,

Geolocalitzar els fills per part d´un progenitor no és delicte ja que queda emparat per l’exercici de la potestat parental.

Geolocalitzar els fills per part d´un progenitor no és delicte ja que queda emparat per l’exercici de la potestat parental.

La resolució de 2-7-2026 dictada per l’Audiència Provincial de Saragossa,  Ponent Sr. Luis Fernando Ariste López, desestima el recurs interposat pel progenitor custodi, consolidant el criteri judicial sobre l’atipicitat penal del monitoratge geogràfic de fills comuns a través de dispositius de seguiment (Apple AirTag) en el context de les relacions paternofilials.

El nucli del procediment versa sobre la denúncia formulada per un pare contra la mare dels seus fills menors d’edat, a qui atribuïa la col·locació no consentida de dispositius AirTag tant a l’equipatge com a la peça d’abric (caçadora) dels menors mentre aquests es trobaven sota el seu règim d’estada o guarda.

La part denunciant va fonamentar la seua pretensió acusatòria en la presumpta comissió d’un delicte de descobriment i revelació de secrets amb invasió de la intimitat (article 197.1 del Codi Penal) i d’un delicte d’assetjament o stalking (article 172 ter del Codi Penal), sostenint que el seguiment continu en temps real dels menors comportava un monitoratge dels moviments i localització del mateix progenitor, vulnerant de manera greu la seua intimitat i coartant la seua llibertat personal.

L’Audiència Provincial desestima aquestes pretensions i confirma l’arxiu de les actuacions, fonamentant el seu raonament en tres pilars:

a.- en primer lloc, pel que fa a l’exercici de la potestat parental i l’absència de dol d’intromissió il·legítima, el Tribunal subratlla que la titularitat i l’exercici de la potestat parental correspon a ambdós progenitors a l’empara de l’ordenament civil, amb independència de qui ostenti la guarda de fet o custòdia en un moment determinat, de manera que la col·locació de dispositius de localització a les pertinences dels menors s’enquadra en el deure i la facultat de vetlar pels fills i conèixer el seu benestar i las eva localitzacio, sense que la circumstància sobrevinguda que conèixer la posició del menor reveli indirectament la ubicació del progenitor que l’acompanya permet presumir un dol penal específic dirigit a trencar la intimitat d’aquest últim, atès que no qualsevol afectació de l’àmbit privat té rellevància penal, ja que regeix el principi d’intervenció mínima i no s’acredita una afectació greu i qualificada.

b.- en segon lloc, respecte a la tipicitat estricta i l’àmbit de l’article 197.1 del Codi Penal, el tribunal aplica una interpretació rigorosa del principi de legalitat penal, alineant-se amb una consolidada línia jurisprudencial de les Audiències, clarificant que l’article 197.1 CP no sanciona de manera oberta «vulnerar la intimitat», sinó la realització de conductes típiques expressament taxades com l’apoderament material de correspondència, documents o efectes personals, o bé la intercepció de telecomunicacions i l’ús d’artificis tècnics clandestins dirigits a la captació, gravació o reproducció audiovisual i sonora, per la qual cosa la simple col·locació de dispositius de balisament o seguiment geogràfic (GPS, AirTags o anàlegs) entre particulars no té cabuda en les modalitats típiques de l’article 197.1 CP, sense que sigui admissible efectuar una translació analògica indeguda de les exigències d’autorització judicial que s’imposen a les Forces i Cossos de Seguretat en el marc d’investigacions criminals.

c.- en tercer lloc, quant a la inexistència dels elements típics de l’assetjament (article 172 ter del Codi Penal), el tipus penal d’stalking requereix tant una conducta reiterada, persistent i insistent de persecució o vigilància orientada a limitar la llibertat d’obrar del subjecte passiu, com un resultat material d’alteració greu del normal desenvolupament de la seua vida quotidiana, concloent la Sala que ni concorria la finalitat d’hostilitzar, perseguir o coartar el pare, ni es va poder produir cap pertorbació objectiva en les seues pautes vitals ordinàries per efecte directe dels dispositius, atès que el denunciant ignorava la seua existència durant el temps en què van estar operatius.

La transcendència d’aquesta resolució recau a traçar una frontera nítida en l’àmbit de les crisis familiars i les disputes de custòdia: l’ús unilateral de dispositius de geolocalització sobre fills comuns, per bé que pugui resultar desaconsellable, lesiu de la confiança parental o susceptible d’eventual debat i resolució en la jurisdicció civil de família (per discrepàncies en l’exercici de la potestat parental) o davant l’autoritat de protecció de dades (pel tractament indegut de dades de geolocalització), manca d’encaix en el Codi Penal mentre respongui a la cura del menor, no concorri artifici de captació audiovisual ni es tradueixi en una pauta sistemàtica d’assetjament amb fallida constatable de la vida quotidiana de l’altre progenitor.

