El cyberbullying és violència

Entre els objectius de desenvolupament sostenible per al 2030 hi ha el de posar fi a totes les formes de violència contra els menors i, per tant, hem de decidir com a societat com aturem un fenomen de violència entre els joves com és el ciberassetjament, també conegut com a assetjament en línia o cyberbullying.

El cyberbullying és un important desafiament polític i també un greu problema social i de salut, ja que posa en risc el benestar dels menors i per això cal afrontar-lo involucrant de forma plural tota la societat, tenint molt clar que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables.

Pel que sembla no hi ha una definició consensuada entre els especialistes que investiguen el cyberbullying, però sota aquest anglicisme podem identificar un conjunt de conductes individuals o grupals consistents a agredir, humiliar o avergonyir una o diverses persones de forma verbal o psicològica, de manera reiterada i sostinguda en el temps i contra la voluntat de la víctima.

El cyberbullying no és, per tant, una simple broma sense més importància.

L’agressor utilitza el correu electrònic, el mòbil, els videojocs o les xarxes socials per fer mal a la víctima, publicant informació falsa d’ella o dades personals reals, compartint sense permís fotografies o vídeos privats, realitzant comentaris públics despectius, humiliants o d’odi, o suplantant la seva identitat digital, tot aprofitant l’àmplia audiència que li dona l’entorn digital per fer-ne una divulgació universal.

Una falsa sensació d’impunitat fa que l’agressor no tingui por a ser atrapat i el fet que la tecnologia li permet atacar la víctima sense estar-hi present físicament fa que pugui exercir aquesta greu modalitat de violència psicològica contra una persona amb la qual té una clara relació de desigualtat de poder.

La víctima no sempre sap qui hi ha darrere i sovint no es pot defensar de manera fàcil, ja que de vegades no pot desconnectar o escapar-se com ho faria al carrer, fet que la converteix en una persona molt vulnerable. Així, doncs, l’agressor practica el cyberbullying en qualsevol lloc i moment del dia o de la nit, fet que el fa omnipresent a la vida de la víctima que no té fàcil escapatòria sense ajuda.

La permanència a Internet d’allò que es publica, la velocitat de difusió –compartir, reenviar–, i les dificultats per esborrar-ho fan que les conseqüències per a la víctima siguin greus. La petjada que deixa el cyberbullying a Internet difícilment s’esborra.

De fet, el cyberbullying és un problema greu de salut pública a causa del seu intens i perjudicial impacte sobre les víctimes i els especialistes en les seves investigacions ja han acreditat que hi ha una relació causal entre el ciberassetjament i diversos efectes greus per a la salut física i psicològica de les víctimes.

Aquesta nova modalitat de violència psicològica contra els menors té diversos actors com són l’agressor, la víctima i els observadors o testimonis i, per tant, una de les claus per eradicar-lo és analitzar quina és la posició que prenen els testimonis davant del cyberbullying.

Així, des de menors que animen o ajuden l’agressor en la seva estratègia macabra, a altres que es riuen de la víctima, a aquells que simplement observen el fet de forma passiva sense implicar-s’hi, o finalment als que sempre ajuden la persona necessitada encara que aquesta no demani assistència o no sàpiga com fer-ho.

Per tant, és importantíssim aconseguir que els testimonis mai donin suport a l’agressor quan hi ha un comportament violent com el cyberbullying i que es posicionin sempre al costat de la víctima i així, a més d’ajudar-la, cal que comuniquin els fets ràpidament a qui tingui competències per investigar-los i sancionar-los.

No podem deixar de banda el fet que els menors esperen de nosaltres, els adults, que tinguem una resposta ràpida i activa davant del cyberbullying, ja que som nosaltres els que els hem educat sota el mantra de la tolerància zero davant la violència i, per tant, en un cas de cyberbullying els adults no podem minimitzar la violència, justificar-la o simplement mirar cap a un altre costat.

No podem perdre en cap cas la confiança dels menors en nosaltres.

Cal, per tant, que ens posicionem com a societat de forma activa i coordinada per protegir els menors i atacar el ciberassetjament amb una estratègia preventiva i global i en el marc d’un programa pensat i basat en evidències científiques i no en ocurrències extravagants, però partint sempre del fet inqüestionable que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables, mai

El dia 21-4-2022 la família digital ha participat en una agradable xerrada amb els alumnes del centre de formació d´adults Victorina Vila de Lleida parlant de riscos i oportunitats a les xarxes socials.

