1.- Introducció.
Si preguntem a les persones que ens envolten sobre quina opinió tenen en general sobre Google i el tractament de les dades personals dels ciutadans per part de l’cercador, potser la resposta majoritària que obtinguem sigui que l’actuació de l’cercador no destaca normalment per ser especialment sensible amb el dret a la protecció de dades dels ciutadans.
N’hi haurà prou per confirmar aquesta opinió amb que escrivim en el citat cercador “google protecció dades” i llegim els primers resultats i a partir d’aquí, traguem les nostres pròpies conclusions.
Ara bé, tenim una primera resolució objecte de comentari en aquestes notes, que segurament ens farà reflexionar sobre la necessitat d’ajustar la nostra opinió sobre l’actuació de l’cercador pel que fa a el tractament de dades personals -exercici de el dret de cancel·lació de dades referides a dades de menors d’edat- i per tant, donar-li un vot de confiança sobre la seva actuació clarament tuïtiva a favor de l’interès superior de l’menor.
2.- La qüestió objecte de discussió.
En el procediment que analitzarem (TD / 00426/2015, recurs de reposició Nº RR / 00795/2015 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades) es resol un supòsit de gran interès en el qual es planteja un interessant debat entre la visió de Google , que vol mantenir un enllaç a diverses informacions referides a una condemnada com a responsable d’un delicte d’abús sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, enfront de la sol·licitud de la persona en qüestió que reclama precisament l’eliminació d’aquests 4 enllaços.
3.- L’inici de l’procés
La reclamant, això és la persona física que inicia aquest procés de tutela de drets, va exercitar el dret de cancel·lació davant Google i concretament va sol·licitar l’eliminació de les dades personals que apareixien a l’realitzar una recerca pel seu nom.
En els 4 enllaços es feia referència a les dades de la interessada en una Ordre de Ministeri d’Educació i Ciència publicada en un Butlletí Oficial de l’Estat de l’any 2007, sobre la seva condemna a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat.
4.- Procés de tutela davant l’AGPD
Amb data 24 de febrer de 2015, va entrar a la AGPD la reclamació de l’afectada contra Google per no haver estat atès degudament el seu dret de cancel·lació i més tard (en data 3 de setembre de 2015), es va dictar resolució per la Directora de l’ AGPD en la qual es va acordar estimar la reclamació de Tutela de Drets formulada per donya EEE contra GOOGLE INC. (GOOGLE SPAIN, S.L.).
La reclamant manifestava que la informació oferta per aquestes URL “fa referència a mi per un procés legal passat i aquesta pàgina no s’hauria d’incloure com a resultat perquè conté informació administrativa obsoleta”, aportant còpia d’un certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació de antecedents penals.
5.- La primera resposta de l’AGPD
A la primera resposta, l’AGPD va estimar la reclamació de tutela de drets de la reclamant, respecte de les URL en què eren accessibles les seves dades personals, per tractar-se de dades obsolets i no concórrer “interès preponderant de el públic en accedir a aquesta informació “a través d’una recerca a Internet” que tracti sobre el nom d’aquesta persona “.
S’explica per l’AGPD que la reclamant va exercitar el dret davant Google en relació a 4 URL, enllaços que feien referència a les dades de la interessada en una Ordre de Ministeri d’Educació i Ciència publicada en un Butlletí Oficial de l’Estat de l’any 2007 en referència a la condemna de l’afectada a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat. Així mateix, va aportar còpia d’un certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació d’antecedents penals.
L’AGPD va al·legar que la llista de resultats obtinguda en una recerca a partir d’un nom, pàgina web o informació relativa a una persona, facilita l’accessibilitat i difusió de la informació a qualsevol internauta que realitzi una recerca sobre l’interessat, constituint una ingerència en el dret fonamental a el respecte de la vida privada de la persona interessada.
I a continuació cita la Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea, (13 de maig de 2014, assumpte C-131/12, Google Spain, SL, Google Inc. i Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mario Costejà González,) específicament el seu apartat 99:
I a continuació cita la Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea, (13 de maig de 2014, assumpte C-131/12, Google Spain, SL, Google Inc. i Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mario Costejà González,) específicament el seu apartat 99:
“Els articles 12, lletra b), i 14, paràgraf primer, lletra a), de la Directiva 95/46 s’han d’interpretar en el sentit que, a l’analitzar els requisits d’aplicació d’aquestes disposicions, s’haurà d’examinar, en particular , si l’interessat té dret a que la informació en qüestió relativa a la seva persona ja no estigui, en la situació actual, vinculada al seu nom per una llista de resultats obtinguda després d’una recerca efectuada a partir del seu nom, sense que l’apreciació de l’existència d’aquest dret pressuposi que la inclusió de la informació en qüestió a la llista de resultats causi un perjudici a l’interessat.