L´enllaç:  https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/157c58c90038e478a0a8778d75e36f0d/20260915

 

/by
, ,

La justícia dona la raó al pare que rebutjava comprar un smartphone amb internet a la seva filla de 13 anys

La justícia dona la raó al pare que rebutjava comprar un smartphone amb internet a la seva filla de 13 anys

Aquesta interlocutòria de l’Audiència Provincial d’Àlaba (Secció 1a, Núm. 10/2025) és una resolució rellevant en matèria de jurisdicció voluntària (desacords en l’exercici de la pàtria potestat, art. 156 CC) i entorns digitals de menors.

1.- Síntesi del cas i controvèrsia

La mare demanava atribuir-se la decisió per comprar i posar a disposició de la filla un smartphone amb accés a internet i xarxes socials, al·legant l’edat de la menor, necessitats educatives/socials, l’opinió de la nena i la possibilitat de mitigar riscos mitjançant eines de control parental.

El pare no s’oposava a la compra d’un telèfon bàsic per a emergències i autonomia (trucades), però s’oposava a facilitar-li un smartphone amb accés obert a internet i apps/xarxes, defensant que la menor ja podia fer ús puntual d’internet a través dels telèfons dels progenitors sota supervisió directa.

2.- Decisió de primera instància i confirmació en apel·lació:

El Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Vitoria-Gasteiz va atribuir la facultat exclusiva de decisió al pare. L’Audiència Provincial desestima el recurs de la mare i confirma la resolució, avalant el criteri de prudència i protecció davant l’accés primerenc a la xarxa.

3.- Punts clau i doctrina fixada per la Sala (FJ Segon)

La resolució judicial d’atribució a un dels progenitors no és una prohibició perpètua ni tanca la porta a l’ús futur de la tecnologia, sinó que atorga el criteri de decisió a qui planteja una incorporació progressiva i proporcionada a la maduresa de la menor.

La Sala subratlla que l’adquisició primerenca de competències digitals pot ser positiva, però comporta riscos seriosos per a la salut mental i la integritat del menor que s’han de gestionar mitjançant educació, diàleg i pactes de confiança mútua.

L’Audiència destaca que qualsevol introducció futura del dispositiu intel·ligent hauria d’anar acompanyada de mesures concretes com ara:

  • ⁠ ⁠Sistemes de control parental.
  • ⁠ ⁠Límits de temps i horaris d’ús.
  • ⁠ ⁠Restriccions de continguts i control de la targeta SIM.
  • ⁠ ⁠Geolocalització i supervisió d’aplicacions com a eines de protecció i no com a invasió indiscriminada

L´enllaç: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/3835d00d210da201a0a8778d75e36f0d/20250404

/by
,

Evidència científica i principi de precaució en la protecció de menors a l´entorn digital.

 

Evidència científica i principi de precaució en la protecció de menors a l´entorn digital.

1.- Resum executiu

El debat entorn de l’impacte de l’ús de les xarxes socials en la salut mental i el benestar dels menors es troba en un punt crític.

Encara que la literatura científica predominant es basa en estudis observacionals i correlacionals que no permeten inferir una relació causal directa de manera incontrovertible, l’acumulació de dades i indicis concordants és prou sòlida per activar el principi de precaució.

2.- La naturalesa de l’evidència: correlació vs. causalitat

La majoria de les investigacions empíriques sobre l’ús de plataformes digitals per part d’adolescents utilitzen metodologies transversals o d’autoreport.

  • Limitacions metodològiques: Absència de causalitat lineal: Una correlació estadística entre el temps de pantalla i la simptomatologia ansiosa o depressiva no demostra per si sola que les xarxes socials siguin la causa directa del malestar.
  • Causalitat inversa: Existeix la possibilitat que menors amb malestar previ o aïllament social recorrin amb més freqüència i intensitat a entorns virtuals com a mecanisme d’afrontament.
  • Variables de confusió: Factors socioeconòmics, dinàmiques familiars, qualitat del son i entorn escolar actuen com a variables mediadores difícils d’aïllar en estudis no experimentals.

La impossibilitat de realitzar assajos clínics aleatoritzats i controlats a gran escala (per raons ètiques i pràctiques) limita l’obtenció d’evidència causal estricta, però no invalida la consistència de les associacions observades.

3.- Indicis suficients i factors de risc identificats

Tot i les restriccions metodològiques, l’evidència convergent assenyala patrons de risc que no poden ser ignorats pels poders públics ni pels educadors:

  • Mecanismes de disseny addictiu: Algorismes de recomanació, reproducció automàtica i notificacions push orientats a la maximització de l’atenció.
  • Alteració del son i ritmes circadians: L’exposició nocturna i intensiva desplaça hores fonamentals de descans, amb un impacte directe en el rendiment cognitiu i la regulació emocional.
  • Comparació social i corporal: Exposició continuada a estàndards estètics i ideals irrealistes, associada a problemes d’imatge corporal i trastorns de la conducta alimentària (TCA).
  • Ciberassetjament i accés a continguts nocius: Exposició no sol·licitada a conductes d’autolesió, violència o dinàmiques de grooming i ciberassetjament.

