Els dies 3 i 4 de març Ramon Arnó de la família digital (www.lafamiliadigital.es) i els alumnes dels 4 cursos de primer de primària, hem estat parlant animadament dels riscos i de les oportunitats de les xarxes socials per als menors.

Ha estat molt interessant el debat sobre si s´han de compartir o no les contrasenyes dels mòbils dels menors amb les mares i pares, o si cal demanar permís per a fer una fotografia a algú de la família.

Hem explicat també que és el sexting i el ciberassetjament, quines són les obligacions dels menors o que les noies i nois ja tenen responsabilitat penal a partir dels 14 anys.

El dia 1-9-2019 vam col.laborar en l’article del diari la Vanguardia titulat “El cas de Verònica: els riscos penals de distribuir vídeos íntims aliens”.

L´enallaç: https://www.lavanguardia.com/sucesos/20190601/462587292270/suicidio-trabajadora-iveco-video-sexual-veronica-delito.html

 

Qui som a internet? Reputació digital i privadesa a internet

La privacitat, la identitat digital, la reputació a la xarxa i els riscos que comporta internet, sobretot entre els joves, han estat els principals elements del debat celebrat a l’auditori Joan Oró del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida en la primera de les jornades de la Mobile Week Lleida, que se celebra fins dissabte amb una desena d’activitats.

L’advocat i CEO de Família Digital, Ramon Arnó, va conduir l’acte que ha comptat amb la participació d’un agent de l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, la directora de l’Institut Ronda, Natàlia Iranzo, i l’estudiant i col·laborador dels Laboratoris TIC del Parc Científic, Jan Accensi.

L’agent de la policia catalana ha fet un repàs de les principals estafes i delictes a la xarxa que investiguen i ha alertat que hi ha un creixement exponencial de fets delictius en ciberdelinqüència i especialment ha volgut fer una crida als joves i als seus pares per tal que extremin les precaucions a l’hora de penjar continguts o intercanviar arxius a les xarxes relatius a la intimitat o a dades personals. La directora d’institut ha explicat que intenten fer arribar als alumnes aquests riscos i l’ús adequat de les tecnologies, però ha insistit en que la feina no és dels centres educatius, que hi ajuden, sinó dels pares i les famílies. Finalment, el jove tecnòleg ha reiterat la necessitat de tenir precaucions, però també ha afirmat que les eines tecnològiques i internet ja formen part de la nostra vida i no desapareixeran, perquè ajuden, ens connecten i ens fan la vida més fàcil. Per això, ha defensat la convivència amb seguretat i control de les dades personals.

La jornada s’ha retransmès en directe per la xarxa i en aquest enllaç la podeu recuperar aqui:

https://www.youtube.com/watch?v=WTFxzwVUEOk

 

 

 

#mWeekCat21, #tecnologia, @mweek_mwc #ciutadania, #Lleida, @paerialleida, @familia_digital, #privacitat, #ciberseguretat, @parcteclleida

Hem participat el dia 4-11-2013 en un article escrit per la periodista Carlota Fuminaya del diari ABC, sobre els motius pels quals no has de penjar fotos dels teus fills per les xarxes socials.
Penjar a internet imatges de la prole no és il·legal, però pot tenir greus conseqüències

La SAP de Lugo de 2017.02.15 resol un curiós conflicte en el qual la mare de dos menors demanda a l’àvia dels nens, sol·licitant de l’jutjat que prohibeixi a l’àvia publicar les fotografies dels dos néts a Facebook, llevat que consti el consentiment de tots dos progenitors.

Tant el Jutjat de primera instància com l’AP desestimen la demanda, entenent que no ha arribat a vulnerar el dret a la intimitat ia la pròpia imatge dels menors, ja que l’àvia, que ostenta per cert la guarda de fet sobre els dos nens per decisió judicial, pot amb el consentiment de tots dos pares, permetre la publicació de les imatges, havent estat l’accés a les fotografies dels menors només per part de l’cercle íntim de familiars i amics i finalment, per adequar-se l’actuació de l’àvia als usos socials cada vegada més estesos de publicació de notícies i fotografies de l’àmbit familiar entre els més propers.

