El cyberbullying és violència

Entre els objectius de desenvolupament sostenible per al 2030 hi ha el de posar fi a totes les formes de violència contra els menors i, per tant, hem de decidir com a societat com aturem un fenomen de violència entre els joves com és el ciberassetjament, també conegut com a assetjament en línia o cyberbullying.

El cyberbullying és un important desafiament polític i també un greu problema social i de salut, ja que posa en risc el benestar dels menors i per això cal afrontar-lo involucrant de forma plural tota la societat, tenint molt clar que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables.

Pel que sembla no hi ha una definició consensuada entre els especialistes que investiguen el cyberbullying, però sota aquest anglicisme podem identificar un conjunt de conductes individuals o grupals consistents a agredir, humiliar o avergonyir una o diverses persones de forma verbal o psicològica, de manera reiterada i sostinguda en el temps i contra la voluntat de la víctima.

El cyberbullying no és, per tant, una simple broma sense més importància.

L’agressor utilitza el correu electrònic, el mòbil, els videojocs o les xarxes socials per fer mal a la víctima, publicant informació falsa d’ella o dades personals reals, compartint sense permís fotografies o vídeos privats, realitzant comentaris públics despectius, humiliants o d’odi, o suplantant la seva identitat digital, tot aprofitant l’àmplia audiència que li dona l’entorn digital per fer-ne una divulgació universal.

Una falsa sensació d’impunitat fa que l’agressor no tingui por a ser atrapat i el fet que la tecnologia li permet atacar la víctima sense estar-hi present físicament fa que pugui exercir aquesta greu modalitat de violència psicològica contra una persona amb la qual té una clara relació de desigualtat de poder.

La víctima no sempre sap qui hi ha darrere i sovint no es pot defensar de manera fàcil, ja que de vegades no pot desconnectar o escapar-se com ho faria al carrer, fet que la converteix en una persona molt vulnerable. Així, doncs, l’agressor practica el cyberbullying en qualsevol lloc i moment del dia o de la nit, fet que el fa omnipresent a la vida de la víctima que no té fàcil escapatòria sense ajuda.

La permanència a Internet d’allò que es publica, la velocitat de difusió –compartir, reenviar–, i les dificultats per esborrar-ho fan que les conseqüències per a la víctima siguin greus. La petjada que deixa el cyberbullying a Internet difícilment s’esborra.

De fet, el cyberbullying és un problema greu de salut pública a causa del seu intens i perjudicial impacte sobre les víctimes i els especialistes en les seves investigacions ja han acreditat que hi ha una relació causal entre el ciberassetjament i diversos efectes greus per a la salut física i psicològica de les víctimes.

Aquesta nova modalitat de violència psicològica contra els menors té diversos actors com són l’agressor, la víctima i els observadors o testimonis i, per tant, una de les claus per eradicar-lo és analitzar quina és la posició que prenen els testimonis davant del cyberbullying.

Així, des de menors que animen o ajuden l’agressor en la seva estratègia macabra, a altres que es riuen de la víctima, a aquells que simplement observen el fet de forma passiva sense implicar-s’hi, o finalment als que sempre ajuden la persona necessitada encara que aquesta no demani assistència o no sàpiga com fer-ho.

Per tant, és importantíssim aconseguir que els testimonis mai donin suport a l’agressor quan hi ha un comportament violent com el cyberbullying i que es posicionin sempre al costat de la víctima i així, a més d’ajudar-la, cal que comuniquin els fets ràpidament a qui tingui competències per investigar-los i sancionar-los.

No podem deixar de banda el fet que els menors esperen de nosaltres, els adults, que tinguem una resposta ràpida i activa davant del cyberbullying, ja que som nosaltres els que els hem educat sota el mantra de la tolerància zero davant la violència i, per tant, en un cas de cyberbullying els adults no podem minimitzar la violència, justificar-la o simplement mirar cap a un altre costat.

No podem perdre en cap cas la confiança dels menors en nosaltres.

Cal, per tant, que ens posicionem com a societat de forma activa i coordinada per protegir els menors i atacar el ciberassetjament amb una estratègia preventiva i global i en el marc d’un programa pensat i basat en evidències científiques i no en ocurrències extravagants, però partint sempre del fet inqüestionable que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables, mai

La SAP de Lleó de 20-9-2023, ponent D. Álvaro Miguel de Aza Barazón ha condemnat un menor com a autor d’un delicte contra la integritat moral a 6 mesos de llibertat vigilada, prohibició d’acostament a 200 metres, prohibició de comunicació durant 6 mesos i el pagament de 600 euros de forma conjunta amb els seus progenitors.

