Algunes preguntes prèvies.
Com és que Whatsapp no l´ha inventat Telefònica?
I perquè Instagram no l´ha creat Cànon?.
Com és que Uber no té taxis ni Spotify emissores de ràdio?.
I com és que hi ha una relació directa entre les empreses més transformades digitalment i els seus alts beneficis?.
Una part de les respostes als interrogants plantejats la trobarem segurament a les dues paraules de moda, és a dir la transformació digital, que no és només un simple mantra a repetir incansablement a tort i a dret sinó, pel que sembla, una veritable oportunitat que ens obliga als empresaris a reflexionar sobre la qüestió i sobretot, a actuar.
Els experts defineixen la transformació digital com l’ús de les noves tecnologies digitals per millorar l’experiència dels clients, per optimitzar les operacions o per crear nous models de negoci.
És per tant la revolució de les xarxes socials, dels mòbils, del big data, de l’analítica, de l´internet de les coses i del cloud, entre moltes d´altres.
Però la transformació digital també vol dir jugar, fer l´aposta de qüestionar-nos si volem anar un pas per endavant de la competència o bé continuar jugant al que és segur, al que sempre s´ha fet (com diuen els dinosaures), si volem exposar-nos obertament al que succeeix al món, si volem abraçar una nova cultura, si volem animar als treballadors a proposar idees, a portar-les a terme i si els volem premiar per això, si volem experimentar amb solucions digitals equivocades, en conclusió si la paraula fracàs es una resposta valida a la nostra organització.
La transformació digital vol dir per tant, prendre riscos i aprendre dels errors, vol dir compartir informació, impulsar una cultura flexible amb menys jerarquia, però també vol dir que en el balanç final hi hagi més guanyadors que perdedors, ja que si no és així, la transformació digital perdrà el seu atractiu, el seu valor emergent com a eina disruptiva, si no es veuen els seus resultats positius, i si és només això, un encertat joc de paraules en un informe executiu i no pas, com es pretén, una autèntica estratègia guanyadora.
I la tecnologia, també.
Tots volem transformar les nostres empreses, re imaginar-les digitalment, aprofitar la tecnologia digital com a força disruptiva; ara bé, quan parlem de transformació digital segurament pensem inicialment en els dispositius mòbils, en la connectivitat, etc.
Doncs anem per mal camí.
Els experts diuen que és un error centrar-se més en la tecnologia que no pas en l´estratègia, ja que l’èxit digital té poc a veure només amb la compra de tecnologia, en tenir una app o en obrir el perfil del nostre negoci al facebook.
La transformació digital no és per tant fer inversions i més inversions en tecnologia digital, en implementar la llista de les novetats o en crear el departament de tecnologia digital a la nostra organització.
La raó sembla estar en el fet que la tecnologia és la part més fàcil de la transformació digital i el que resulta veritablement difícil és preveure el que podem fer amb ella i per tant, la clau sembla estar en com transformar una empresa que utilitza tecnologia digital en una empresa digital.
La raó és que digitalitzar no vol dir tenir-ho tot en format digital, sinó que tot el que tenim en format digital aporti valor a l´organització.
El líder digital i l´estratègia
A més de la tecnologia, cal un líder (el Chief Digital Officer o simplement el CDO), que ens faci veure que els líders no sempre són els directius, per tant que actuï sobre la jerarquia establerta i apliqui models de presa de decisions distribuïdes.
Un líder digital que senti la urgència de la transformació digital, que comenci a pensar en l´impacte dels nous escenaris en el negoci més aviat que tard, que tingui el coratge de proposar coses noves i de desafiar els costums arrelats a l´organització.
Els dinosaures de sempre, per rebatre als líders digitals els hi diran que tota la vida s´ha fet així i que fins ara a l´organització hi ha hagut una llarga història d’èxits.
A més li faran una llista de les coses que mai es poden canviar, com segur que van fer els dinosaures d´organitzacions que tots tenim al cap i que ja no existeixen, de les que ningú en parla ja.
Per tant, cal introduir veus externes que injectin experiència i esperit crític, que escoltin i sobretot, cal donar tota la veu a les persones que interactuen amb els clients de l´organització.
Portar el pensament digital al cor de l´empresa vol dir també tenir un full de ruta, una estratègia digital que impulsi una capacitat sostinguda per adaptar-se i fer petits passos, que cal fer, encara que siguin petits.
I formar molt bé al nostre personal en les habilitats digitals.