L’AGPD resol una denúncia presentada pel pare d’una menor de 14 anys, qui exposa que heu arribat a un anunci a Facebook d’una empresa que utilitza sense consentiment una foto en la qual apareix la filla de l’denunciant i els seus amics sobre una taula de surf , tots ells menors d’edat, sense que l’empresa tingui autorització dels titulars de la pàtria potestat per a aquesta publicació (PS / 00206/2016, R / 01579/2016).

Amb aquestes imatges el propietari de l’empresa (una escola de Paddle Sup) promociona aquesta disciplina esportiva. L’AGPD li imputa el tractament sense consentiment de dades personals (art. 6.1 LOPD) en relació amb l’article 13 de el Reglament de desenvolupament de la LOPD, donada la condició de menors dels afectats i cita en relació amb el tractament de dades personals de menors a Internet, la SAN de 2-1-2 2013 (recurs 577/201), que analitza la publicació d’un vídeo a internet de menors d’edat a la fin l’AGPD estima les mesures correctores aplicades en el cas i acorda l’arxiu de l’ procediment.

La família digital participa el 17-5-2015 en un reportatge de la periodista Maria José Perez del diari ABC, titulat es poden penjar fotos d’un fill a internet sense el permís d’un progenitor?

En el mateix reportatge, diversos advocats expliquem com està regulada la publicació de fotos de menors a les xarxes socials:

L’enllaç: https://www.abc.es/familia-padres-hijos/20150715/abci-legalidad-fotos-internet-201507141355.html

ondemnada una fotògrafa al pagament de 2.500 euros d’indemnització per danys morals per utilitzar les fotos d’un menor, preses amb motiu de la seva primera comunió, amb finalitats publicitàries com són penjar-les a Internet sense consentiment dels pares.

Ara que estem en l’època de les comunions, és interessant comentar una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona (Secció 19a), núm. 358/2012 de 12 setembre de 2012, Ponent D. Ramon Foncillas Sopena certament interessant per l’assumpte que resol.

La resolució posa fi a la demanda presentada pel pare i la mare d’un menor que va fer la primera comunió, i explica que els progenitors van encarregar el reportatge fotogràfic de l’esdeveniment a una fotògrafa que posteriorment, sense comptar amb l’autorització dels pares, va publicitar la citades instantànies amb fins comercials, exhibint les imatges del menor en un pòster així com altres fotos de diversos grandària en l’aparador del seu establiment, penjant més fotos a la seva pàgina web i al seu bloc i incloent una fotografia del menor en uns fullets publicitaris que va repartir pel barri.

La sentència de primera instància.

La decisió de la sentència del Jutjat de primera instància estima parcialment la demanda interposada pels pares del menor (que actuen com els seus representants legals) contra la fotògrafa en els següents termes:

1. – Declara l’existència d’una intromissió il·legítima en el dret a la pròpia imatge del menor.

2. – Condemna la fotògrafa a l’efectiu cessament de la reproducció de la imatge del menor per qualsevol mitjà, ia la retirada de quants fullets i altres objectes, hauria imprès amb la imatge d’aquest.

3. – Condemna la fotògrafa a abonar a la part actora la quantitat de deu mil euros (10.000 €), més els interessos previstos en l’art. 576 de la LEC.

La fotògrafa recorre la sentència.

Els fets objecte del procés.

Els actors, pare i mare d’un menor que va fer la primera comunió, van encarregar el reportatge fotogràfic de l’esdeveniment a la demandada, la qual, sense comptar amb la corresponent autorització publicità amb fins comercials imatges del menor:

a. – exhibint un pòster i altres fotos de diversa grandària a l’aparador del seu establiment,

b. – penjant fotos a la seva pàgina web i al seu bloc,

c. – incloent una fotografia del menor en uns fullets publicitaris que va repartir pel barri.

Els fets no han estat discutits per la demandada, que, per contra, va venir a reconèixer-los en la carta que va remetre als pares davant el requeriment d’aquests.

Els fets constitueixen una vulneració del dret a la pròpia imatge del menor de la Llei 1/1982, de 5 de maig.

