat com si coincideix amb els horaris escolars.
  • Les connexions amb altres usuaris que siguin menors de 16 anys.
  • Si són membres de grups, fòrums o comunitats centrades en els joves.

12.- S´eliminaran els comptes dels menors de 16 anys?

Hi ha diverses opcions en funció de cada xarxa i que són:

a.- permetre abans d´eliminar el compte, descarregar totes les fotos, vídeos i missatges.

b.- posar el compte en espera per a quan el menor compleixi 16 anys.

c.- eliminar directament el compte.

Sembla que els adolescents podran recuperar l’accés als seus comptes quan compleixen 16 anys, sense que s’esborri el contingut.

13.- Tinc més de 16 anys però la xarxa diu que soc menor de 16, que faig?

Els adolescents majors de 16 anys que han estat erròniament assenyalats com a menors de 16 anys, hauran de passar per un procés de revisió per poder acreditar l´error davant de la xarxa social.

14.- Les critiques a la llei

Tot i que la prohibició té com a objectiu protegir els menors dels danys de les xarxes socials, també es diu que pot aïllar als grups de menors que depenen de les xarxes socials per connectar-se entre ells i que la prohibició els pot empènyer a espais menys regulats d’Internet.

Els defensors de la privacitat i la llibertat a Internet també afirmen que la seva implementació pot fer més dany que bé.

Ara bé és significatiu què opina UNICEF Austràlia sobre la prohibició de les xarxes socials:

“ … Si bé és genial que parlem més de millorar el món en línia per als joves, UNICEF Austràlia creu que els canvis proposats no solucionaran els problemes que enfronten els joves en línia. Les xarxes socials tenen moltes coses bones, com l´educació i mantenir-se en contacte amb amics. Creiem que és més important fer que les plataformes de xarxes socials siguin més segures i escoltar els joves per assegurar-se que qualsevol canvi realment ajudi. És per això que estem incloent les opinions dels joves quan parlem amb el govern sobre fer que els espais en línia siguin tan segurs com sigui possible …”.

15.- Hi ha polítics a Austràlia que estan en contra?

Així és, la posició en contra està liderada per John Riddick que és membre del Parlament de Nova Gal·les del Sud i president del Projecte Llibertat Digital, que recolza un recurs davant del Tribunal Suprem contra aquesta prohibició.

El senyor Riddick diu que la prohibició és desproporcionada i que haurien de ser els pares els qui decideixin què és bo per als seus fills i no el govern.

16.- La primera demanda de dos menors en contra de la llei

Dos joves australians ja han presentat procediments que impugnen aquesta prohibició i que són Noah Jones i Macy Neyland de 15 anys, que han declarat que estan decebuts amb un govern mandrós que prohibeix els menors de 16 anys en lloc d’invertir en programes per ajudar els nens a estar segurs a les xarxes socials:

17.- Les alternatives per evitar la prohibició

Des de l’ús d´una VPN per emmascarar el lloc des de la qual s´accedeix a la xarxa social i fer veure que l´usuari està fora d’Austràlia, fins a la complicitat dels progenitors o dels germans més grans o persones que donaran accés als menors a un compte ja verificat.

També altres experts aconsellen l’ús d’intel·ligència artificial per simular una edat superior o disfressar-se amb mascares per simular tenir més edat.

Fins i tot hi ha qui planteja que es canviïn les dades dels menors per la dels pares, com en el cas dels influenciadors, per a mantenir els perfils a nom dels progenitors.

18.- Les multes

Austràlia ha posat el focus de la responsabilitat en les empreses i per tant no penalitzarà els progenitors o els menors que incompleixin la llei, ja que es tracta de protegir als menors i no castigar-los o aïllar-los.

Això vol dir que les xarxes socials han d’impedir que els menors de 16 anys tinguin comptes, perquè si no s’arrisquen a rebre multes de fins a 33 milions de dòlars EEUU (28 milions euros).

19.- Consells als progenitors

És evident que les connexions que permeten les xarxes socials són valuoses per als joves i poden ser la seva principal comunitat i grup de suport on es troben els seus amics.

Davant d´aquesta evidència el govern d’Austràlia aconsella que el rol ideal dels adults és escoltar, validar i recolzar als adolescents durant aquest període, ja que per als joves això pot significar perdre gran part del seu món i serà difícil de suportar.

