Algunes preguntes prèvies.
Com és que Whatsapp no l´ha inventat Telefònica?
I perquè Instagram no l´ha creat Cànon?.
Com és que Uber no té taxis ni Spotify emissores de ràdio?.
I com és que hi ha una relació directa entre les empreses més transformades digitalment i els seus alts beneficis?.
Una part de les respostes als interrogants plantejats la trobarem segurament a les dues paraules de moda, és a dir la transformació digital, que no és només un simple mantra a repetir incansablement a tort i a dret sinó, pel que sembla, una veritable oportunitat que ens obliga als empresaris a reflexionar sobre la qüestió i sobretot, a actuar.
Els experts defineixen la transformació digital com l’ús de les noves tecnologies digitals per millorar l’experiència dels clients, per optimitzar les operacions o per crear nous models de negoci.
És per tant la revolució de les xarxes socials, dels mòbils, del big data, de l’analítica, de l´internet de les coses i del cloud, entre moltes d´altres.
Però la transformació digital també vol dir jugar, fer l´aposta de qüestionar-nos si volem anar un pas per endavant de la competència o bé continuar jugant al que és segur, al que sempre s´ha fet (com diuen els dinosaures), si volem exposar-nos obertament al que succeeix al món, si volem abraçar una nova cultura, si volem animar als treballadors a proposar idees, a portar-les a terme i si els volem premiar per això, si volem experimentar amb solucions digitals equivocades, en conclusió si la paraula fracàs es una resposta valida a la nostra organització.
La transformació digital vol dir per tant, prendre riscos i aprendre dels errors, vol dir compartir informació, impulsar una cultura flexible amb menys jerarquia, però també vol dir que en el balanç final hi hagi més guanyadors que perdedors, ja que si no és així, la transformació digital perdrà el seu atractiu, el seu valor emergent com a eina disruptiva, si no es veuen els seus resultats positius, i si és només això, un encertat joc de paraules en un informe executiu i no pas, com es pretén, una autèntica estratègia guanyadora.
I la tecnologia, també.
Tots volem transformar les nostres empreses, re imaginar-les digitalment, aprofitar la tecnologia digital com a força disruptiva; ara bé, quan parlem de transformació digital segurament pensem inicialment en els dispositius mòbils, en la connectivitat, etc.
Doncs anem per mal camí.
Els experts diuen que és un error centrar-se més en la tecnologia que no pas en l´estratègia, ja que l’èxit digital té poc a veure només amb la compra de tecnologia, en tenir una app o en obrir el perfil del nostre negoci al facebook.
La transformació digital no és per tant fer inversions i més inversions en tecnologia digital, en implementar la llista de les novetats o en crear el departament de tecnologia digital a la nostra organització.
La raó sembla estar en el fet que la tecnologia és la part més fàcil de la transformació digital i el que resulta veritablement difícil és preveure el que podem fer amb ella i per tant, la clau sembla estar en com transformar una empresa que utilitza tecnologia digital en una empresa digital.
La raó és que digitalitzar no vol dir tenir-ho tot en format digital, sinó que tot el que tenim en format digital aporti valor a l´organització.
El líder digital i l´estratègia
A més de la tecnologia, cal un líder (el Chief Digital Officer o simplement el CDO), que ens faci veure que els líders no sempre són els directius, per tant que actuï sobre la jerarquia establerta i apliqui models de presa de decisions distribuïdes.
Un líder digital que senti la urgència de la transformació digital, que comenci a pensar en l´impacte dels nous escenaris en el negoci més aviat que tard, que tingui el coratge de proposar coses noves i de desafiar els costums arrelats a l´organització.
Els dinosaures de sempre, per rebatre als líders digitals els hi diran que tota la vida s´ha fet així i que fins ara a l´organització hi ha hagut una llarga història d’èxits.
A més li faran una llista de les coses que mai es poden canviar, com segur que van fer els dinosaures d´organitzacions que tots tenim al cap i que ja no existeixen, de les que ningú en parla ja.
Per tant, cal introduir veus externes que injectin experiència i esperit crític, que escoltin i sobretot, cal donar tota la veu a les persones que interactuen amb els clients de l´organització.
Portar el pensament digital al cor de l´empresa vol dir també tenir un full de ruta, una estratègia digital que impulsi una capacitat sostinguda per adaptar-se i fer petits passos, que cal fer, encara que siguin petits.
I formar molt bé al nostre personal en les habilitats digitals.
Vol dir també que ens caldrà operar temporalment a dues velocitats i que no podrem esperar què totes les solucions tècniques vinguin des del departament tècnic, sinó que els treballadors segurament les baixaran des del núvol directament.
I suposarà reestructurar els equips de les nostres organitzacions per col·laborar des del començament dels projectes, i com diuen els entesos, fer els canvis a les vies mentre els trens continuen circulant a tota velocitat pel seu damunt.
I començar ja!
I cal fer-ho aviat, molt aviat, doncs els cicles digitals són exponencials (cal recordar la teoria de Moore, un dels fundadors d´intel, formulada el 1965 i encara vigent), el que vol dir que quan ens hi posem de veritat, hi ha el perill d´estar parlant d´ahir.
Tampoc podem esperar a entendre totalment com iniciem el viatge transformador i cap a on i per on anem, sinó que cal fer el primer pas abans que estem segurs del tot, calen proves pilot, prototips.
A fracassar s´ha dit …
Una altra reflexió disruptiva és que el fracàs és un resultat vàlid, així mateix i tal com sona.
És el que es coneix com fallar ràpid i fallar barat (fail fast and fail cheap).
Vol dir construir les capacitats digitals a través de l´experiència però també des de l´error, crear una organització àgil, que oblidi i a més tenir una part del pressupost dedicat a experiments i innovacions per finançar noves i esbojarrades idees.
I els clients?
Tots volem guanyar el suport dels clients digitals, dels clients que fan anar les pantalles.
Entre altres coses perquè la tecnologia i les noves exigències dels clients ens estan empenyent contínuament a les organitzacions i per no fer tard, cal identificar ja els seus patrons i tendències, conèixer les seves preferències i les seves experiències, cal escoltar als clients per saber el que volen i si els hi podem oferir, sense oblidar que el poder transformador de les nostres organitzacions està també a les seves mans.
I finalment …
Més preguntes que respostes i alguna idea final.
Les noves tecnologies digitals ens estan obligant a transformar les nostres empreses, és cert, però cal preguntar-se quin és el cost d´innovar i quin el cost de no fer-ho?.
Que rebrem a canvi ens preguntarem també, quin és l´impacte si ens transformem digitalment, i quin és l´impacte de no fer-ho?.
I finalment cal reflexionar sobre el fet que el que oferim com a organització ha de tenir valor per als clients, sense oblidar el més important, que es que el valor dels nostres negocis el tenim, ara, a les mans dels clients.
Parlem doncs de la transformació de l´estratègia del negoci, de l´evolució d´extrem a extrem, de la transformació digital.
© Ramon Arnó, Lleida, 2022.