La sentència declara que sense cap dubte, l’acció de la demandada ha de ser qualificada com una vulneració del dret a la pròpia imatge del fill dels demandants ja que, amb independència del grau, intensitat o durada de la difusió i de la bona fe amb que hagi actuat aquella, va existir el fet mateix de la difusió pública no autoritzada amb finalitat comercial.

La demandada segueix sense negar els fets i sense discutir la realitat de la intromissió i només considera sotmès a controvèrsia la concurrència dels suposats danys morals que hagi patit el menor quant a la valoració que ha fet la sentència, que s’ha concretat en la suma de deu mil euros.

Aquesta part considera totalment desproporcionada no ja la superior quantitat de trenta mil euros que van sol·licitar els demandants sinó també la concedida en la sentència, tenint en compte l’absència de producció de dany moral i de perjudici i ve a sol·licitar la desestimació de la pretensió exercitada.

Per la seva banda, els actors impugnen la sentència i sol·liciten l’íntegra estimació de la demanda, amb la concessió de la quantitat en ella sol·licitada.

La quantificació dels danys morals.

El problema rau en la quantificació de la indemnització, de zero que demana la demandada fins a 30.000 euros en què segueixen insistint els demandants, passant pels punts de referència dels 10.000 que ha concedit la sentència i els 5.000 que va sol · licitar el Ministeri Fiscal en el tràmit de conclusions.

L’art. 9.3 de la L.O. 1/1982 estableix que es valorarà atenent les circumstàncies del cas i a la gravetat de la lesió efectivament produïda, per la qual cosa es tindrà en compte, si s’escau, la difusió o audiència del mitjà a través del qual s’hagi produït la intromissió, havent de valorar també el benefici que hagi obtingut el causant de la lesió com a conseqüència de la mateixa.

En el cas present, i deixant a banda la difusió via internet per la pàgina web o per al blog, tot sembla molt limitat i modest, com posa de manifest la sentència.

Aquests són els criteris de l’AP per a fixar la indemnització en 2.500 euros:

1. – No s’ha aportat pels actors (els pares) cap prova rellevant per quantificar el dany.

2. – No es coneix el temps que va durar l’exposició.

3. – Es tracta d’un succés esdevingut en un àmbit espacial molt reduït, pràcticament de barri, en què la difusió es feia per a la gent del mateix que passaven per davant de l’establiment de fotografia o que freqüentava altres de diferent ram i accedia a els fullets que s’havien deixat.

4. – El comportament de la demandada cal situar descomptat fora de l’àmbit de la malícia i enquadrar-lo en el de la lleugeresa o inconsciència, com a propi d’una tradició que es considerava innòcua.

5. – El benefici econòmic reportat per la difusió es desconeix i cal reduir l’efecte reclam de la gent del barri o de les proximitats, tot dins dels termes limitats a què s’està fent referència.

6. – La reacció de la demandada va ser d’acord amb el caràcter que, segons s’ha dit, cal atribuir al seu comportament, havent retirat tota difusió així que va ser recorreguda pels demandants.

7. – No consta que el menor hagi patit cap concreta alteració o pertorbació anímica, com tampoc la família.

8. – L’accés que pogués tenir qualsevol persona a través a d’Internet és l’únic que realment constitueix objecte d’una hipotètica preocupació, més teòrica i potencial que certa, concreta, acreditada i real i l’únic que en puritat podria justificar una indemnització de alguna consistència.

L’apreciació de les circumstàncies i la seva traducció en un concret import indemnitzatori apareix com una cosa summament aleatori, que depèn del parer i arbitri de qui ha d’efectuar la tasca de valoració de les circumstàncies concurrents.

El nostre criteri és més restringit, menys generós que el del Jutjador de primera instància i considerem que les que concorren en el cas d’actuacions no permeten sinó avaluar un perjudici molt escàs i limitat, que valorem en la suma de 2.500 euros, quantitat aquesta suficient per compensar el racionalment patit pels demandants

Esport i dades personals.

Qualsevol dels nostres nois i noies que fan esport i que entrenen i juguen tot sovint, fan un intens us de la seva imatge i de les seves dades personals, sense que cap entrenador ni tampoc nosaltres com a pares, els haguem fet segurament 4 cèntims sobre la qüestió, tot i que tots coincidim en el valor que en el seu futur tindrà un actiu com la reputació digital.