En referència als fets, durant part del curs 2021-2022 a l’Institut la víctima va venir patint insults com “mongol”, “gilipollas”, burles, patades, tirant-li objectes o sucs a sobre, fets que succeïen tant a classe com a l’esbarjo i en una ocasió un company li va fer una foto, va elaborar un “Gif” i el va difondre al grup,  tots de la victima.

En alguns d’aquests fets sobretot a les burles i insults va intervenir Isidoro qui en una ocasió va trencar en trossos una goma i se la va ficar a Rodolfo per sota de la samarreta.

El mes d’octubre la víctima havia tingut un incident en un parc amb un altre company causant-li lesions per les quals es va seguir també procés en aquesta jurisdicció.

Com a conseqüència d’aquest cúmul de circumstàncies la victima va estar en tractament mèdic i va acudir a teràpia psicològica.

Amb caràcter general i de manera prèvia hem d’assenyalar que no existeix un tipus concret d’assetjament escolar o bullying recollit en el Codi Penal i, la via per enjudiciar aquests assumptes és utilitzar el tipus de tracte degradant de l’article 173. 1 sempre que l’agressió o el comportament consisteixi en un assetjament continuat i amb menyscabament de la moral del menor.

La conducta pot, a més, donar lloc a un concurs amb altres delictes com lesions, amenaces, coaccions, calúmnies, agressions i abusos sexuals i fins i tot inducció al suïcidi i homicidi.

L’assetjament escolar és una forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars de forma reiterada i al llarg del temps.

Per tant, l’ assetjament es caracteritza per una continuïtat en el temps podent consistir els actes concrets que l’integren tant en agressions físiques com amenaces, vexacions, coaccions, insults etc.

En definitiva, es precisa per a una conducta continuada de fustigació que té per objecte perseguir, amedrentar, intimidar o atemorir la víctima.

Com a característiques d’aquest assetjament escolar ens trobem amb la necessitat que hi hagi un desequilibri de poder entre els alumnes (sigui una superioritat física, psicològica o verbal), una intencionalitat que consisteixi a amenaçar o atemorir un alumne davant un altre i una reiteració d’aquestes conductes, que es repeteixen en el temps i genera en la víctima l’expectativa de ser blanc de futurs atacs.

A més, l’assetjament pot ser, a banda del que podríem denominar “assetjament actiu” també hi cap un “assetjament passiu” bé en la modalitat d’exclusió social no deixant-li participar dins del grup o ignorant-lo, o una combinació de totes dues i també pot practicar-se individualment o en grup.

També es pot cometre a través de mitjans digitals o xarxes socials com el cyberbullying, el sexting o staking.

La resposta legal a l’assetjament escolar pot ser variada, en atenció a la seva rellevància:

a.- En primer lloc, en l’ àmbit acadèmic, ens trobaríem amb la capacitat disciplinària del centre d’ estudi, estant tipificada com a falta molt greu l’ assetjament físic i moral entre companys, havent-se adoptat per part de certes comunitats autònomes un protocol d’assetjament escolar que estableix les mesures específiques per actuar de manera més àgil i protegir més eficaçment la víctima.

b.- En segon lloc, ja en l’ àmbit judicial, per als casos més greus, poden donar lloc a l’exercici d’accions en la jurisdicció civil, contenciosa administrativa o penal.

Dins de la Jurisdicció Penal, les conductes poden incardinar-se en un o diversos delictes de lesions, amenaces, coaccions, injúries, calúmnies, agressions sexuals, inducció al suïcidi, homicidi o, com és el cas que ens ocupa, en el delicte d’art 173.1 que castiga qui infringeixi un tracte degradant menyscabant greument la seva integritat moral.

Depenent de l’edat de l’assetjador, se li imposaran penes, si és major de 18 anys o si és major de 14 i menor de 18 anys, se li aplicarà les mesures que preveu la llei penal del menor.

En el nostre, cas el menor denunciat al temps dels fets era major de 14 anys i estava en la mateixa classe que la victima, encara que era major que ell al ser repetidor.

També, en aquest àmbit hem de portar a col·lació la Instrucció 1/05 de la fiscalia general de l’estat sobre el tractament de l’assetjament escolar des del sistema de justícia juvenil.