El govern Austràlia ha publicat uns consells per als progenitors amb menors de 16 anys afectats per la prohibició, que segurament sentiran una varietat d’emocions, com estar molests, preocupats, frustrats o tristos:

Aquí hi ha alguns consells:

  • Liderar aquest procés amb empatia, fent saber que entenem els seus sentiments.
  • Preguntar com utilitzen actualment les xarxes socials.
  • Parlar de la nova llei i el que significa.
  • Explicar que les restriccions són per protegir-los, no per castigar-los.
  • Parlar sobre el tipus de riscos que la llei pretén ajudar a evitar, que inclouen passar massa temps a les pantalles i estar sobreexposats a continguts negatius i danys, el que pot afectar el seu benestar.
  • Concentrar-se en el que encara poden fer en línia i fora de línia.
  • Assegurar que sempre poden acudir als progenitors o a un altre adult de confiança per parlar sobre les seves preocupacions.

20.- La declaració de compromís amb els drets del menor

Finalment, compartim la declaració de compromís amb els drets del nen del govern d´Austràlia:

La mare sempre deia que la vida és com una caixa de bombons, mai saps el que et tocarà.

Aquesta frase es va fer famosa gràcies a la pel·lícula Forrest Gump protagonitzada per Tom Hanks allà per l’any 1994, quan el protagonista convida a una noia que està asseguda en un banc en Savannah a agafar un bombó d’una caixa, mentre Forrest està esperant l’autobús.

Aquesta anècdota ens serveix per a parlar de les recompenses aleatòries i la seva relació amb l’addiccions digitals que tanta preocupació estan generant en la nostra societat doncs s’han convertit en un greu problema de salut pública, i per a això parlarem d’un psicòleg estatunidenc anomenat B. F. Skinner, que es va fer famós amb un experiment consistent a tancar en una caixa a un colom en l’interior del qual hi havia una palanca que si era premuda, l’animal obtenia menjar.

Inicialment cada vegada que l’animal estrenyia la palanca, la caixa li donava una quantitat igual d’aliment, amb el que aquest pressionava el mecanisme, obtenia el menjar i aquí acabava l’experiment, però Skinner va començar a provar que succeïa amb el comportament del colom quan la recompensa en prémer la palanca variava cada vegada i es convertia en imprevisible, és a dir que quan premia la palanca obtenia menjar però de manera aleatòria, a vegades li donava aliment i no sempre en la mateixa proporció i en altres ocasions no.

El que va descobrir Skinner és que quan el resultat de prémer la palanca no era previsible per al colom sinó totalment aleatori, l’animal perdia el control i no parava de pressionar amb independència de la quantitat de menjar que li proporcionava, per la qual cosa al resultat del seu experiment Skinner el va denominar el sistema de recompensa variable.

Si ens emportem l’exemple del món animal al nostre món digital, veiem que les màquines escurabutxaques, els videojocs i les xarxes socials han incorporat aquest tipus de tàctiques subtils consistents a oferir-nos recompenses aleatòries, inesperades o imprevisibles, que creen en els usuaris una sensació d’incertesa que fa que algunes persones reaccionin jugant de manera compulsiva i no puguin deixar de fer-ho, la qual cosa converteix un simple joc en una perillosa addicció.

Aquesta és una estratègia molt pensada pels dissenyadors de tecnologia que serveix per a reforçar un determinat tipus de conducta i així el jugador comença a jugar d’una forma fàcil i molt amigable per a, a poc a poc, anar-se enganxant a ella, sent curiós que l’usuari creu en tot moment que ell controla a la tecnologia i no al revés i no sols això sinó que està convençut que en qualsevol moment rebrà el seu recompensa en forma de punts, cofres, diners, etc.

La resposta humana davant aquesta mena d’estímuls té a veure amb el fet que la tecnologia s’ha dissenyat per a aconseguir l’activació ràpida de la dopamina, que és un neurotransmissor associat amb el plaer, la recompensa i la motivació, per la qual cosa aquí podríem canviar la frase de Forrest i afirmar sense rubor que la tecnologia no és com una caixa de bombons, doncs els seus dissenyadors sí que saben en tot moment el bombó que ens tocarà i no sempre ens arriba en forma d’agradable dolç de xocolata, sinó com a addicció a la tecnologia digital i a vegades com a greu problema de salut digital.

Ètica des del disseny i el cas Tay

Un bot és un programa d’ordinador que fan anar algunes organitzacions als seus webs per automatitzar tasques com són gestionar les queixes dels clients o resoldre els seus dubtes, tot això sense la intervenció de cap humà i, per tant, de forma automàtica.

Bot és el resultat d’escurçar la paraula robot i és una eina molt utilitzada en les xarxes socials i els portals de comerç electrònic, sobretot en l’apartat d’atenció al client on de vegades fins i tot simulen converses amb nosaltres els clients.

Tay va ser un bot basat en intel·ligència artificial llançat per Microsoft a la xarxa social Twitter el 23 de març de 2016 com a experiment de comprensió conversacional i que segons els seus creadors, volia imitar el llenguatge dels adolescents i específicament el perfil d´una noia jove i feminista d´entre 18 a 24 anys.