4.- El principi de precaució com a justificació regulatòria

En l’àmbit del dret digital i la protecció de la infància, l’adopció de mesures marc no exigeix una certesa científica absoluta, sinó una avaluació del risc i la necessitat d’evitar danys greus i irreversibles.

  • Justificació de les mesures de protecció: Priorització de l’interès superior del menor: Davant el dubte raonable, ha de prevaler la salvaguarda del desenvolupament integral del menor enfront dels interessos comercials de les plataformes.
  • Proporcionalitat i disseny segur (Safety by Design): Exigir verificació d’edat efectiva, límits de temps per defecte, desactivació de patrons addictius i entorns de privacitat reforçats per defecte.
  • Corresponsabilitat: La protecció eficaç exigeix articular responsabilitats compartides entre la regulació estatal, la responsabilitat de la indústria, la supervisió familiar i l’alfabetització digital.

5.- Conclusions

La manca d’evidència causal definitiva no és sinònim d’absència de risc; respon als límits inherents a la investigació en ciències socials i salut pública.

Els indicis correlacionals acumulats són quantitativament i qualitativament suficients per justificar la intervenció regulatòria i preventiva.

L’estratègia òptima no requereix prohibicions indiscriminades, sinó una regulació estructural del disseny algorítmic, eines efectives de tutela i un impuls decidit a l’alfabetització mediàtica i emocional dels menors.

/by
, , ,

La normativitat anticipada i la criança digital: la importància de les regles clares abans del primer ‘clic’.

La normativitat anticipada i la criança digital: la importància de les regles clares abans del primer ‘clic’.

La normativitat anticipada (o regulació preventiva) fa referència a l’estratègia d’establir regles, pautes d’ús i límits abans que s’iniciï una activitat o es produeixi l’exposició a un entorn o tecnologia determinats.

A diferència de la regulació reactiva o punitiva —que actua com a sanció quan ja ha sorgit un conflicte o un dany—, la normativitat anticipada estableix les bases del comportament esperat des del primer moment, actuant com un factor preventiu.

La normativitat anticipada en la relació entre els menors, la tecnologia i les xarxes socials és l’enfocament pedagògic, jurídic i preventiu que defensa que els límits, les pautes i les regles sobre l’entorn digital han d’establir-se i interioritzar-se abans que es produeixi l’exposició a les pantalles o la creació de perfils.

Quan un menor accedeix a una xarxa social o rep el primer dispositiu sense un marc regulador previ, la intervenció posterior sol ser reactiva (sancions, conflictes familiars, apagats bruscos o intervenció després d’un incident de ciberseguretat o ciberassetjament).

La normativitat anticipada inverteix aquesta lògica: construeix una arquitectura de límits previs recolzada pel diàleg i la transparència.

1.- Els tres nivells de la normativitat anticipada

Perquè sigui veritablement efectiva en la infància i l’adolescència, la normativitat anticipada ha d’actuar de manera coordinada en tres àmbits:

1.1. Àmbit familiar: contractes digitals i regles de la llar

  • Definició prèvia de condicions: Acordar horaris, espais lliures de pantalles (menjador, dormitoris a la nit), tipus de continguts i aplicacions autoritzades abans de lliurar el dispositiu.
  • Corresponsabilitat i modelatge: Les normes no s’imposen com un càstig, sinó com una pauta compartida de convivència digital on els mateixos adults serveixen d’exemple.
  • Co-disseny adaptatiu: A mesura que el menor creix i demostra maduresa a l’autoregulació, els límits es renegocien prèviament, no sobre la marxa.

1.2.- Àmbit educatiu i institucional: alfabetització digital primerenca

  • Prevenció escolar abans de la bretxa: Formar en competència digital crítica, privadesa i gestió de l’empremta digital en etapes d’educació primària, abans que els menors arribin a l’edat mitjana de possessió de telèfon intel·ligent o obertura de perfils socials.
  • Protocols preventius: Definir clarament els canals institucionals i les normes d’ús de plataformes escolars abans de la seva implantació.

1.3.- Àmbit regulador i legal: protecció per disseny ( Safety by Design )

  • Verificació d’edat i entorns segurs: Exigir normativament a les plataformes i tecnològiques que incorporin per defecte mecanismes de verificació  real, filtres parentals integrats i configuracions màximes de privadesa abans de permetre l’accés de menors.
  • Avaluació d’impacte: Obligar les xarxes socials a preveure i mitigar els riscos de disseny addictiu o patrons foscos ( dark patterns ) abans del llançament de funcions dirigides o accessibles per a la infància.

