La família digital ha estat present en la jornada organitzada pel Ministeri de Transformació Digital, Red.es i la Fundació Mobile World Capital a San Fernando (Cadis) el dia 13-6-2024.

En la 1a Jornada de reflexió sobre els Drets Digitals, a les 18 h. hem participat com a ponents juntament amb Montse Jiménez a l’Àgora participativa: “Què són els drets digitals?”.

L’enllaç al programa de la jornada:

L’enllaç al vídeo de la jornada:

La família digital ha participat com a ponent a aquesta formació organitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona https://www.sjdhospitalbarcelona.org/es i el departament de psiquiatria i medicina legal de la Universitat Autònoma de Barcelona https://www.uab.cat/ca/psiquiatria

S’ha fet el dia 18-4 a l’auditori de Sant Joan de Déu a Barcelona.

Hem parlat de les problemàtiques legals associades a l’ús de les TIC.

El programa: https://actoserveis.com/jornada-psiquiatria-psicologia-2024/es/

Què són els drets digitals? Protegeix el teu espai a la xarxa.

Sota aquest suggerent títol el dia 27-4 la família digital ha participat en el Tech&Play 2024.

Aquest és el nou festival de tecnologia on descobrir les últimes tendències en innovació i connectivitat

És un esdeveniment del Mobile World Capital Barcelona: https://barcelona.mobileworldcapital.com/

En aquest enllaç el programa: https://techandplay.community/es/

El dia 1-7-2022 la família digital va participar en una xerrada sobre riscos i oportunitats d´internet per a les famílies.

Ens preguntem a través d’aquestes notes si hi ha alguna vinculació entre l’èxit en la transformació digital d’una organització, amb l’adopció per part d’aquesta i des de l’inici del projecte, d’una visió ètica a les decisions tecnològiques implantades, o dit d’una altra manera si una transformació digital que es defineixi com a tal, pot ser sostenible en el temps sense incorporar els principis de l’ètica digital o de l’anomenada responsabilitat digital corporativa.

L’ètica pot ser definida com aquell conjunt de valors humans que en forma de regles, estàndards, creences o normes, ens ajuden les persones a determinar quan una acció és correcta i quan no ho és, principis ètics que influeixen en la manera com els individus pensem i actuem i que, per tant, com a humans que som, apliquem en les decisions del nostre dia a dia.

La presència de principis ètics és un element essencial en les organitzacions amb què interactuem de forma habitual i així ens convertim en els seus defensors quan tenen valors ètics ben definits i les seves actuacions amb nosaltres són congruents amb aquests.

Per contra desconfiem quan no és així, com el cas del robot Tay llançat per Microsoft a Twitter, o quan Google va recopilar dades de nens que feien servir YouTube per mostrar-los anuncis personalitzats o finalment amb el que va passar amb tot l’embolic de Facebook i Cambridge Analitics.

Sent l’ètica un concepte una mica borrós en general, la veritat és que a la pràctica tots nosaltres coneixem, apliquem i exigim a la nostra vida diària que les decisions que es prenen per les organitzacions i que ens afecten, estiguin inspirades en principis ètics tals com la confiança, la integritat, la no discriminació, la transparència, la rendició de comptes, la llibertat d’elecció, el respecte a la diversitat de les persones o no fer mal, entre d’altres.

La transformació digital per contra pot entendre’s com la integració de la tecnologia digital en totes les àrees de negoci d’una organització, per garantir així la viabilitat i l’èxit de l’entorn digital i això s’aconsegueix situant les dades i els clients al centre de les decisions d’aquesta.

Quan unim l’ètica i la transformació digital o simplement quan parlem d’ètica digital, no ens referim només a qüestions de compliment normatiu consistents a no infringir la llei o a incorporar l’opinió d’experts en tecnologies disruptives als projectes de transformació digital, sinó que fem referència als nombrosos desafiaments ètics que plantegen les tecnologies disruptives involucrades en la transformació digital i els seus efectes a la vida de les persones.

Tecnologies com els vehicles autònoms, la intel·ligència artificial, la robòtica, l’internet de les coses, el big data, entre d’altres, quan formen part de les solucions tecnològiques adoptades en els projectes de transformació digital, generen interessants debats ètics com el cada vegada més habitual contacte automatitzat i menor humà de les organitzacions amb els seus clients, sent exemple d’això el recent cas del jubilat Carlos San Juan i la seva reeixida protesta contra la banca per la clamorosa falta de caixers automàtics a molts pobles d’Espanya.

Altres debats oberts en la mateixa línia són per exemple, com formar els empleats afectats pels processos de transformació digital perquè adquireixin noves habilitats digitals o els canvis en els rols en aquests i el futur que els espera als que no puguin seguir el ritme de la transformació digital, conflictes entre principis ètics i valors empresarials que no han fet més que començar.