Es va activar a través del compte @TayandYou i era una barreja d’aprenentatge automàtic i de processament del llenguatge obtingut de les xarxes socials amb la idea que com més interactuessin els usuaris de Twitter amb Tay, el bot més coneixement adquiriria i, per tant, les seves respostes serien més acurades, o almenys això és el que deia la teoria.

Inicialment Tay piulava frases divertides, però al cap d’unes hores del seu llançament alguns usuaris es van encarregar d’inundar-lo amb comentaris racistes, misògins i antisemites fins al punt de negar l’holocaust.

Frases del tipus “Hitler tenia raó, odio als jueus” o “Odi a les feministes, haurien de morir i ser cremades en l’infern” van aparèixer al seu perfil a Twitter.

Per empitjorar més les coses, Tay incorporava un mecanisme que li feia repetir automàticament qualsevol paraula o frase que els usuaris de Twitter li diguessin, el que propiciava que sembles que aquelles horroroses opinions eren pròpies de Tay.

Al cap de 16 hores del seu llançament i al constatar que la majoria dels comentaris de Tay eren abusius i ofensius, Microsoft va decidir de manera unilateral suspendre el compte a Twitter, de tal manera que les piulades es van eliminar i Tay va ser desconnectat, afirmant el seu creador que el bot necessitava un temps per descansar.

Posteriorment, Microsoft va publicar una declaració al seu bloc reconeixent que l´experiment amb el bot Tay no havia funcionat tal com s’esperava.

El cas Tay ens serveix com a exemple per a reflexionar sobre les dificultats de dissenyar tecnologia incorporant principis ètics des del moment inicial, però també ens posa sobre avis de la necessària responsabilitat que tenen els fabricants de productes i serveis basats en intel·ligència artificial sobre els resultats dels seus invents.

L’experimentació amb eines d’intel·ligència artificial tan populars com el Siri o l’Alexa ha de ser coherent amb els valors culturals i socials comunament admesos, principis que han de formar part dels codis ètics dels dissenyadors i de la resta de professionals que hi intervenen, per tal que s’integrin a l’adn de la tecnologia creada per ells.

La principal lliçó que podem extreure del cas Tay és la importància que han de tenir els codis ètics en el disseny de productes i serveis basats en la intel·ligència artificial, principis que la tecnologia ha d’incorporar des de l’inici com per exemple no jugar amb les emocions negatives de les persones, que els riscos potencials de la tecnologia s’avaluen i es gestionen contínuament o sobretot que sempre cal incloure la supervisió humana en les decisions que pren la tecnologia.

El dia 21-4-2022 la família digital ha participat en una agradable xerrada amb els alumnes del centre de formació d´adults Victorina Vila de Lleida parlant de riscos i oportunitats a les xarxes socials.

El web del centre: https://agora.xtec.cat/cfavictorinavila/

Els dies 3 i 4 de març Ramon Arnó de la família digital (www.lafamiliadigital.es) i els alumnes dels 4 cursos de primer de primària, hem estat parlant animadament dels riscos i de les oportunitats de les xarxes socials per als menors.

Ha estat molt interessant el debat sobre si s´han de compartir o no les contrasenyes dels mòbils dels menors amb les mares i pares, o si cal demanar permís per a fer una fotografia a algú de la família.

Hem explicat també que és el sexting i el ciberassetjament, quines són les obligacions dels menors o que les noies i nois ja tenen responsabilitat penal a partir dels 14 anys.

Des de l’any 2016 al 2019, Ramon Arnó de la família digital ha participat com a professor en diverses formacions a entrenadors i altre personal del Futbol Club Barcelona, organitzat per l’àrea de Formació de Formadors de Masia 360

Els enllaços:

https://www.fcbarcelona.es/es/club/noticias/775663/curso-de-prevencion-de-situaciones-de-riesgo-en-el-deporte

https://www.fcbarcelona.es/es/noticias/724079/valores-que-hacen-grande-el-deporte

La família digital va participar els anys 2018 i 2019 al YoMo, The Youth Mobile Festival, creat pel Mobile World Congress, amb els Mossos d´Esquadra i gràcies a la Fundació punt.cat.

Els enllaços

https://domini.cat/webs-al-punt-cat-tanca-el-periode-dinscripcions-amb-mes-de-2400-alumnes-inscrits/

https://www.mwcbarcelona.com/

Ramon Arnó com a Coordinador de la comissió de menors de l’Associació Professional Espanyola de Privadesa (APEP), va comparèixer el dia de 25 de setembre de 2013 a la subcomissió d’estudi sobre les xarxes socials constituïda a la comissió d’Interior del Congrés dels Diputats

En aquest enllaç, a les pàgines 19 i 20 consta la seva intervenció:

https://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/BOCG/D/BOCG-10-D-643.PDF