Vol dir també que ens caldrà operar temporalment a dues velocitats i que no podrem esperar què totes les solucions tècniques vinguin des del departament tècnic, sinó que els treballadors segurament les baixaran des del núvol directament.
I suposarà reestructurar els equips de les nostres organitzacions per col·laborar des del començament dels projectes, i com diuen els entesos, fer els canvis a les vies mentre els trens continuen circulant a tota velocitat pel seu damunt.
I començar ja!
I cal fer-ho aviat, molt aviat, doncs els cicles digitals són exponencials (cal recordar la teoria de Moore, un dels fundadors d´intel, formulada el 1965 i encara vigent), el que vol dir que quan ens hi posem de veritat, hi ha el perill d´estar parlant d´ahir.
Tampoc podem esperar a entendre totalment com iniciem el viatge transformador i cap a on i per on anem, sinó que cal fer el primer pas abans que estem segurs del tot, calen proves pilot, prototips.
A fracassar s´ha dit …
Una altra reflexió disruptiva és que el fracàs és un resultat vàlid, així mateix i tal com sona.
És el que es coneix com fallar ràpid i fallar barat (fail fast and fail cheap).
Vol dir construir les capacitats digitals a través de l´experiència però també des de l´error, crear una organització àgil, que oblidi i a més tenir una part del pressupost dedicat a experiments i innovacions per finançar noves i esbojarrades idees.
I els clients?
Tots volem guanyar el suport dels clients digitals, dels clients que fan anar les pantalles.
Entre altres coses perquè la tecnologia i les noves exigències dels clients ens estan empenyent contínuament a les organitzacions i per no fer tard, cal identificar ja els seus patrons i tendències, conèixer les seves preferències i les seves experiències, cal escoltar als clients per saber el que volen i si els hi podem oferir, sense oblidar que el poder transformador de les nostres organitzacions està també a les seves mans.
I finalment …
Més preguntes que respostes i alguna idea final.
Les noves tecnologies digitals ens estan obligant a transformar les nostres empreses, és cert, però cal preguntar-se quin és el cost d´innovar i quin el cost de no fer-ho?.
Que rebrem a canvi ens preguntarem també, quin és l´impacte si ens transformem digitalment, i quin és l´impacte de no fer-ho?.
I finalment cal reflexionar sobre el fet que el que oferim com a organització ha de tenir valor per als clients, sense oblidar el més important, que es que el valor dels nostres negocis el tenim, ara, a les mans dels clients.
Parlem doncs de la transformació de l´estratègia del negoci, de l´evolució d´extrem a extrem, de la transformació digital.
© Ramon Arnó, Lleida, 2022.
La família digital al Tech&Play 2024
Què són els drets digitals? Protegeix el teu espai a la xarxa.
Sota aquest suggerent títol el dia 27-4 la família digital ha participat en el Tech&Play 2024.
Aquest és el nou festival de tecnologia on descobrir les últimes tendències en innovació i connectivitat
És un esdeveniment del Mobile World Capital Barcelona: https://barcelona.mobileworldcapital.com/
En aquest enllaç el programa: https://techandplay.community/es/
La salut digital a la pediatria
Sota el títol la salut digital en pediatria, la família digital ha participat en la XIII Jornada Multidisciplinària organitzada per la societat catalana de pediatria el dia 25-11-2023 a Barcelona.
Hem aportat una mirada legal a la salut digital.
Aquí teniu el programa: https://www.scpediatria.cat/?p=page/html/detallactivitat/id/24567/codi_entitat/039/tipus_entitat/s
Aquí el vídeo de la jornada:https://www.youtube.com/watch?si=nYtp_3ztXX60am2-&v=V3vOZt-W_zQ&feature=youtu.be
Bolquers, cerveses i big data
S’explica -sense saber-se si és veritat o es tracta d’una faula- que en una anàlisi que va fer Walmart de les seves targetes de clients creuant les dades de milions de perfils de compres, van observar un patró de comportament (correlació i no causalitat) a les compres que feien un perfil determinat de clients -homes joves- un dia en concret -els divendres tarda en tornar de la feina-.
Pel que sembla els pares adquirien a la mateixa compra bolquers i cerveses, el primer producte per als seus fills menors i el segon per als progenitors.
Amb aquests resultats es diu que Walmart va reordenar algunes prestatgeries del supermercat de tal manera que, com ja us podeu imaginar, al costat dels bolquers es van posar prestatgeries amb cerveses, de manera que va aconseguir incrementar les vendes de la beguda en qüestió de manera molt notable.