2.- Factors Clau per a la seva Eficàcia

Perquè les regles anticipades no es percebin com a mesures restrictives o autoritàries, la psicologia i la pedagogia social assenyalen dos pilars indispensables:

  • Legitimitat mitjançant la comunicació oberta: Les normes necessiten una explicació pedagògica. El menor ha de comprendre el perquè (per exemple, com afecta la llum blava i les notificacions nocturnes a la qualitat del son o al rendiment acadèmic).
  • Eficàcia col·lectiva: El compliment de les normes és significativament més gran quan hi ha un consens articulat dins de la comunitat (famílies, escola i entorn proper), evitant situacions d’aïllament digital» o incoherència entre allò que s’exigeix al menor i allò que observa en els seus referents.

3.- Beneficis principals

  • Fomenta l’autoregulació: El menor aprèn a gestionar el seu propi temps i comportament digital en conèixer per endavant què se n’espera.
  • Redueix el conflicte intrafamiliar: Com que no hi ha espai per a l’ambigüitat, s’eliminen les discussions «en calent» al moment d’apagar un dispositiu o limitar una aplicació.
  • Mitiga els riscos de victimització: Minimitza l’Exposició prematura a ciberassetjament, accés a continguts inadequats o grooming en comptar amb barreres de protecció prèvies.
/by
, ,

Les vault apps

Les vault apps

Existeixen aplicacions que es coneixen tècnicament com a apps volta o «vault apps», i són eines dissenyades per a camuflar-se sota una icona inofensiva —com una calculadora, un rellotge o una aplicació de notes— però que en realitat actuen com a carpetes secretes per a ocultar fotos, vídeos, xats i arxius mitjançant una contrasenya.

1.- Com funcionen aquestes aplicacions

1.⁠ ⁠Doble funció: En obrir l’aplicació, apareix una calculadora funcional on es poden fer sumes i restes normals.
2.⁠ ⁠El codi secret: Si el menor introdueix una seqüència de números específica (un PIN o contrasenya) i pressiona una tecla concreta (com el signe «=»), la interfície canvia per complet.
3.⁠ ⁠L’espai ocult: En desxifrar el codi, s’obre una galeria secreta, un navegador d’internet sense historial o fins i tot un clonador d’aplicacions (per a usar un segon WhatsApp, per exemple) totalment invisible per als pares.
4.⁠ ⁠Contrasenya cimbell: Moltes d’aquestes eines permeten configurar un codi fals. Si el menor es veu obligat a obrir l’app enfront dels seus pares, introdueix aquest codi parany i l’aplicació es mostra completament buida.

2.- Noms i exemples comuns a les botigues d’apps

Encara que canvien de nom constantment per a no ser detectades, algunes de les més descarregades en Android i iPhone són:

•⁠ ⁠HideU (Calculadora: ocultar fotos)
•⁠ ⁠Calculator Vault / Calculator#
•⁠ ⁠Keepsafe Calculator Vault
•⁠ ⁠Private Photo Vault

3.- Com detectar si el seu fill usa una calculadora falsa

•⁠ ⁠Verifiqui les apps duplicades: Si el telèfon ja té una calculadora nativa de fàbrica (com la d’Apple o Samsung) i veu una segona calculadora instal·lada, sospiti immediatament.
•⁠ ⁠Revisi l’espai d’emmagatzematge: Una calculadora normal a penes ocupa uns pocs megaoctets (MB). Si va als ajustos del telèfon i veu que el calculador pes centenars de megaoctets o gigaoctets (GB), significa que està desant arxius pesats (fotos o vídeos) en el seu interior.
•⁠ ⁠Comprovi l’historial de descàrregues: Revisi l’App Store o Google Play Store en l’apartat de «Les meves aplicacions / Historial de compres» per a veure si s’han descarregat aplicacions amb les paraules clau vault, hide, volta o secret.

4.- Eines de prevenció

Per a evitar la instal·lació descontrolada d’aquestes aplicacions, es recomana l’ús de sistemes oficials de control parental com Google Family Link (per a Android i iOS) o les restriccions natives d’Apple. Aquestes eines li permeten bloquejar la descàrrega de noves aplicacions sense l’aprovació prèvia d’un adult.

/by
,

La decisió de publicar o no publicar imatges dels fills comuns menors a les xarxes socials no es pot adoptar unilateral per un progenitor, sinó mitjançant l’acord conjunt dels dos progenitors.

 

La decisió de publicar o no publicar imatges dels fills comuns menors a les xarxes socials

no es pot adoptar unilateral per un progenitor, sinó mitjançant l’acord conjunt dels dos progenitors.

L’AP de Madrid en sentència d’11/09/2025 resol un recurs on la mare sol·licita que es prohibeixi a tots dos progenitors publicar fotos de la menor a xarxes socials sense consentiment mutu, i que el pare, la seva parella i els seus familiars hagin de retirar les fotos ja publicades.

