La SAP de Lleó de 20-9-2023, ponent D. Álvaro Miguel de Aza Barazón ha condemnat un menor com a autor d’un delicte contra la integritat moral a 6 mesos de llibertat vigilada, prohibició d’acostament a 200 metres, prohibició de comunicació durant 6 mesos i el pagament de 600 euros de forma conjunta amb els seus progenitors.
En referència als fets, durant part del curs 2021-2022 a l’Institut la víctima va venir patint insults com “mongol”, “gilipollas”, burles, patades, tirant-li objectes o sucs a sobre, fets que succeïen tant a classe com a l’esbarjo i en una ocasió un company li va fer una foto, va elaborar un “Gif” i el va difondre al grup, tots de la victima.
En alguns d’aquests fets sobretot a les burles i insults va intervenir Isidoro qui en una ocasió va trencar en trossos una goma i se la va ficar a Rodolfo per sota de la samarreta.
El mes d’octubre la víctima havia tingut un incident en un parc amb un altre company causant-li lesions per les quals es va seguir també procés en aquesta jurisdicció.
Com a conseqüència d’aquest cúmul de circumstàncies la victima va estar en tractament mèdic i va acudir a teràpia psicològica.
Amb caràcter general i de manera prèvia hem d’assenyalar que no existeix un tipus concret d’assetjament escolar o bullying recollit en el Codi Penal i, la via per enjudiciar aquests assumptes és utilitzar el tipus de tracte degradant de l’article 173. 1 sempre que l’agressió o el comportament consisteixi en un assetjament continuat i amb menyscabament de la moral del menor.
La conducta pot, a més, donar lloc a un concurs amb altres delictes com lesions, amenaces, coaccions, calúmnies, agressions i abusos sexuals i fins i tot inducció al suïcidi i homicidi.
L’assetjament escolar és una forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars de forma reiterada i al llarg del temps.
Per tant, l’ assetjament es caracteritza per una continuïtat en el temps podent consistir els actes concrets que l’integren tant en agressions físiques com amenaces, vexacions, coaccions, insults etc.
En definitiva, es precisa per a una conducta continuada de fustigació que té per objecte perseguir, amedrentar, intimidar o atemorir la víctima.
Com a característiques d’aquest assetjament escolar ens trobem amb la necessitat que hi hagi un desequilibri de poder entre els alumnes (sigui una superioritat física, psicològica o verbal), una intencionalitat que consisteixi a amenaçar o atemorir un alumne davant un altre i una reiteració d’aquestes conductes, que es repeteixen en el temps i genera en la víctima l’expectativa de ser blanc de futurs atacs.
A més, l’assetjament pot ser, a banda del que podríem denominar “assetjament actiu” també hi cap un “assetjament passiu” bé en la modalitat d’exclusió social no deixant-li participar dins del grup o ignorant-lo, o una combinació de totes dues i també pot practicar-se individualment o en grup.
També es pot cometre a través de mitjans digitals o xarxes socials com el cyberbullying, el sexting o staking.
La resposta legal a l’assetjament escolar pot ser variada, en atenció a la seva rellevància:
a.- En primer lloc, en l’ àmbit acadèmic, ens trobaríem amb la capacitat disciplinària del centre d’ estudi, estant tipificada com a falta molt greu l’ assetjament físic i moral entre companys, havent-se adoptat per part de certes comunitats autònomes un protocol d’assetjament escolar que estableix les mesures específiques per actuar de manera més àgil i protegir més eficaçment la víctima.
b.- En segon lloc, ja en l’ àmbit judicial, per als casos més greus, poden donar lloc a l’exercici d’accions en la jurisdicció civil, contenciosa administrativa o penal.
Dins de la Jurisdicció Penal, les conductes poden incardinar-se en un o diversos delictes de lesions, amenaces, coaccions, injúries, calúmnies, agressions sexuals, inducció al suïcidi, homicidi o, com és el cas que ens ocupa, en el delicte d’art 173.1 que castiga qui infringeixi un tracte degradant menyscabant greument la seva integritat moral.
Depenent de l’edat de l’assetjador, se li imposaran penes, si és major de 18 anys o si és major de 14 i menor de 18 anys, se li aplicarà les mesures que preveu la llei penal del menor.
En el nostre, cas el menor denunciat al temps dels fets era major de 14 anys i estava en la mateixa classe que la victima, encara que era major que ell al ser repetidor.
També, en aquest àmbit hem de portar a col·lació la Instrucció 1/05 de la fiscalia general de l’estat sobre el tractament de l’assetjament escolar des del sistema de justícia juvenil.
Aquesta instrucció després d’ assenyalar que el concepte d’assetjament escolar és metajurídic, podent tenir diverses significacions juridicopenals des de la mera falta, avui delicte lleu, a la comissió d’un delicte greu, assenyala que haurà d’estar-se a cada supòsit partint que conceptualment l’assetjament escolar requereix d’ una certa continuïtat o reiteració havent-se de distingir aquestes conductes d’ incidents aïllats.
En aquesta instrucció i pel que fa al delicte contra la integritat moral que és pel que resulta condemnat el recurrent s’assenyala que el tipus bàsic d’aquesta conducta exigeix d’una banda la concurrència d’un element medial que seria infringir una persona a un tracte degradant i un resultat que se’n derivi un menyscabament greu de la seva integritat moral, considerant que es tracta d’un tipus residual, aplicable quan no pugui subsumir-se en altres figures més específiques del codi penal que recull aquelles conductes que consisteixin a sotmetre a la victima de forma intencionada a una situació degradant d’ humiliació i indignitat per a la persona.
Es considera a efectes de tipicitat que el tracte degradant exigeix, d’una banda, una certa permanència o repetició, és a dir certa continuïtat i, d’ altra banda, que aquests actes siguin eficaços per induir sentiments d’ angoixa i d’humiliació al subjecte passiu del delicte.
Per tant, es tracta de conductes que individualment no són qualificable com a greus, però, en ser reiterades, acaben menyscabant greument la integritat moral de la víctima.
Pel que fa al segon dels requisits, el resultat, el menyscabament greu a la integritat moral, suposa que nota de gravetat és necessària per a la comissió del delicte, sense que es precisi que s’ arribi a la producció d’ una lesió física o psíquica.
La resolució:
https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/bd03916f2e33e7cfa0a8778d75e36f0d/20231219