De vegades la llei ja fixa una sèrie de principis que intenten resoldre alguns d’aquests dilemes ètics, com succeeix al camp de la protecció de dades personals on tant el conveni 108 de l’any 1981 com el reglament 2016/679, han normativitzat els principis de rendició de comptes, transparència, confidencialitat, seguretat, informació, entre d’altres.

Altres vegades són les mateixes organitzacions les que s’intenten assumir internament aquesta tasca.

En algunes simplement, no existeixen ni codis ètics ni una mínima cultura sobre l’ètica digital, per la qual cosa de manera informal i tàcita deleguen en les mateixes persones involucrades en la transformació digital -sobretot en els tecnòlegs-, la presa de les decisions per resoldre els conflictes que tenen a veure amb l’ètica digital, de manera que els debats ètics es plantegen i es resolen per part de les persones que estan al capdavant dels projectes de transformació digital i per tant, no s’escalen als responsables de les organitzacions, amb la dificultat afegida que la cultura, les creences o l’educació de cada persona en particular, fa que les seves solucions -encertades o no- puguin diferir de vegades del propòsit, la missió o la visió fixats per la pròpia organització.

Altres organitzacions sí que han afrontat aquest interessant repte a través de codis ètics que guien el seu comportament corporatiu en matèria digital -de vegades com a simples eines de màrqueting-, mentre que en altres ocasions l’ètica digital sí que forma part de l’ADN de l’organització com component essencial de la seva cultura corporativa i que, per tant, impregna el propòsit, la visió i la missió de la mateixa i es converteix en el focus que il·lumina i marca el camí per on han de discórrer les respostes als debats amb conseqüències ètiques a l’entorn digital.

A les organitzacions més madures -les menys- l’ètica digital ja és present des del mateix disseny de la proposta de transformació digital, afectant tot el seu cicle de vida en forma de compromís assumit per part de l’alta direcció, fet que suposa integrar l’ètica, no com una opció o valorar afegit com a complement addicional, sinó com un requisit que impregna tot el projecte i que, per tant, apareix reflectit en totes les solucions en què l’ésser humà estigui involucrat o afectat de manera indirecta.

Aquestes organitzacions ètiques, digitalment parlant, estan dirigides per líders compromesos amb els aspectes ètics de la tecnologia i són la consciència digital de l’organització, ja que uneixen en les seves decisions els objectius estratègics amb els principis ètics.

Si la transformació digital té com a finalitat canviar les persones i les organitzacions, serà imprescindible afegir una visió ètica a tot el procés si volem aconseguir que aquesta transformació sigui sostenible en el temps i això només passarà quan les persones i els seus principis ètics es vegin contemplats. i respectats a la nova organització i en totes les seves decisions, siguin digitals o no.

@ Ramon Arnó Torrades, Lleida, 2022.

Des de l’any 2016 al 2019, Ramon Arnó de la família digital ha participat com a professor en diverses formacions a entrenadors i altre personal del Futbol Club Barcelona, organitzat per l’àrea de Formació de Formadors de Masia 360

Els enllaços:

https://www.fcbarcelona.es/es/club/noticias/775663/curso-de-prevencion-de-situaciones-de-riesgo-en-el-deporte

https://www.fcbarcelona.es/es/noticias/724079/valores-que-hacen-grande-el-deporte

La família digital va participar els anys 2018 i 2019 al YoMo, The Youth Mobile Festival, creat pel Mobile World Congress, amb els Mossos d´Esquadra i gràcies a la Fundació punt.cat.

Els enllaços

https://domini.cat/webs-al-punt-cat-tanca-el-periode-dinscripcions-amb-mes-de-2400-alumnes-inscrits/

https://www.mwcbarcelona.com/

Ramon Arnó ha participat al Fòrum internacional d´educació i tecnologia (FIET) els anys 2014 i 2018:

a.- L´any 2014 a Tarragona, centrat en l´ètica i la tecnologia.

L´enllaç: https://fietcat.cat/es/linenine

b.- l´any 2017 a Barcelona, parlant d´educació, ètica i civisme digital

L´enllaç: https://fiet2018.fietcat.cat/

El dia 11-11-2017 la família digital va participar en la jornada entorns familiars i dispositius digitals organitzada per la federació d´associacions de mares i pares d´alumnes de Catalunya i l´observatori Lleida pantalles, que es va celebrar a la Universitat de Lleida.

L´enllaç: http://lleidapantalles.lleida.org/wordpress/2018/01/22/jornada-entorns-familiars-i-dispositius-digitals/

El dia 17-5-2016 Ramon Arnó de la família digital va participar en la Jornada Joves i Ciberassetjament: un espai de diàleg sobre els aspectes jurídics i policials, eines restauratives i punitives.

La jornada estava organitzada pel Cos de Policia – Mossos d’Esquadra, conjuntament amb els departaments d’Ensenyament, Salut i Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida (UdL), la Família Digital i l’Observatori Lleida Pantalles.

L´enllaç: http://lleidapantalles.lleida.org/wordpress/2016/04/18/i-jornada-joves-i-ciberassetjament-un-espai-de-dialeg/