Geolocalitzar els fills per part d´un progenitor no és delicte ja que queda emparat per l’exercici de la potestat parental.

La resolució de 2-7-2026 dictada per l’Audiència Provincial de Saragossa,  Ponent Sr. Luis Fernando Ariste López, desestima el recurs interposat pel progenitor custodi, consolidant el criteri judicial sobre l’atipicitat penal del monitoratge geogràfic de fills comuns a través de dispositius de seguiment (Apple AirTag) en el context de les relacions paternofilials.

El nucli del procediment versa sobre la denúncia formulada per un pare contra la mare dels seus fills menors d’edat, a qui atribuïa la col·locació no consentida de dispositius AirTag tant a l’equipatge com a la peça d’abric (caçadora) dels menors mentre aquests es trobaven sota el seu règim d’estada o guarda.

La part denunciant va fonamentar la seua pretensió acusatòria en la presumpta comissió d’un delicte de descobriment i revelació de secrets amb invasió de la intimitat (article 197.1 del Codi Penal) i d’un delicte d’assetjament o stalking (article 172 ter del Codi Penal), sostenint que el seguiment continu en temps real dels menors comportava un monitoratge dels moviments i localització del mateix progenitor, vulnerant de manera greu la seua intimitat i coartant la seua llibertat personal.

L’Audiència Provincial desestima aquestes pretensions i confirma l’arxiu de les actuacions, fonamentant el seu raonament en tres pilars:

a.- en primer lloc, pel que fa a l’exercici de la potestat parental i l’absència de dol d’intromissió il·legítima, el Tribunal subratlla que la titularitat i l’exercici de la potestat parental correspon a ambdós progenitors a l’empara de l’ordenament civil, amb independència de qui ostenti la guarda de fet o custòdia en un moment determinat, de manera que la col·locació de dispositius de localització a les pertinences dels menors s’enquadra en el deure i la facultat de vetlar pels fills i conèixer el seu benestar i las eva localitzacio, sense que la circumstància sobrevinguda que conèixer la posició del menor reveli indirectament la ubicació del progenitor que l’acompanya permet presumir un dol penal específic dirigit a trencar la intimitat d’aquest últim, atès que no qualsevol afectació de l’àmbit privat té rellevància penal, ja que regeix el principi d’intervenció mínima i no s’acredita una afectació greu i qualificada.

b.- en segon lloc, respecte a la tipicitat estricta i l’àmbit de l’article 197.1 del Codi Penal, el tribunal aplica una interpretació rigorosa del principi de legalitat penal, alineant-se amb una consolidada línia jurisprudencial de les Audiències, clarificant que l’article 197.1 CP no sanciona de manera oberta «vulnerar la intimitat», sinó la realització de conductes típiques expressament taxades com l’apoderament material de correspondència, documents o efectes personals, o bé la intercepció de telecomunicacions i l’ús d’artificis tècnics clandestins dirigits a la captació, gravació o reproducció audiovisual i sonora, per la qual cosa la simple col·locació de dispositius de balisament o seguiment geogràfic (GPS, AirTags o anàlegs) entre particulars no té cabuda en les modalitats típiques de l’article 197.1 CP, sense que sigui admissible efectuar una translació analògica indeguda de les exigències d’autorització judicial que s’imposen a les Forces i Cossos de Seguretat en el marc d’investigacions criminals.

c.- en tercer lloc, quant a la inexistència dels elements típics de l’assetjament (article 172 ter del Codi Penal), el tipus penal d’stalking requereix tant una conducta reiterada, persistent i insistent de persecució o vigilància orientada a limitar la llibertat d’obrar del subjecte passiu, com un resultat material d’alteració greu del normal desenvolupament de la seua vida quotidiana, concloent la Sala que ni concorria la finalitat d’hostilitzar, perseguir o coartar el pare, ni es va poder produir cap pertorbació objectiva en les seues pautes vitals ordinàries per efecte directe dels dispositius, atès que el denunciant ignorava la seua existència durant el temps en què van estar operatius.

La transcendència d’aquesta resolució recau a traçar una frontera nítida en l’àmbit de les crisis familiars i les disputes de custòdia: l’ús unilateral de dispositius de geolocalització sobre fills comuns, per bé que pugui resultar desaconsellable, lesiu de la confiança parental o susceptible d’eventual debat i resolució en la jurisdicció civil de família (per discrepàncies en l’exercici de la potestat parental) o davant l’autoritat de protecció de dades (pel tractament indegut de dades de geolocalització), manca d’encaix en el Codi Penal mentre respongui a la cura del menor, no concorri artifici de captació audiovisual ni es tradueixi en una pauta sistemàtica d’assetjament amb fallida constatable de la vida quotidiana de l’altre progenitor.

L´enllaç:  https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/157c58c90038e478a0a8778d75e36f0d/20260915