Qualsevol acte violent amb independència de la seva gravetat i encara que no arribi a causar lesió, dut a terme amb el pretext d’un presumpte acte de correcció cap a un menor d’edat i en el marc de l’exercici de la pàtria potestat, ha d’incardinar-se en el dret penal i prova d’això són que diverses resolucions judicials que així ho han apreciat.
Així una bufetada en la cara (SAP de València de 2-12-2022 i AAP de Múrcia de 29-9-2020), un assot a la natja (STS 13-6-2022 i SAP de Lleó de 16-11-2021), una palmada al cul (SAP Madrid de 25-1-2022), o bé agarrar per l’orella (AAP de Lleó de 18-9-2020) són exemples de casos reals de condemnes penals on les víctimes eren menors d’edat i els autors els seus progenitors, que van intentar justificar la seva conducta sota una errònia concepció de l’exercici de dret de correcció.
Històricament la pàtria potestat incloïa en el seu contingut la facultat de càstig i de correcció cap als fills, però el càstig va ser eliminat de la redacció de l’art. 155 del Codi Civil amb la Llei 11/1981, encara que es va mantenir en l’art. 154 del CC la facultat de correcció de manera moderada i raonable.
És l’any 2007 quan la Llei 54/2007 va eliminar de l’article 154.2 del CC també va fer-ho amb la facultat de correcció dels progenitors respecte als menors en el marc de la pàtria potestat, però malgrat la seva desaparició la veritat és que continua existint i com han assenyalat els tribunals la seva existència no depèn del reconeixement legal exprés sinó del seu caràcter de dret autònom.
En la història de la pàtria potestat s’observa un procés progressiu de debilitació de l’autoritat paternal, que ara es contempla com una funció dels pares en benefici dels fills, per la qual cosa els seus actes han d’estar encaminats a l’interès del menor.
La facultat que als progenitors assisteix per a poder corregir als seus fills menors queda integrada dins del conjunt de drets i obligacions que sorgeixen de la pàtria potestat, i per això només pot concebre’s orientada al benefici dels fills i encaminada a aconseguir la seva formació integral.
El dret de correcció està supeditat a la proporcionalitat, raonabilitat i moderació pel que ha de descartar-se que aquest dret a corregir als fills impliqui que pugui colpejar-se’ls i aplicar-los càstigs físics, per la qual cosa té com a límit infranquejable la seva integritat física.
Per tant el dret de correcció existeix en l’actualitat però ha d’anar sempre dirigit i orientat a l’interès del menor ja que correcció ha de ser sinònim d’educació, sense que els comportaments violents dels progenitors puguin emparar-se, en cap cas, en el dret de correcció.