Si tornem al mantra en qüestió -la causalitat suposa correlació però la correlació no sempre suposa causalitat-, i ho posem en relació amb el cas Walmart, veiem que el supermercat no va analitzar ni investigar el perquè de la compra dels dos productes alhora, sinó que en va tenir prou amb el què, és a dir que la compra es duia a terme pels pares els divendres tardes, exemple clar que la correlació no sempre significa causalitat.
Ètica des del disseny i el cas Tay
Ètica des del disseny i el cas Tay
Un bot és un programa d’ordinador que fan anar algunes organitzacions als seus webs per automatitzar tasques com són gestionar les queixes dels clients o resoldre els seus dubtes, tot això sense la intervenció de cap humà i, per tant, de forma automàtica.
Bot és el resultat d’escurçar la paraula robot i és una eina molt utilitzada en les xarxes socials i els portals de comerç electrònic, sobretot en l’apartat d’atenció al client on de vegades fins i tot simulen converses amb nosaltres els clients.
Tay va ser un bot basat en intel·ligència artificial llançat per Microsoft a la xarxa social Twitter el 23 de març de 2016 com a experiment de comprensió conversacional i que segons els seus creadors, volia imitar el llenguatge dels adolescents i específicament el perfil d´una noia jove i feminista d´entre 18 a 24 anys.
Es va activar a través del compte @TayandYou i era una barreja d’aprenentatge automàtic i de processament del llenguatge obtingut de les xarxes socials amb la idea que com més interactuessin els usuaris de Twitter amb Tay, el bot més coneixement adquiriria i, per tant, les seves respostes serien més acurades, o almenys això és el que deia la teoria.
Inicialment Tay piulava frases divertides, però al cap d’unes hores del seu llançament alguns usuaris es van encarregar d’inundar-lo amb comentaris racistes, misògins i antisemites fins al punt de negar l’holocaust.
Frases del tipus “Hitler tenia raó, odio als jueus” o “Odi a les feministes, haurien de morir i ser cremades en l’infern” van aparèixer al seu perfil a Twitter.
Per empitjorar més les coses, Tay incorporava un mecanisme que li feia repetir automàticament qualsevol paraula o frase que els usuaris de Twitter li diguessin, el que propiciava que sembles que aquelles horroroses opinions eren pròpies de Tay.
Al cap de 16 hores del seu llançament i al constatar que la majoria dels comentaris de Tay eren abusius i ofensius, Microsoft va decidir de manera unilateral suspendre el compte a Twitter, de tal manera que les piulades es van eliminar i Tay va ser desconnectat, afirmant el seu creador que el bot necessitava un temps per descansar.
Posteriorment, Microsoft va publicar una declaració al seu bloc reconeixent que l´experiment amb el bot Tay no havia funcionat tal com s’esperava.
El cas Tay ens serveix com a exemple per a reflexionar sobre les dificultats de dissenyar tecnologia incorporant principis ètics des del moment inicial, però també ens posa sobre avis de la necessària responsabilitat que tenen els fabricants de productes i serveis basats en intel·ligència artificial sobre els resultats dels seus invents.
L’experimentació amb eines d’intel·ligència artificial tan populars com el Siri o l’Alexa ha de ser coherent amb els valors culturals i socials comunament admesos, principis que han de formar part dels codis ètics dels dissenyadors i de la resta de professionals que hi intervenen, per tal que s’integrin a l’adn de la tecnologia creada per ells.
La principal lliçó que podem extreure del cas Tay és la importància que han de tenir els codis ètics en el disseny de productes i serveis basats en la intel·ligència artificial, principis que la tecnologia ha d’incorporar des de l’inici com per exemple no jugar amb les emocions negatives de les persones, que els riscos potencials de la tecnologia s’avaluen i es gestionen contínuament o sobretot que sempre cal incloure la supervisió humana en les decisions que pren la tecnologia.
La llei de martec i la transformació digital
La llei de martec i la transformació digital
La Llei de Martec va ser descrita per Scott Brinker, vicepresident de Hubspot l’any 2013.
Aquesta llei explica bàsicament que la tecnologia canvia tan ràpidament que les organitzacions no poden absorbir el canvi.
La Llei de Martec ens diu que mentre que les organitzacions canvien a un ritme logarítmic -més lent- la tecnologia canvia a un ritme exponencial -més ràpid-.
Per això si intentem introduir de cop massa canvis tecnològics en una organització, podem acabar en un autèntic desastre.
És l’ explicació de la raó per la qual les inversions en tecnologia no suposen sempre resultats automàtics en la productivitat de les organitzacions.