El web del centre: https://agora.xtec.cat/cfavictorinavila/

Els darkpatterns o patrons foscos són aquelles pràctiques de disseny enganyoses, creades expressament per forçar els usuaris d’una web o una app a realitzar accions que en altres circumstàncies no farien, i que normalment tenen com a finalitat manipular de manera més o menys conscient la voluntat de l’usuari.

El terme el va crear el dissenyador d’experiència d’usuari Harry Brignull l’any 2010: www.darkpatterns.org

En aquest perfil de twiter podem veure exemples: https://twitter.com/darkpatterns

Es tracta d’anuncis disfressats de vídeos, d’ofertes de preus baixos que no mostren els costos addicionals, de dissenys que desorienten l’usuari a l’hora de cancel·lar un producte o de donar-se de baixa del compte, de productes que de forma misteriosa es colen al carret de la compra, de dissenys que empenyen l’usuari a acceptar tractaments poc respectuosos amb la privadesa o de subscripcions gratuïtes que per gaudir-les obliguen a introduir la targeta de crèdit, però que després és complicat donar-se de baixa quan es vol cancel·lar el servei .

Des del punt de vista legal són habituals en les polítiques de privadesa de les xarxes socials l’ús de termes redactats de tal manera que són difícils d’entendre, o que ometen informació rellevant a la primera capa i que obliguen l’usuari a anar fent clic a diversos enllaços per poder tenir una comprensió aproximada de la política de tractament de dades personals, dissenys legals que clarament infringeixen la normativa en protecció de dades personals.

La finalitat d’aquests patrons sempre és incrementar les vendes o tractar més dades de les necessàries i van més enllà de les tècniques de simple persuasió o de màrqueting intel·ligent, sense que en cap cas es tracti de simples errors de programació.

Els dissenyadors tenen un paper rellevant davant la pressió dels clients davant d’aquest fenomen, per fer-los comprendre que l’ús d’aquest tipus d’estratègies no fa sinó crear desconfiança i frustració i que els consumidors i usuaris són conscients dels portals que utilitzen aquestes tècniques.

Finalment, no hem d’oblidar que un simple tuit d’un client descontent pot convertir-se en viral i suposar un risc reputacional i econòmic greu per a l’organització.

El dia 9-6-2017 Ramon Arnó de la família digital va participar en el V congrés de l’associació professional espanyola de privacitat (APEP)
El Club Lleida Esade Alumni va organitzar el dia 27-10-2021 una taula rodona titulada “Blockchain, criptomonedes: oportunitats i errors”, de forma presencial al Club Tennis Lleida.
Ramon Arnó va participar parlant dels errors.

El dia 15-5-2015 Ramon Arnó va participar com a moderador en una jornada organitzada per la secció de Dret de les tecnologies de la informació i la comunicació col·legi de l´advocacia de Barcelona, sobre l’accés a Internet des del centre escolar per part dels alumnes i les facultats de control de l’escola.

Van participar també a la jornada:

· Manuel Martínez Ribas, President de la Secció de Dret de les tecnologies de la informació i la comunicació
· Núria Alba Quintero, vicepresidenta de la Secció de Dret Matrimonial i de Família
· Joaquim Bayo Delgado, Advocat
· Ramon Miralles López, Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

L´enllaç: https://www.icab.es/en/formacion/course/Jornada-El-acceso-a-Internet-desde-el-centro-escolar-por-parte-de-los-alumnos-y-las-facultades-de-control-de-la-escuela/

El dia 11-3-2013 vam participar en la xerrada els fills davant les xarxes socials, riscos i oportunitats amb els agents dels Mossos d’Esquadra de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat.

La xerrada es va fer a la Sala Loiola de Jesuïtes Lleida, al Col·legi Claver de Lleida.

L´enllaç: https://claver.fje.edu/ca/noticies/general/xerrada_sobre_les_xarxes_socials

El dia 13-6-2019 xerrada als alumnes de Xerrada a l´institut Ronda de Lleida sobre menors i dispositius connectats a internet.

L´enllaç: https://insronda.cat/

L´any 2007 Ramon Arnó va participar com a professor en un curs d 12 hores sobre la preservació del secret estadístic i la protecció de les dades personals.

L´enllaç; http://eapc.gencat.cat/ca/inici

El curs 2008-2009, Ramon Arnó va participar com a professor en el mòdul de protecció de dades a la facultat de dret d’Esade, en el marc del màster part time ip&it.