Des d´una simple llista dels telèfons dels companys de partit per organitzar els entrenaments, a les fotografies que els pares comparteixen a les xarxes socials reflexant els mèrits dels xavals i fins als comentaris que les noies i nois s´envien a traves dels programes de missatgeria comentant l´ultim partit, tots son exemples de tractaments habituals que ells fan tot sovint, ara que la majoria tenen mòbils amb càmera regalats amb ocasió de qualsevol excusa, des de la primera comunió o al simple fet que la mare s´hagi comprat un dispositiu ultim model i el fill hereti aquell mòbil de penúltima generació, això si amb si amb càmera i connexió a la xarxa.

Penso que com a pares, caldria que anéssim pensant en si cal incloure ja dins dels entrenaments esportius, algunes nocions bàsiques sobre les oportunitats que suposa per al futur professional de les noies i nois, i perquè no dir-ho també econòmic de la família, una gestió acurada i prudent de la seva reputació a la xarxa i de l´us de la seva imatge com a esportistes.

Però no només això. També son necessàries 4 idees del que està clarament prohibit pel que fa al tractament de les seves dades personals i la imatge. Seria com incloure al reglament esportiu corresponent, un capítol dedicat al tractament d´aquestes matèries.

Una sentència que ens farà pensar.

Tota aquesta reflexió té com a fet motivador la lectura d´una sentencia que resolt una de les tantes denuncies penals que, cada vegada més, tenen com a protagonistes a menors amb dispositius mòbils connectats a la xarxa.

En aquest ocasió els fets ocorren en un entorn esportiu, amb la captació de dos imatges sensibles d´un menor dins del vestuari i la seva posterior difusió a una xarxa social.

La resolució es de fa més d´un any i fou dictada per l´Audiència Provincial d´Alacant (Secció 3a, sentència núm. 173/2012 de 23-03-2012), i sense dubte ens farà pensar sobre el fet que hi ha molts aspectes del Codi Penal que no son coneguts pels nostres joves, tot i que els poden afectar directament (com algunes conductes que són clarament delictives o bé la pròpia responsabilitat civil solidària dels pares pels fets causats per menors de 18 i majors de 14).

Per tant cal entrenar-los per a que siguin conscients de les conseqüències d´actuacions fetes amb poca reflexió, però que tenen resultats contundents i gens agradables per ningú.

Els fets objecte de la denúncia.

Explica la sentencia que a una hora no determinada, però després de jugar un partit de futbol sala, el dia quinze de gener de 2011, a unes instal.lacions esportives, el menor expedientat va realitzar, utilitzant el seu telèfon mòbil, dues fotos d´un menor mentre el mateix estava nu, assecant-se, després d’haver pres una dutxa després de finalitzar un partit, en què van participar els dos menors.

Posteriorment i sense que existís autorització del menor fotografiat, el menor denunciat va descarregar dues fotografies a la plataforma social de comunicació Tuenti, oberta amb el seu propi nom, pàgina que va resultar posteriorment visitada per gran nombre de nois.

La condemna del Jutjat de menors número 2 d´Alacant.

Els fets descrits van suposar una dura condemna per al menor, segons es llegeix a la sentència que va dictar el Jutjat de menors en els següents termes:

Que haig d´imposar i imposo al menor, com a autor criminalment responsable:

1.- un delicte de descobriment i revelació de secrets.

2.- un delicte de corrupció de menors.

3.- la mesura consisteix en 100 hores de prestació de serveis en benefici de la comunitat i 9 mesos d’internament en règim semi obert dels quals els últims 3 mesos es compliran en règim de llibertat vigilada, suspesa per un període de nou mesos a comptar de la fermesa de la present resolució, suspensió que queda condicionat a l’adequat compliment de la llibertat vigilada que se li imposa pel referit període i al compliment dels requisits previstos en l’art. 40 LRPM.

4.- Es condemna al menor com a responsable civil directe i als seus pares com a responsables civils solidaris, a abonar la quantitat de 12.000 € a favor del menor.

5.- I tot això, amb imposició de les costes del procediment.

La sentència de segona instància de l´Audiència Provincial d´Alacant.