Per això, moltes de les iniciatives de transformació digital no triomfen precisament per la dificultat d’absorbir les novetats tecnològiques i la pròpia resistència al canvi de les organitzacions.
La família digital a Sidamon
El dia 1-7-2022 la família digital va participar en una xerrada sobre riscos i oportunitats d´internet per a les famílies.
Fallar ràpid i fallar barat: comença la transformació digital.
Algunes preguntes prèvies.
Com és que Whatsapp no l´ha inventat Telefònica?
I perquè Instagram no l´ha creat Cànon?.
Com és que Uber no té taxis ni Spotify emissores de ràdio?.
I com és que hi ha una relació directa entre les empreses més transformades digitalment i els seus alts beneficis?.
Una part de les respostes als interrogants plantejats la trobarem segurament a les dues paraules de moda, és a dir la transformació digital, que no és només un simple mantra a repetir incansablement a tort i a dret sinó, pel que sembla, una veritable oportunitat que ens obliga als empresaris a reflexionar sobre la qüestió i sobretot, a actuar.
Els experts defineixen la transformació digital com l’ús de les noves tecnologies digitals per millorar l’experiència dels clients, per optimitzar les operacions o per crear nous models de negoci.
És per tant la revolució de les xarxes socials, dels mòbils, del big data, de l’analítica, de l´internet de les coses i del cloud, entre moltes d´altres.
Però la transformació digital també vol dir jugar, fer l´aposta de qüestionar-nos si volem anar un pas per endavant de la competència o bé continuar jugant al que és segur, al que sempre s´ha fet (com diuen els dinosaures), si volem exposar-nos obertament al que succeeix al món, si volem abraçar una nova cultura, si volem animar als treballadors a proposar idees, a portar-les a terme i si els volem premiar per això, si volem experimentar amb solucions digitals equivocades, en conclusió si la paraula fracàs es una resposta valida a la nostra organització.
La transformació digital vol dir per tant, prendre riscos i aprendre dels errors, vol dir compartir informació, impulsar una cultura flexible amb menys jerarquia, però també vol dir que en el balanç final hi hagi més guanyadors que perdedors, ja que si no és així, la transformació digital perdrà el seu atractiu, el seu valor emergent com a eina disruptiva, si no es veuen els seus resultats positius, i si és només això, un encertat joc de paraules en un informe executiu i no pas, com es pretén, una autèntica estratègia guanyadora.
I la tecnologia, també.
Tots volem transformar les nostres empreses, re imaginar-les digitalment, aprofitar la tecnologia digital com a força disruptiva; ara bé, quan parlem de transformació digital segurament pensem inicialment en els dispositius mòbils, en la connectivitat, etc.
Doncs anem per mal camí.
Els experts diuen que és un error centrar-se més en la tecnologia que no pas en l´estratègia, ja que l’èxit digital té poc a veure només amb la compra de tecnologia, en tenir una app o en obrir el perfil del nostre negoci al facebook.
La transformació digital no és per tant fer inversions i més inversions en tecnologia digital, en implementar la llista de les novetats o en crear el departament de tecnologia digital a la nostra organització.
La raó sembla estar en el fet que la tecnologia és la part més fàcil de la transformació digital i el que resulta veritablement difícil és preveure el que podem fer amb ella i per tant, la clau sembla estar en com transformar una empresa que utilitza tecnologia digital en una empresa digital.
La raó és que digitalitzar no vol dir tenir-ho tot en format digital, sinó que tot el que tenim en format digital aporti valor a l´organització.
El líder digital i l´estratègia
A més de la tecnologia, cal un líder (el Chief Digital Officer o simplement el CDO), que ens faci veure que els líders no sempre són els directius, per tant que actuï sobre la jerarquia establerta i apliqui models de presa de decisions distribuïdes.
Un líder digital que senti la urgència de la transformació digital, que comenci a pensar en l´impacte dels nous escenaris en el negoci més aviat que tard, que tingui el coratge de proposar coses noves i de desafiar els costums arrelats a l´organització.
Els dinosaures de sempre, per rebatre als líders digitals els hi diran que tota la vida s´ha fet així i que fins ara a l´organització hi ha hagut una llarga història d’èxits.
A més li faran una llista de les coses que mai es poden canviar, com segur que van fer els dinosaures d´organitzacions que tots tenim al cap i que ja no existeixen, de les que ningú en parla ja.
Per tant, cal introduir veus externes que injectin experiència i esperit crític, que escoltin i sobretot, cal donar tota la veu a les persones que interactuen amb els clients de l´organització.
