El 28 de gener es va obrir a la signatura el conveni 108 de 1981 del Consell d’Europa, el primer instrument internacional jurídicament vinculant que regula el dret a la protecció de dades, motiu pel qual cada any el dia 28 de gener se celebra el dia internacional de la protecció de dades a tot el món.
Les dades en general són una matèria primera de gran valor econòmic i clau per a qualsevol negoci, ja que permeten crear una nova forma de valor -la coneguda com a economia de les dades- de la qual són exemple les anomenades GAFA -Google, Apple, Facebook i Amazon- que basen el seu model de negoci a l’explotació de les nostres dades personals en un entorn de plataforma digital.
El big data –o dades massives– es refereix al procediment creat per aprofitar aquestes dades que generem les empreses consistent en l’anàlisi de grans volums de dades que sovint es capten a temps real en una gran varietat de formats.
L’objectiu final és l’extracció de coneixement per a la presa de decisions a partir de la detecció de patrons, tendències o correlacions, descobrint coneixement ocult dins d’un gran volum de dades –el cas Walmart, amb els bolquers i la cervesa n’és un exemple conegut-, cosa que suposa començar a deixar de banda la intuïció i l’experiència com a úniques eines per prendre decisions -utensilis adequats només per a un món amb poques. dades-però insuficients per a l’economia digital basada en el big data.
És per això que la normativa de protecció de dades és necessària en tot procés de big data, si partim que moltes de les coses que succeeixen a la nostra vida quotidiana deixen un rastre en forma de dada personal, que escaparia al nostre control com a ciutadans si no existís aquesta normativa -el reglament 2016/679 i la llei 3/2018-, les agències o autoritats de protecció de dades i la figura clau del delegat de protecció de dades.
Les empreses volen conèixer millor els nostres gustos i interessos, adequar els seus productes i ofertes als nostres patrons de consum i adaptar així les campanyes de màrqueting, encara que hi ha casos on l’anàlisi de les dades de consum a la web d’un supermercat porten a conseqüències diguem-ne « imprevistes» a l’àmbit familiar com el que va passar a la cadena target dels EUA.
És el curiós cas d’una adolescent que estava embarassada sense que el seu pare ho conegués, i que a causa dels patrons de recerca que la futura mare havia generat al portal del supermercat -bolquers, biberons i xumets-, aquest establiment havia deduït que aquella clienta estava embarassada.
El supermercat va enviar ràpidament a casa de la menor cupons de descompte per a productes per a criatures i quan el pare els va veure, es va presentar fet una fera al supermercat demanant explicacions de la raó per la qual enviaven aquesta informació a una menor d’edat.
La història acaba amb una segona visita del pare al supermercat sol·licitat disculpes, ja que es veu que l´únic membre de la família que desconeixia que la seva filla estava embarassada era ell, el pare.