S’al·lega que ella s’ha oposat diverses vegades a la publicació de fotos de la menor en aquestes plataformes, però malgrat això, el progenitor, la seva parella i els seus familiars continuen publicant imatges de la menor a les xarxes socials.

Per això demana, que a tots dos progenitors es prohibeixi publicar fotos en xarxes socials sense consentiment de l’altre i, per tant, hagin de retirar tant ell com els seus familiars, les fotos que es trobin en xarxes socials dels menors.

En relació amb la petició formulada per la mare, consistent que es prohibeixi a tots dos progenitors publicar fotografies de la menor en xarxes socials sense consentiment mutu i que s’ordeni la retirada de les ja publicades pel pare, la seva parella o familiars, hem d’efectuar les consideracions següents.

L’art. 154 del Codi Civil estableix que la pàtria potestat s’exercirà sempre en benefici dels fills, comprenent, entre altres funcions, vetllar per ells, tenir-los a la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral.

Així mateix, l’art. 156 CC disposa que, en cas de desacord ocasional en l’exercici de la pàtria potestat, qualsevol dels progenitors podrà acudir al jutge, que, després de sentir-los tots dos, atribuirà sense recurs ulterior la facultat de decidir el pare o la mare.

La publicació d´imatges d´un menor en xarxes socials constitueix una decisió rellevant que afecta drets fonamentals com la intimitat, la pròpia imatge i la protecció de dades personals i la construcció d´una identitat digital no exempta de riscos (art. 18 CE i LO 1/1982).

El Tribunal Suprem, en reiterada doctrina, ha posat en relleu que l’interès superior del menor (art. 2 LO 1/1996 i art. 3 Convenció de Drets de l’Infant) ha de prevaldre sobre qualsevol altre interès en conflicte, cosa que obliga a una cautela especial en l’exposició dels menors en entorns digitals.

Respecte a la publicació d’imatges la STS de 30 de juny de 2015 de la Sala Primera aborda la qüestió relativa al dret a la pròpia imatge dels menors i diu «La imatge, com l’honor o la intimitat, constitueix avui un dret fonamental de la persona consagrat a l’art 18.1 de la CE que pertany als menors que sempre dels pares o representants legals dels menors, la difusió de qualsevol imatge d’aquests ha de ser reputada contrària a l’ordenament jurídic.»

La decisió relativa a la publicació d’imatges dels fills menors a les xarxes socials pertany exclusivament al menor i no als seus progenitors, que exerceixen la pàtria potestat únicament en qualitat de representants legals.

En aquest sentit, qualsevol difusió de fotografies en entorns digitals s’ha d’entendre com un acte d’especial transcendència per a la vida i el desenvolupament del nen, raó per la qual requereix del consentiment exprés i conjunt dels dos progenitors.

L’exercici unilateral d’aquesta facultat no només vulnera l’exercici compartit i responsable de la pàtria potestat recollit al Codi Civil i el principi de coparentalitat, sinó que a més pot generar un risc cert per a la seguretat i el benestar del menor, atesa la facilitat amb què les imatges difoses en xarxes socials poden ser objecte d’usos indeguts, permanents i incontrolables.

Per tot això, la decisió de publicar o no publicar imatges dels fills comuns a les xarxes socials no es pot adoptar de manera aïllada, sinó mitjançant l’acord conjunt dels dos progenitors, en compliment del deure de coresponsabilitat parental i en salvaguarda de l’interès superior del menor, que ha de prevaler sobre qualsevol altre interès particular

L´enllaç: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/d381c7242762491ba0a8778d75e36f0d/20251103

/by
,

El dia després de la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys.

El dia després de la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys.

La conversa pública sobre la infància i l’adolescència donarà properament un gir radical, ja que el debat ja no girarà entorn de com educar en un ús responsable de les xarxes socials, sinó com gestionar la seva prohibició legal o efectiva.

Davant d’un escenari imminent de restriccions d’edat estrictes i desconnexió forçada, sorgeix una pregunta incòmoda que tant les administracions com les famílies solen passar per alt: Què passa l’endemà d’apagar les pantalles?

La retirada abrupta de les xarxes socials no és pas un simple canvi d’hàbits; representa un autèntic desafiament estructural per a l’ecosistema familiar i la salut emocional dels menors.