Ja que aquest pot, tenint en compte els drets que li reconeixen els articles 7 i 8 de la Carta, sol·licitar que la informació de què es tracti ja no es posi a disposició de al públic en general mitjançant la seva inclusió en tal llista de resultats, aquests drets prevalen, en principi, no només sobre l’interès econòmic de l’gestor de el motor de cerca, sinó també sobre l’interès d’aquest públic a accedir a l’esmentada informació en una recerca que tracti sobre el nom d’aquesta persona.
No obstant això, tal no seria el cas si resultés, per raons concretes, com el paper exercit per l’interessat en la vida pública, que la ingerència en els seus drets fonamentals està justificada per l’interès preponderant d’aquest públic a tenir, arran d’aquesta inclusió, accés a la informació de què es tracti. ”
L’esmentada Sentència també estableix en el seu apartat 93 el següent:
“Fins i tot un tractament inicialment lícit de dades exactes pot esdevenir, amb el temps, incompatible amb aquesta Directiva quan aquestes dades ja no siguin necessaris en relació amb els fins per als quals es van recollir o tractar. Aquest és el cas, en particular, quan són inadequats, no pertinents o ja no pertinents o són excessives en relació amb aquestes finalitats i el temps transcorregut. ”
Així, tot i que el tractament de les dades de la reclamant a les URL reclamades accessibles en el resultat de recerca, fora inicialment lícit, procedeix l’exclusió de les dades personals de l’reclamant a l’tractar de dades obsolets i no concórrer “interès preponderant de l’ públic en accedir a aquesta informació “a través d’una recerca a Internet” que tracte sobre el nom d’aquesta persona “.
La informació oferida per les URL en qüestió, fa referència a la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de la pèrdua de la condició de funcionària de donya EEE, com a conseqüència de la condemna de l’afectada a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat.
Del que s’ha exposat, per justificar l’obsolescència de la informació, es podria presumir que pel temps transcorregut, la pena de 3 anys imposada per la sentència ho ha fet, i més quan la interessada aporta certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació d’antecedents penals de l’executòria 16/2007.
6.- Les al·legacions de Google que aconsegueixen fer canviar l’opinió de l’AGPD.
Davant l’estimació per l’AGPD de les al·legacions de la recurrent, es va presentar recurs de reposició per Google, en què assenyalava la seva discrepància amb la resolució estimatòria de l’AGPD a l’considerar que la informació oferta per les URL disputades eren de rellevància pública i per tant no havia de estimar-se la sol·licitud de la reclamant.
Per a això, Google aporta còpia de la Sentència de 19 de desembre de 2005 de l’Audiència Provincial de Madrid que va confirmar la condemna de la interessada com a responsable d’un delicte d’abús sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, per justificar la rellevància d’aquesta informació.
I com veurem, aquest és el fet clau que fa que l’AGPD canviï d’opinió, ja que en l’esmentada sentència, aportada de forma anonimitzada i extreta de la base de dades de la plataforma Aranzadi, es va condemnar a la interessada a la inhabilitació especial per al càrrec públic i professió docent de menors d’edat com a conseqüència d’un delicte sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, informació que es considera d’interès per als ciutadans a l’referir-se a una condemna de l’afectada amb una pena de 3 anys de presó amb inhabilitació especial per a càrrec públic i professió de docent de menors d’edat, arribant a la conclusió que ha de prevaler, això és mantenir-aquesta informació, per a una major protecció dels menors d’edat
7.- La respuesta final de la AGPD.
Finalmente la AGPD, revoca su previa resolución y atiende a los argumentos de Google., ya que en lo que respecta a la normativa de protección de datos, estamos ante un tratamiento legitimado que no supondría vulneración de la normativa en materia de protección de datos, procediendo estimar el recurso potestativo de reposición.