Aquesta instrucció després d’ assenyalar que el concepte d’assetjament escolar és metajurídic, podent tenir diverses significacions juridicopenals des de la mera falta, avui delicte lleu, a la comissió d’un delicte greu, assenyala que haurà d’estar-se a cada supòsit partint que conceptualment l’assetjament escolar requereix d’ una certa continuïtat o reiteració havent-se de distingir aquestes conductes d’ incidents aïllats.

En aquesta instrucció i pel que fa al delicte contra la integritat moral que és pel que resulta condemnat el recurrent s’assenyala que el tipus bàsic d’aquesta conducta exigeix d’una banda la concurrència d’un element medial que seria infringir una persona a un tracte degradant i un resultat que se’n derivi un menyscabament greu de la seva integritat moral, considerant que es tracta d’un tipus residual,  aplicable quan no pugui subsumir-se en altres figures més específiques del codi penal que recull aquelles conductes que consisteixin a sotmetre a la victima de forma intencionada a una situació degradant d’ humiliació i indignitat per a la persona.

Es considera a efectes de tipicitat que el tracte degradant exigeix, d’una banda, una certa permanència o repetició, és a dir certa continuïtat i, d’ altra banda, que aquests actes siguin eficaços per induir sentiments d’ angoixa i d’humiliació al subjecte passiu del delicte.

Per tant, es tracta de conductes que individualment no són qualificable com a greus, però, en ser reiterades, acaben menyscabant greument la integritat moral de la víctima.

Pel que fa al segon dels requisits, el resultat, el menyscabament greu a la integritat moral, suposa que nota de gravetat és necessària per a la comissió del delicte, sense que es precisi que s’ arribi a la producció d’ una lesió física o psíquica.

La resolució:

https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/bd03916f2e33e7cfa0a8778d75e36f0d/20231219

Els dies 3 i 4 de març Ramon Arnó de la família digital (www.lafamiliadigital.es) i els alumnes dels 4 cursos de primer de primària, hem estat parlant animadament dels riscos i de les oportunitats de les xarxes socials per als menors.

Ha estat molt interessant el debat sobre si s´han de compartir o no les contrasenyes dels mòbils dels menors amb les mares i pares, o si cal demanar permís per a fer una fotografia a algú de la família.

Hem explicat també que és el sexting i el ciberassetjament, quines són les obligacions dels menors o que les noies i nois ja tenen responsabilitat penal a partir dels 14 anys.

Des de l’any 2016 al 2019, Ramon Arnó de la família digital ha participat com a professor en diverses formacions a entrenadors i altre personal del Futbol Club Barcelona, organitzat per l’àrea de Formació de Formadors de Masia 360

Els enllaços:

https://www.fcbarcelona.es/es/club/noticias/775663/curso-de-prevencion-de-situaciones-de-riesgo-en-el-deporte

https://www.fcbarcelona.es/es/noticias/724079/valores-que-hacen-grande-el-deporte

La família digital va participar els anys 2018 i 2019 al YoMo, The Youth Mobile Festival, creat pel Mobile World Congress, amb els Mossos d´Esquadra i gràcies a la Fundació punt.cat.

Els enllaços

https://domini.cat/webs-al-punt-cat-tanca-el-periode-dinscripcions-amb-mes-de-2400-alumnes-inscrits/

https://www.mwcbarcelona.com/

El dia 17-5-2016 Ramon Arnó de la família digital va participar en la Jornada Joves i Ciberassetjament: un espai de diàleg sobre els aspectes jurídics i policials, eines restauratives i punitives.

La jornada estava organitzada pel Cos de Policia – Mossos d’Esquadra, conjuntament amb els departaments d’Ensenyament, Salut i Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida (UdL), la Família Digital i l’Observatori Lleida Pantalles.

L´enllaç: http://lleidapantalles.lleida.org/wordpress/2016/04/18/i-jornada-joves-i-ciberassetjament-un-espai-de-dialeg/

El dia 13-6-2019 xerrada als alumnes de Xerrada a l´institut Ronda de Lleida sobre menors i dispositius connectats a internet.

L´enllaç: https://insronda.cat/

Organitzat pel Servei de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions, comissió de docència de l´ Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida , com a curs de formació especialitzada, xerrada de Ramon Arnó sobre els aspectes penals de l´assetjament el dia 24-4-2020.

L´enllaç: https://www.gss.cat/ca/node/51912

El dia 28-02-2018 Ramon Arnó de la família digital va participar en una xerrada a l´Ajuntament de Barbens sobre com prevenir el ciberassetjament a menors.

L´enllaç: https://www.barbens.cat/

El dia 28-02-2019 a Barbens (Lleida), xerrada sobre com prevenir el ciberassetjament a menors.