1.- El xoc invisible: Avorriment, abstinència i el rol dels pares

El primer gran problema a què s’enfrontaran les famílies no serà tecnològic, sinó emocional. Les xarxes socials operen sota dinàmiques de recompensa immediata i disseny persuasiu. En eliminar-les de l’equació, els menors experimentaran un buit immediat:

  • La síndrome de la desconnexió (“FOMO” a gran escala): Per a un adolescent actual, les xarxes no són només entreteniment, són la seva plaça pública. Prohibir-les sense una alternativa clara pot generar una sensació profunda d’aïllament social i exclusió.
  • La crisi de la ‘pàtria potestat’ digital: La responsabilitat final de fer complir aquesta desconnexió recaurà sobre els progenitors. Això augura un repunt de la conflictivitat domèstica. Els pares i mares hauran d’assumir el rol de «vigilants», cosa que pot desgastar l’enllaç familiar si no es gestiona des de l’acompanyament i l’empatia.
  • La intolerància a l’avorriment: Acostumats a estímuls hiperràpids, el temps analògic semblarà, al principi, exasperantment lent. L’avorriment, que històricament ha estat el motor de la creativitat, es percebrà inicialment com una crisi.

2.- Com s’ocuparà el temps alliberat?

Una mitjana menor passa entre dues i quatre hores diàries en xarxes socials.

Recuperar aquest temps de forma sobtada obre un ventall de vint-i-quatre hores setmanals de “buit” que ha de ser omplert.

Lluny de la catàstrofe, aquest escenari obre la porta a una reconfiguració del dia a dia:

2.1. El retorn a la plaça: Oci analògic i comunitari

Sense la gratificació instantània del like, el focus tornarà necessàriament a l´entorn físic.

Es preveu un increment i una revaloració de:

  • Esport i activitats dirigides: L’exercici físic i els clubs esportius tornaran a ser el canalitzador principal de l’energia i la socialització.
  • L’espai públic: Els parcs, les places i els centres autogestionats recuperaran la funció original com a punts de trobada espontanis, obligant els menors a exercitar habilitats socials cara a cara, sense el filtre d’una pantalla.

2.2. La reconnexió amb l’entorn familiar i l’arrelament

El temps que abans es fragmentava en interaccions virtuals individuals ara es concentrarà a la llar i l’entorn proper:

  • Sobretaules i conversa: Les dinàmiques familiars es veuran forçades a sortir del mon digital individual. Tornaran a compartir espais comuns de debat i joc.
  • Descobriment de l’entorn i les tradicions: Hi ha una oportunitat d’or per orientar aquest temps cap a l’arrelament local: el contacte amb la natura, el coneixement del patrimoni rural o cultural proper i l’aprenentatge d’oficis o activitats manuals que requereixen paciència (artesania, cuina, horts urbans).

2.3. Ressorgir de l’atenció profunda

Les xarxes socials fragmenten la capacitat de concentració. El temps recuperat permetrà als menors retrobar-se amb activitats que exigeixen un esforç cognitiu sostingut:

  • Lectura i creació: El retorn al format llibre o al còmic com a vies d’escapament.
  • Projectes personals: El desenvolupament de disciplines artístiques (música, pintura, escriptura) que abans competien en flagrant desavantatge contra l’algorisme de TikTok o Instagram.

3.- Del «Safety by Design» al «Family by Design»

La prohibició de les xarxes socials no s’ha d’entendre com una tornada al passat, sinó com una oportunitat per construir un futur més saludable. Tot i això, l’èxit d’aquesta transició dependrà que l’Estat i les famílies no deixin els menors en el buit.

Si les institucions públiques no ofereixen alternatives de lleure accessibles, segures i atractives (centres culturals, instal·lacions esportives, tallers verds), el buit digital corre el risc d’omplir-se amb altres formes d’alienació.

Les famílies, per part seva, estan cridades a liderar aquest canvi no des de la mera prohibició, sinó des de l’oferiment d’un temps alternatiu de qualitat.

Al capdavall, prohibir les xarxes és només el primer pas; el veritable repte és tornar-los a ensenyar a habitar el món real.

/by
, ,

Els riscos de les joguines amb intel·ligència artificial per als menors d’edat.

Els riscos de les joguines amb intel·ligència artificial per als menors d’edat.

Una ona de joguines impulsades per intel·ligència artificial ha arribat a les botigues aquest nadal en forma de simpàtics i acolorits robots interactius, el màxim atractiu dels quals és que els menors d’edat podran preguntar i obtenir respostes com si interactuessin amb els seus progenitors.

Per a això aquestes joguines es connectaran a la wifi de casa, utilitzaran un micròfon per a escoltar les sol·licituds dels nens i gràcies a un bot amb intel·ligència artificial amb llicència de chatGPT, els donaran als petits unes respostes la mar d’amigables a través d’un altaveu instal·lat en aquestes joguines recomanades per a nens de 5 o més anys.

Si algú es pregunta que pot fallar davant aquest idíl·lic panorama nadalenc i vol obtenir una resposta ràpida, pot acudir a l’inquietant informe publicat al novembre de 2025 per una associació de consumidors dels EUA denominada pirg, que no es va deixar enganyar pels encants d’alguns fabricants de joguines i va descobrir que un simpàtic osset de peluix denominat Kumma d’un fabricant de Singapur anomenat FoloToy, utilitzava xat GPT per a interactuar amb els petits, aquest mateix chatGPT que per cert usem els adults per a fer-li consultes de qualsevol tipus i per a obtenir respostes que segurament, no compartiríem amb els més petits de casa.