La Directora de la AGPD resuelve estimando el recurso de reposición interpuesto por GOOGLE INC. (GOOGLE SPAIN, S.L.), dejando sin efecto la Resolución dictada con fecha 3-9-2015, en el expediente TD/00426/2015, que estimaba la reclamación de tutela de derechos formulada por doña E.E.E. contra la citada entidad.
Pràcticum d’alumnat universitari i certificat de l’registre central de delinqüents sexuals.
Enregistrament per la mare de converses de filla menor pel mòbil, revelació de secrets i pàtria potestat.
És lícita la gravació per la mare de les converses de el mòbil de la filla de 11 anys per la sospita nou episodi de bullying que afecta l’estabilitat emocional, familiar i escolar de la menor, actuació que no és delictiva (art. 197.1 i 4 CP) sinó que està emparada en l’obligació de protegir la menor en l’exercici de les funcions i dels deures de la mare com a titular de la pàtria potestat, concorrent el superior interès de la menor.
Sentència Jutjat Penal 1 de Pamplona, de 2017.05.29, Ponent Maria Alemany Ezcaray.
El repàs de les converses de WhatsApp dels fills per part de pare, en exercici de la pàtria potestat per preservar la indemnitat dels menors és lícit i per això, no constitueix delicte
Interlocutòria de l’AP de Pontevedra, secció 2a de 25-10 -2017, Ponent Sra Maria de el Rosari Cimadevila Cea, que confirma la interlocutòria d’arxiu de l’Jutjat d’Instància 2.
El text complet: http://www.poderjudicial.es/search/contenidos.action?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=8238519&links=whatsapp%20menor%20secreto&optimize=20171219&publicinterface=true
Pàtria potestat i dret d’accés de l’progenitor no custodi a l’expedient psicològic del seu fill menor
La reclamació s’inicia amb la denúncia d’un pare davant l’AGPD, ja que la psicòloga de la seva filla menor d’edat li va denegar el dret d’accés a la història clínica d’aquesta, malgrat que el pare era titular com la mare de la pàtria potestat de la menor, tutela de drets que dóna lloc a l’TD / 01353/2017, resolució 02945/2017.
Activitats lectives i dades personals s’aplica la normativa en protecció de dades als dibuixos i als escrits dels menors realitzades en classe?
La resolució d’arxiu de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Informació Prèvia núm. 112/2017) analitza un cas en què un progenitor denúncia a l’escola a la qual acudeix el seu fill, pel tractament que va fer aquesta d’alguns dibuixos i redaccions de el menor en el marc de l’activitat docent de la pròpia escola, informació a la qual el progenitor va accedir a resultes de l’exercici previ de el dret d’accés.
Certificat de delictes de naturalesa sexual per contractar monitors de temps lliure.
Com exercir la pàtria potestat a Internet
Ús de fotos de menors de 14 anys per publicitar a facebook taules de surf, obtingudes sense consentiment dels titulars de la pàtria potestat.
L’AGPD resol una denúncia presentada pel pare d’una menor de 14 anys, qui exposa que heu arribat a un anunci a Facebook d’una empresa que utilitza sense consentiment una foto en la qual apareix la filla de l’denunciant i els seus amics sobre una taula de surf , tots ells menors d’edat, sense que l’empresa tingui autorització dels titulars de la pàtria potestat per a aquesta publicació (PS / 00206/2016, R / 01579/2016).
Amb aquestes imatges el propietari de l’empresa (una escola de Paddle Sup) promociona aquesta disciplina esportiva. L’AGPD li imputa el tractament sense consentiment de dades personals (art. 6.1 LOPD) en relació amb l’article 13 de el Reglament de desenvolupament de la LOPD, donada la condició de menors dels afectats i cita en relació amb el tractament de dades personals de menors a Internet, la SAN de 2-1-2 2013 (recurs 577/201), que analitza la publicació d’un vídeo a internet de menors d’edat a la fin l’AGPD estima les mesures correctores aplicades en el cas i acorda l’arxiu de l’ procediment.
Un defensor de l’interès del menor anomenat Google?.
1.- Introducció.
Si preguntem a les persones que ens envolten sobre quina opinió tenen en general sobre Google i el tractament de les dades personals dels ciutadans per part de l’cercador, potser la resposta majoritària que obtinguem sigui que l’actuació de l’cercador no destaca normalment per ser especialment sensible amb el dret a la protecció de dades dels ciutadans.