Portar el pensament digital al cor de l´empresa vol dir també tenir un full de ruta, una estratègia digital que impulsi una capacitat sostinguda per adaptar-se i fer petits passos, que cal fer, encara que siguin petits.
I formar molt bé al nostre personal en les habilitats digitals.
Vol dir també que ens caldrà operar temporalment a dues velocitats i que no podrem esperar què totes les solucions tècniques vinguin des del departament tècnic, sinó que els treballadors segurament les baixaran des del núvol directament.
I suposarà reestructurar els equips de les nostres organitzacions per col·laborar des del començament dels projectes, i com diuen els entesos, fer els canvis a les vies mentre els trens continuen circulant a tota velocitat pel seu damunt.
I començar ja!
I cal fer-ho aviat, molt aviat, doncs els cicles digitals són exponencials (cal recordar la teoria de Moore, un dels fundadors d´intel, formulada el 1965 i encara vigent), el que vol dir que quan ens hi posem de veritat, hi ha el perill d´estar parlant d´ahir.
Tampoc podem esperar a entendre totalment com iniciem el viatge transformador i cap a on i per on anem, sinó que cal fer el primer pas abans que estem segurs del tot, calen proves pilot, prototips.
A fracassar s´ha dit …
Una altra reflexió disruptiva és que el fracàs és un resultat vàlid, així mateix i tal com sona.
És el que es coneix com fallar ràpid i fallar barat (fail fast and fail cheap).
Vol dir construir les capacitats digitals a través de l´experiència però també des de l´error, crear una organització àgil, que oblidi i a més tenir una part del pressupost dedicat a experiments i innovacions per finançar noves i esbojarrades idees.
I els clients?
Tots volem guanyar el suport dels clients digitals, dels clients que fan anar les pantalles.
Entre altres coses perquè la tecnologia i les noves exigències dels clients ens estan empenyent contínuament a les organitzacions i per no fer tard, cal identificar ja els seus patrons i tendències, conèixer les seves preferències i les seves experiències, cal escoltar als clients per saber el que volen i si els hi podem oferir, sense oblidar que el poder transformador de les nostres organitzacions està també a les seves mans.
I finalment …
Més preguntes que respostes i alguna idea final.
Les noves tecnologies digitals ens estan obligant a transformar les nostres empreses, és cert, però cal preguntar-se quin és el cost d´innovar i quin el cost de no fer-ho?.
Que rebrem a canvi ens preguntarem també, quin és l´impacte si ens transformem digitalment, i quin és l´impacte de no fer-ho?.
I finalment cal reflexionar sobre el fet que el que oferim com a organització ha de tenir valor per als clients, sense oblidar el més important, que es que el valor dels nostres negocis el tenim, ara, a les mans dels clients.
Parlem doncs de la transformació de l´estratègia del negoci, de l´evolució d´extrem a extrem, de la transformació digital.
© Ramon Arnó, Lleida, 2022.
Ètica digital des del disseny per a persones grans.
La família digital ha participat de les celebracions del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació del 2022
Aquest any estava dedicat a les tecnologies digitals per a un envelliment saludable.
Hem parlat d´ètica digital des del disseny per a persones grans, el dia 12 de maig de 16.15 a 19h al Recinte Firal Gran Via.
Organitzat per l’Associació Catalana d’Enginyeria de Telecomunicació i Tecnologies Digitals (Telecos.cat), el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i Ones Associació Catalana d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació (GrausTIC)
Aquí el programa: https://www.telecos.cat/VerNoticias.aspx?Cod=1329
El congrés: https://www.iotsworldcongress.com/
L´iut: https://www.itu.int/es/Pages/default.aspx
La família digital al mobile week Lleida 2022
La família digital ha participat a la Mobile week Lleida 2022 en 2 conferències:
1.- Com transformar digitalment la nostra organització.
https://mweek.com/ca/event/com-transformar-digitalment/
2.- Els drets dels ciutadans en el món digital.
https://mweek.com/ca/event/els-drets-dels-ciutadans-en-el-mon-digital/
@MWCapital
@mWeek_MWC
@familia_digital
Xerrada de la família digital al centre de formació d´adults Victorina Vila de Lleida
El dia 21-4-2022 la família digital ha participat en una agradable xerrada amb els alumnes del centre de formació d´adults Victorina Vila de Lleida parlant de riscos i oportunitats a les xarxes socials.
El web del centre: https://agora.xtec.cat/cfavictorinavila/