Els investigadors de Pirg van començar a interactuar amb l’osset de joguina i van observar amb sorpresa que al cap de poc temps l’andròmina en qüestió, va començar a respondre a les preguntes dels investigadors amb comentaris sobre com encendre un llumí o com trobar un ganivet, arribant molt lluny quan va començar a parlar sobre sexe o drogues.

Després de la publicació de l’informe, el fabricant va suspendre les vendes per a implementar noves mesures de seguretat, la qual cosa ens porta a preguntar-nos perquè no ho va fer abans del llançament, mentre que OpenAI es va declarar indignada suspenent la llicència d’ús de xat GPT al fabricant de joguines per a nens, malgrat que OpenAI indiqués en els termes d’ús que el seu chatGPT que no es pot utilitzat per menors de 13 anys, la qual cosa sembla contradir-se amb el fet que chatGPT si pugui llicenciar-se a fabricants de joguines que ho instal·laran, lògicament, en joguines dirigides a menors de 13 anys.

Així aquestes joguines no sols estaran escoltant els menors de manera continuada mentre estan jugant a casa, sinó que s’adaptaran a la personalitat d’ells de tal manera que més aviat que tard aprendran a respondre’ls com els menors vulguin, i el que és pitjor, pensant els petits que estan parlant amb una persona i que és per cert el que el fabricant vol aconseguir en dissenyar aquest tipus de bots amb perfils deliberadament antropomòrfics.

La reflexió final és que connectar joguines destinades a nens dotades amb intel·ligència artificial dissenyada per a adults, és tant com obrir la porta de la nostra casa perquè una persona major d´edat, invisible i desconeguda entri en les nostres llars per a parlar i aconsellar sense descans als petits, als quals ràpidament es guanyarà la seva confiança i per això és probable que ells comparteixin informació personal amb la joguina en qüestió, parlin sense filtres dels seus sentiments o problemes o segueixin a ulls clucs els seus consells encara que sigui erronis o perillosos.

Potser algun dia aquests menors ens diran que aquesta joguina que els regalem per nadal s’ha convertit és el seu millor amic, l’únic company que els coneix i els entén de veritat, l’únic que els respon ràpid i sense filtres a moltes de les preguntes que els progenitors no els volem encara respondre i tot això, com no, gràcies a la molta intel·ligència artificial dels robots i a la poca intel·ligència natural d’alguns progenitors que compren sense pensar que aquests dispositius identificats com a joguines per a nens i nenes de 5 anys, més que divertir-los o protegir-los, en realitat els posaran en risc o els danyaran sense el menor rubor.

/by
, ,

El major risc dels fills a internet som nosaltres els progenitors

A cap mare o pare amb dos dits de seny li passaria pel cap ense­nyar als fills petits a anar per primer cop en bicicleta des de dalt de tot del port de la Boanigua, amb la bicicleta més cara del mercat i de bones a primeres dir als fills, amb la carretera glaçada i de nit: “Vinga nois, la vida és dura i aquesta experiència us farà forts, ja podeu baixar tot sols”, i que de resultes del descens, després de passar per l’hospital a reparar cames i braços trencats, els progenitors n’extreguin conclusions educatives i expliquin als fills precisament com no han d’anar en bicicleta i, sobretot, donin tota la culpa als menors, que ja haurien d’haver conegut tots els perills de circular en bicicleta, tot i que era la primera vegada que ho feien.

Sembla clar que qualsevol mare o pare com els que llegiu aquestes quatre ratlles hauríeu actuat d’una manera radicalment contrària, preparant la primera sortida en bicicleta amb els fills amb unes sessions teòriques sobre com funciona una bicicleta, els riscos més habituals i també les oportunitats d’anar en bicicleta.

Un altre dia i amb bicicletes de quatre rodes adaptades a la seva edat, farem la primera volta, tot caminant amb ells al costat, a poc a poc, per un lloc segur, advertint-los dels perills per així més endavant i –ara sí amb bicicletes de dues rodes– anar cor­rent a la seva vora o segurament amb una altra bicicleta farem la primera sortida tots junts.

Aquest pares –com a titulars que són de la pàtria potestat dels fills menors– són plenament conscients que no podran anar tota la vida corrent al costat dels fills prevenint-los de tots els perills –des de semàfors que muden de color fins a vianants descuidats que creuen sense mirar o cotxes que canvien de sentit sense intermitent–, ja que tret que aprofitem les activitats ciclístiques dels petits per entrenar-nos al seu costat per córrer ultramaratons, hi haurà algun moment que com hem fet nosaltres abans ells aniran sols en bicicleta.