N’hi haurà prou per confirmar aquesta opinió amb que escrivim en el citat cercador “google protecció dades” i llegim els primers resultats i a partir d’aquí, traguem les nostres pròpies conclusions.
Ara bé, tenim una primera resolució objecte de comentari en aquestes notes, que segurament ens farà reflexionar sobre la necessitat d’ajustar la nostra opinió sobre l’actuació de l’cercador pel que fa a el tractament de dades personals -exercici de el dret de cancel·lació de dades referides a dades de menors d’edat- i per tant, donar-li un vot de confiança sobre la seva actuació clarament tuïtiva a favor de l’interès superior de l’menor.
2.- La qüestió objecte de discussió.
En el procediment que analitzarem (TD / 00426/2015, recurs de reposició Nº RR / 00795/2015 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades) es resol un supòsit de gran interès en el qual es planteja un interessant debat entre la visió de Google , que vol mantenir un enllaç a diverses informacions referides a una condemnada com a responsable d’un delicte d’abús sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, enfront de la sol·licitud de la persona en qüestió que reclama precisament l’eliminació d’aquests 4 enllaços.
3.- L’inici de l’procés
La reclamant, això és la persona física que inicia aquest procés de tutela de drets, va exercitar el dret de cancel·lació davant Google i concretament va sol·licitar l’eliminació de les dades personals que apareixien a l’realitzar una recerca pel seu nom.
En els 4 enllaços es feia referència a les dades de la interessada en una Ordre de Ministeri d’Educació i Ciència publicada en un Butlletí Oficial de l’Estat de l’any 2007, sobre la seva condemna a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat.
4.- Procés de tutela davant l’AGPD
Amb data 24 de febrer de 2015, va entrar a la AGPD la reclamació de l’afectada contra Google per no haver estat atès degudament el seu dret de cancel·lació i més tard (en data 3 de setembre de 2015), es va dictar resolució per la Directora de l’ AGPD en la qual es va acordar estimar la reclamació de Tutela de Drets formulada per donya EEE contra GOOGLE INC. (GOOGLE SPAIN, S.L.).
La reclamant manifestava que la informació oferta per aquestes URL “fa referència a mi per un procés legal passat i aquesta pàgina no s’hauria d’incloure com a resultat perquè conté informació administrativa obsoleta”, aportant còpia d’un certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació de antecedents penals.
5.- La primera resposta de l’AGPD
A la primera resposta, l’AGPD va estimar la reclamació de tutela de drets de la reclamant, respecte de les URL en què eren accessibles les seves dades personals, per tractar-se de dades obsolets i no concórrer “interès preponderant de el públic en accedir a aquesta informació “a través d’una recerca a Internet” que tracti sobre el nom d’aquesta persona “.
S’explica per l’AGPD que la reclamant va exercitar el dret davant Google en relació a 4 URL, enllaços que feien referència a les dades de la interessada en una Ordre de Ministeri d’Educació i Ciència publicada en un Butlletí Oficial de l’Estat de l’any 2007 en referència a la condemna de l’afectada a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat. Així mateix, va aportar còpia d’un certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació d’antecedents penals.
L’AGPD va al·legar que la llista de resultats obtinguda en una recerca a partir d’un nom, pàgina web o informació relativa a una persona, facilita l’accessibilitat i difusió de la informació a qualsevol internauta que realitzi una recerca sobre l’interessat, constituint una ingerència en el dret fonamental a el respecte de la vida privada de la persona interessada.
I a continuació cita la Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea, (13 de maig de 2014, assumpte C-131/12, Google Spain, SL, Google Inc. i Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mario Costejà González,) específicament el seu apartat 99:
“Els articles 12, lletra b), i 14, paràgraf primer, lletra a), de la Directiva 95/46 s’han d’interpretar en el sentit que, a l’analitzar els requisits d’aplicació d’aquestes disposicions, s’haurà d’examinar, en particular , si l’interessat té dret a que la informació en qüestió relativa a la seva persona ja no estigui, en la situació actual, vinculada al seu nom per una llista de resultats obtinguda després d’una recerca efectuada a partir del seu nom, sense que l’apreciació de l’existència d’aquest dret pressuposi que la inclusió de la informació en qüestió a la llista de resultats causi un perjudici a l’interessat.