Cal dir que l´Audiència Provincial d´Alacant va absoldre al menor d´un dels dos delictes, però el va condemnar per l´altre, com veurem a continuació.

El delicte de descobriment i revelació de secrets.

Així l´AP d´Alacant confirma la condemna pel delicte de descobriment i revelació de secrets, que es basa en la declaració de la pròpia víctima i d’un testimoni.

Indica la Jutge d’instància que tant el perjudicat com el testimoni van afirmar amb rotunditat que el mateix menor expedientat va reconèixer que havia estat ell qui havia realitzat les fotografies i qui, posteriorment, les va pujar a la seva pàgina de la xarxa social Tuenti.

El delicte de corrupció de menors.

Pel que fa al segon dels delictes -delicte de corrupció de menors de l’article 189.1 b) del Codi Penal- atenent els fets que es declaren provats, es dicta sentencia absolutòria ja que en cap de les fotografies aportades a les actuacions es reflecteixen postures o actes de contingut específicament sexual o de caràcter obscè.

El nen, si bé es troba nu, apareix cobert amb una tovallola que no deixa veure cap òrgan genital ni tampoc apareix en una postura libidinosa, pel que entenem que tot i que amb un fotomuntatge s’ha incardinat la paraula “Playboy” (més aviat entenem que amb intenció de burla) això de per si suposa un significat eròtic o sexual que es dedueixi de les fotografies i que permetin incardinar els fets en el delicte analitzat.

En el nostre cas, centrats en les fotografies obtingudes amb el mòbil del menor expedientat, entenem que objectivament no poden ser considerades pornogràfiques pel que procedeix l’estimació del motiu d’impugnació.

Els danys morals.

Respecte dels danys morals als que també es condemna al menor, atenent les característiques dels fets i la seva repercussió en la localitat on resideix la víctima, es fixen en la suma de 2.000 euros (el Jutjat de menors havia imposat 12.000 euros).

La condemna final.

L´Audiència Provincial d´Alacant estima parcialment el recurs i deixa la condemna definitiva de la següent manera:

1.- condemna al menor com a responsable d’un delicte de descobriment i revelació de secrets.

2.- l´absolt del delicte de corrupció de menors.

3.- li imposa una mesura consistent en tasca socioeducativa de sis mesos de durada.

4.- condemna al menor, com a responsable civil directe i als seus pares, com a responsables civils solidaris, a abonar la quantitat de 2.000 euros al menor denunciant.

5.- imposa les costes del procediment, incloses les de l’acusació particular al 50%, declarant d’ofici les costes del recurs.

I que va fallar?

No ho sabem del tot cert. Repartir culpes a tort i a dret es fàcil, però no deixa resolts els neguits que ens provocaria trobar-nos en una situació com aquesta.

Si fem una tasca d´imaginació sobre quines mesures correctores pensem que hauran estat preses després de la condemna, potser coincidirem en algunes d´elles.

Que fem i qui?

Per part dels pares, potser podem aprofitar uns fets desagradables com aquests, per tenir la primera conversa amb els fills sobre l´us responsable dels telèfons mòbils amb càmera incorporada i amb connexió per a navegar per Internet.

Als advocats se´ns demanarà que redactem cartells que prohibeixen la captació d´imatges en entorns sensibles o que incorporem una multitud de clàusules legals per tot arreu (matrícula, convocatòries, correus electrònics etc).

Mes d´un lletrat proposarà, a més a més, la contractació d´assegurances de responsabilitat civil als clubs per si algun dels ofesos o perjudicats, pensa que el club esportiu té alguna responsabilitat en els fets.

I finalment als clubs i a les escoles també se´ls hi gira feina.

S´imposa que pensin en organitzar activitats formatives adreçades al menors, o dit d´una altra manera i en termes esportius, entrenaments específics sobre el tractament de les dades personals dels menors esportistes, específicament sobre els límits que mai es poden superar si no volen fer mal als companys de partit i a ells mateixos.

La reflexió final seria, qui entrenarà als nostres menors i quan comencem?

Participem en un article escrit el 28-2-2012 per Xavier Ricou del diari la Vanguardia, titulat fotos panoràmiques de risc per a la intimitat
Els responsables de la protecció de dades van a remolc de les noves tecnologies.