La singularitat tecnològica i la intel·ligència artificial.
Google per al motor de cerca, Facebook per a la publicitat dirigida, Apple per potenciar els seus assistents digitals o el sistemes compàs als Estats Units, per predir qui és més probable que torni a delinquir són exemples d’ús d’intel·ligència artificial.
La singularitat tecnològica és l’adveniment hipotètic d’intel·ligència artificial general, també coneguda com a IA forta.
Serà aquell moment de la història de la humanitat en què el desenvolupament tecnològic arribarà a un punt en què les màquines igualaran i superaran la intel·ligència humana.
Si arribés aquest moment, les màquines crearien altres màquines encara més intel·ligents que elles mateixes, produint una escalada exponencial de la intel·ligència artificial.
Així les màquines es milloraran a si mateixes de manera que cada nova generació, en ser més intel·ligent, seria capaç de millorar la seva pròpia intel·ligència, donant lloc a una altra nova generació encara més intel·ligent, i així successivament.
Un exemple típic d’intel·ligència artificial que aprèn per si mateixa és Alfa Go, un programa d’intel·ligència artificial desenvolupat per deepmind de Google, que va aprendre a jugar seguint no només les regles donades pels programadors, sinó –i això és el més rellevant– emprant també un sistema d´aprenentatge automàtic consistent a jugar contra si mateix.
En aquest vídeo s’explica de manera molt clara tot el procés:
Una altra visió de la singularitat tecnològica però de caràcter distòpic, són les paraules de l’ordinador Hall a la pel·lícula de ciència ficció de Stanley Kubrick, 2001 una odissea a l’espai.
A l’escena que podeu veure a l’enllaç de you tube, Hal en resposta a una ordre humana on se li demana que obri les portes de l’hangar, la màquina intel·ligent respon a l’humà: “ … ho sento David em temo que no puc fer això … ”.