Per tant, per preparar-los per a aquell moment, la nostra tasca educativa com a titulars que som de la pàtria potestat, més que comprar bicicletes segures i casc de bona qualitat –que també–, suposarà entrenar-los conjuntament amb l’escola i tota la comunitat educativa, perquè detectin per si mateixos –i no amb la mare i el pare al costat com un radar que no calla avisant dels perills– les situacions de risc que segur que es trobaran quan voltin sols amb bicicleta.

Progenitors i escola educarem els menors perquè sàpiguen que no poden baixar per un port de muntanya de nit sense llums, ni voltar amb una roda amb poc aire, o que si veuen un clot al mig del camí de la carretera estiguin atents per reaccionar i esquivar-lo a temps, ja que no ens passarà pel cap que els menors ho aprenguin tot sobre el fascinant món de la bicicleta a cops de casta­nyots, com en el primer exemple, a tall d’assaig i error, deixant rastre al seu cos.

Les mares i els pares no podem donar eines que posin els nostres fills en perill –com fem quan els comprem un mòbil d’última generació i el posem en mans d’un menor sense cap experiència–, ni hauríem de delegar les nostres responsabilitats educatives en l’escola o exclusivament en la tecnologia (control parental o antivirus, si portem l’exemple de la bicicleta als telèfons mòbils), de la mateixa manera que quan ells aprenen a anar en bicicleta, tampoc confiem cegament només en la tecnologia (frens, casc, etcètera).

Hem d’educar els fills a circular de manera autònoma, fet que vol dir entrenar-los prèviament en entorns controlats on no es puguin fer mal –l’escola, per exemple– per tal que quan arribi el perill el detectin ells sols, el puguin identificar –com algú que els demana una fotografia seva per internet– i que així puguin reaccionar de manera autònoma, ja que com passa anant en bicicleta les mares i els pares no sempre estarem al costat per advertir-los i ajudar-los quan naveguin sols per internet.

L’escola i la comunitat educativa són conjuntament amb els progenitors el lloc ideal on entrenar els menors digitals i segurament també algú de nosaltres, sobretot els progenitors que vam néixer en el món analògic.

/by
, ,

El primer mòbil, el cofre del tresor o la caixa de pandora?

El fet que els progenitors siguem els principals proveïdors de tecnologia dels nostres fills, fa que entregar-los una potentíssima màquina digital com és el primer mòbil no sigui en cap cas un acte insignificant o trivial sense més transcendència ni reflexió.

L’existència d’una seriosa i prèvia reflexió familiar o la seva absència, marcarà la diferència entre que el menor accedeixi per primera vegada al cofre del tresor -amb totes les coses bones del món- o per contra, a la caixa de pandora -que conté tots els mals-.

Arribat el moment podem distingir tres moments:

a.- La formació als menors en competències digitals. El primer moment és aquell en què els progenitors com a responsables de l’educació digital dels fills menors, els acompanyem en el seu procés d’alfabetització digital perquè facin un ús responsable i segur dels dispositius digitals, els ajudem a detectar els riscos i vetllem per impedir que es materialitzin.

És una funció inherent a la potestat parental que té una clara vocació d’ anticipació més que de resolució de conflictes i es basa en el diàleg i la corresponsabilitat familiar.

Aquesta estratègia dels progenitors significa atenció, supervisió, acompanyament i sobretot formar-los amb la finalitat que els menors adquireixin competències digitals -com digcomp 2.2-, la qual cosa suposa identificar els riscos, sortejar els possibles danys i aconseguir el màxim potencial de les oportunitats.

b.- El contracte digital parental. El pacte digital familiar és aquell conjunt de normes d’ús responsable i segur de l’entorn digital que a través d’ un contracte, estableix el marc de les obligacions tant dels progenitors com dels menors.

Aquests contractes permeten fixar de forma precisa les regles que han de respectar els menors i els pares evitant l’ambigüitat de les normes verbals, contracte que es va modificant segons l’edat i la maduresa dels fills, sent una oportunitat per explicar els riscos de l’entorn digital i per escoltar el menor.

Són clausules típiques la supervisió dels dispositius, les obligacions dels menors i dels progenitors, la llista dels dispositius, el seu ús i titularitat, els horaris i els llocs d’ús, els riscos, què passa si hi ha coses que no ens agraden o si ens fiquem en un embolic, el mal ús o les reparacions dels dispositius,  etc.

c.- El lliurament del mòbil. Com veiem l’entrega del dispositiu mòbil es fa al final del procés i no a l’inici, una vegada que el menor acredita que té les competències digitals suficients per usar-lo amb responsabilitat i coneixent els riscos i després que ha consensuat amb els seus progenitors el contracte digital parental.

Acabem amb la mateixa pregunta: el primer mòbil ¿el cofre del tresor o la caixa de pandora?.

/by