El Senat dels EUA ha aprovat el dia 30 de juliol de 2024, amb una votació de 91 a 3, el projecte de llei per a protegir els menors de l’entorn digital.
Aquesta proposta va començar la seva tramitació l’any 2022 gràcies a l’impuls dels senadors estatunidencs Richard Blumenthal (demòcrata) i Marsha Blackburn (republicana).
La crisi de salut mental i els trastorns alimentaris de molts joves dels EUA però sobretot l’incident de Meta, això és la denúncia de Frances Haugen que com a treballadora de Facebook va filtrar informes interns que posaven en relleu que els dirigents d’Instagram i Facebook eren conscients de l’impacte en la salut mental de totes dues plataformes en els seus usuaris, estan darrere d’aquesta interessant i necessària iniciativa.
Entre els seus promotors estan grups de pares i organitzacions de defensa dels interessos dels menors, encara que també hi ha col·lectius en contra amb el conegut argument que la llei limitarà l’accés dels menors a la informacions en línia o que és una amenaça a la privacitat d’aquests.
El projecte de llei assenyala que serà aplicable als menors de 17 anys i té una clara voluntat de protecció de l’interès superior del menor en l’entorn digital, perquè se centra en concedir un conjunt d’eines als menors i als pares quan aquells són usuaris de plataformes digitals, xarxes socials, videojocs, etc.
Així des de configuracions de privacitat més estrictes a la possibilitat de deshabilitar opcions especialment addictives, la creació de canals específics en les plataformes per a denunciar continguts nocius, límits al scrow infinit, l’increment de les obligacions de transparència o que els adults no puguin posar-se en contacte amb els menors, són algunes de les diverses mesures que afectaran sens dubte, al propi disseny i a la seguretat de les plataformes i que posen el focus a incrementar la responsabilitat de les plataformes quan tracten dades de menors d’edat.
Sens dubte la part més polèmica del projecte de llei serà aquella que pretén imputar a les plataformes els danys que aquestes causin a la salut, seguretat o privacitat dels menors per l’ús de les plataformes.
Finalment no volem deixar passar l’ocasió per a dir que aquesta seria una magnífica ocasió perquè els EUA ratifiqués per fi la Convenció sobre els Drets del Nen de 1989 -en vigor des de 1990-, ja que és l’únic país del món que encara no l’ha fet, en aquest enllaç el seu text complet: https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/convencionsobrelosderechosdelnino_0.pdf

Les barbes del veí, els llops i les ovelles i la llei de protecció dels menors en l’entorn digital.

El refranyer espanyol compta amb un refrany que resa “ … quan les barbes del teu veí vegis pelar, posa les teves a remullar …”.

Aquest aforisme ens adverteix que hem d’estar pendents del que ocorre al nostre voltant, per a preparar-nos prenent les precaucions necessàries per si allò mateix pot succeir-nos també a nosaltres en el futur.

Doncs bé tot això ve al cas de l’Avantprojecte de Llei orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals la tramitació parlamentària del qual començarà aquest mes de setembre, per si aquesta norma pogués ensopegar amb una part de la poderosa indústria tecnològica de manera similar amb el que ja està succeint als EUA.

Així alguns estats dels EUA com Utah, Tennessee, Ohio, Louisiana i Texas que han aprovat lleis amb mesures similars a les previstes en l’avantprojecte Español, estan veient com aquestes normes estan sent impugnades per la poderosa indústria tecnològica representada per NetChoice, entre els associats de la qual hi ha noms tan il·lustres com Meta, Facebook, Instagram, Twitter, Google i Amazon.

Aquestes lleis de protecció del menor aprovades per alguns estats dels EUA volen obligar les xarxes socials a incloure mecanismes de verificació de l’edat de tots els usuaris abans d’obrir els seus comptes, a obtenir el consentiment dels progenitors prèviament si els seus fills menors volen obrir un perfil en una xarxa social o en alguns casos, volen imposar restriccions d’ús de les xarxes socials en uns horaris determinats, entre altres mesures de protecció als menors d’edat i a la seva salut, seguretat i privacitat per evitar també l’accés a continguts nocius o perjudicials.

Les demandes presentades per NetChoice, que representen a potentades empreses tecnològiques però no als seus potencials clients menors d’edat, ja que per a això el dret romà ja va inventar fa 2.700 anys la institució de la pàtria potestat i va cedir la seva gestió als progenitors fins als 18 anys dels menors, busquen bloquejar costi el que costi l’entrada en vigor d’aquestes normes, que han estat aprovades des d’una clara visió tuïtiva de l’interès superior dels menors en l’entorn digital i com una de les moltes respostes posades en marxa per a intentar atallar la pandèmia de salut mental que assota als menors als països del primer món.

Els arguments de NetChoice són que aquestes lleis són inconstitucionals en ser contràries a la primera esmena de la Constitució dels EUA, perquè la seva aprovació pot impedir el lliure intercanvi d’idees amb els menors ja que limitarien la lliure distribució d’informació i l’accés a la mateixa per part d’aquests, argumentació de la indústria tecnològica que recorda vagament a un altre aforisme del refranyer espanyol que adverteix de “ … posar al llop a cuidar les ovelles …”.