Ja que aquest pot, tenint en compte els drets que li reconeixen els articles 7 i 8 de la Carta, sol·licitar que la informació de què es tracti ja no es posi a disposició de al públic en general mitjançant la seva inclusió en tal llista de resultats, aquests drets prevalen, en principi, no només sobre l’interès econòmic de l’gestor de el motor de cerca, sinó també sobre l’interès d’aquest públic a accedir a l’esmentada informació en una recerca que tracti sobre el nom d’aquesta persona.
No obstant això, tal no seria el cas si resultés, per raons concretes, com el paper exercit per l’interessat en la vida pública, que la ingerència en els seus drets fonamentals està justificada per l’interès preponderant d’aquest públic a tenir, arran d’aquesta inclusió, accés a la informació de què es tracti. ”
L’esmentada Sentència també estableix en el seu apartat 93 el següent:
“Fins i tot un tractament inicialment lícit de dades exactes pot esdevenir, amb el temps, incompatible amb aquesta Directiva quan aquestes dades ja no siguin necessaris en relació amb els fins per als quals es van recollir o tractar. Aquest és el cas, en particular, quan són inadequats, no pertinents o ja no pertinents o són excessives en relació amb aquestes finalitats i el temps transcorregut. ”
Així, tot i que el tractament de les dades de la reclamant a les URL reclamades accessibles en el resultat de recerca, fora inicialment lícit, procedeix l’exclusió de les dades personals de l’reclamant a l’tractar de dades obsolets i no concórrer “interès preponderant de l’ públic en accedir a aquesta informació “a través d’una recerca a Internet” que tracte sobre el nom d’aquesta persona “.
La informació oferida per les URL en qüestió, fa referència a la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de la pèrdua de la condició de funcionària de donya EEE, com a conseqüència de la condemna de l’afectada a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat.
Del que s’ha exposat, per justificar l’obsolescència de la informació, es podria presumir que pel temps transcorregut, la pena de 3 anys imposada per la sentència ho ha fet, i més quan la interessada aporta certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació d’antecedents penals de l’executòria 16/2007.
6.- Les al·legacions de Google que aconsegueixen fer canviar l’opinió de l’AGPD.
Davant l’estimació per l’AGPD de les al·legacions de la recurrent, es va presentar recurs de reposició per Google, en què assenyalava la seva discrepància amb la resolució estimatòria de l’AGPD a l’considerar que la informació oferta per les URL disputades eren de rellevància pública i per tant no havia de estimar-se la sol·licitud de la reclamant.
Per a això, Google aporta còpia de la Sentència de 19 de desembre de 2005 de l’Audiència Provincial de Madrid que va confirmar la condemna de la interessada com a responsable d’un delicte d’abús sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, per justificar la rellevància d’aquesta informació.
I com veurem, aquest és el fet clau que fa que l’AGPD canviï d’opinió, ja que en l’esmentada sentència, aportada de forma anonimitzada i extreta de la base de dades de la plataforma Aranzadi, es va condemnar a la interessada a la inhabilitació especial per al càrrec públic i professió docent de menors d’edat com a conseqüència d’un delicte sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, informació que es considera d’interès per als ciutadans a l’referir-se a una condemna de l’afectada amb una pena de 3 anys de presó amb inhabilitació especial per a càrrec públic i professió de docent de menors d’edat, arribant a la conclusió que ha de prevaler, això és mantenir-aquesta informació, per a una major protecció dels menors d’edat
Finalmente la AGPD, revoca su previa resolución y atiende a los argumentos de Google., ya que en lo que respecta a la normativa de protección de datos, estamos ante un tratamiento legitimado que no supondría vulneración de la normativa en materia de protección de datos, procediendo estimar el recurso potestativo de reposición.
La Directora de la AGPD resuelve estimando el recurso de reposición interpuesto por GOOGLE INC. (GOOGLE SPAIN, S.L.), dejando sin efecto la Resolución dictada con fecha 3-9-2015, en el expediente TD/00426/2015, que estimaba la reclamación de tutela de derechos formulada por doña E.E.E. contra la citada entidad.
http://www.agpd.es/…/REPOSICION-TD-00426-2015_Resolucion-de…
La destrucció de la documentació en paper i electrònica
Ponència al col.legi d´advocats de Barcelona el dia 8-3-2016 sobre la destrucció de la documentació en paper i electrónica.
L´enllaç https://www.icab.es/en/formacion/course/Conferencia-Destruccion-de-documentacion-en-papel-y-electronica/