,

Els orfes digitals i el llibre de la selva.

Els orfes digitals i el llibre de la selva.

Rudyard Kipling fou un escriptor britànic que al 1894 va escriure un conte titulat el llibre de la selva on el seu protagonista, un nen de dos anys que es diu Mowgli i que és abandonat pels seus progenitors a la selva, és criat pels llops i gràcies als altres animals que se’n fan càrrec com l’os baloo i la pantera Bagheera aprèn la llei de la selva i pot sobreviure com si fos un animal més.

La història de Mowgli ens serveix per parlar dels orfes digitals i que són tots els menors que han nascut i viscut rodejats de tecnologia, però que alhora estan mancats d´una guia o un camí que els indiqui com han d´actuar de manera segura i responsable a internet ja que els seus progenitors, les mares i els pares, els hem donat accés total a dispositius com els telèfons mòbils però sense establir prohibicions concretes, controls tecnològics o pautes bàsiques de ciberseguretat.

Aquesta és la raó per la qual aquests menors, tot i tenir progenitors que cuiden de la seva salut, educació i alimentació es coneixen com a orfes digitals, concepte que segons el diccionari és aquella persona que ha quedat sense emparança, és a dir sense resguard o protecció i, per tant, sense les mínimes competències necessàries per al seu benestar personal i desenvolupament social, el que limita les oportunitats dels menors a participar de forma activa en la societat digital i els condemna a no tenir les mateixes oportunitats que la resta, en una paraula els fa més vulnerables.

La raó principal d’aquesta incongruència és que els progenitors, que som els principals proveïdors de tecnologia dels nostres fills, els hi entreguem sense massa reflexió tota mena de mòbils, tauletes i altres artefactes connectats a internet, però oblidant de proveir-los prèviament de les habilitats necessàries per a que els facin anar de manera segura i responsable, deficiència en la seva educació digital que contradiu el principi bàsic informador de qualsevol decisió on hi ha un menor involucrat i que és, actuar sempre en defensa del seu interès superior.

Els progenitors tenim ara una tasca educativa suplementària a les habituals i que és preparar als nostres fills per al món digital, el que vol dir proporcionar-los les competències digitals que necessiten per esdevenir ciutadans sans i responsables en l’entorn digital, funció educativa que ja podrem aprendre i practicar gràcies al que es coneix com a marc de competències digitals per la ciutadania -digcomp 2.2- creat per la Unió Europea el 2010.

La competència digital s’ha definit com l’ús segur, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge, en el treball i per la participació en la societat així com la interacció amb aquestes. Inclou la cerca i gestió d’informació i dades, la comunicació i la col·laboració, la creació de continguts digitals inclosa la programació, la seguretat, inclòs el benestar digital i les competències relacionades amb la ciberseguretat i la resolució de problemes.

Quedeu-vos amb el nom del marc de competències digitals digcomp 2.2 perquè en sentirem a parlar i molt, ja que ha vingut a donar resposta a aquesta deficiència en l’aprenentatge per part dels ciutadans de les necessàries competències digitals i també ens donarà als progenitors els coneixements, les habilitats i les actituds imprescindibles per l’aprenentatge d’estratègies i valors per fer un ús responsable, segur i adequat d’internet per nosaltres i per extensió també per als nostres fills menors.

/by
,

Els cants de sirenes a l’odissea i el control del mòbil als menors.

L’Odissea narra les peripècies d’Odisseu en el viatge de tornada a Ítaca després de la guerra de Troia, aventures que el protagonista supera gràcies a una barreja d’enginy i prudència i amb ajuda de dues Deeses.

Al cant XII la deessa Circe avisa Odisseu del perill que suposen les sirenes que viuen al mar, ja que tenen el do d’atreure-hi els mariners amb la seva seductora música per després morir a les mans.

Aquest poema èpic ens serveix com a excusa per posar en relleu l’Odissea -que la RAE defineix com a successió de peripècies, en general desagradables, que li passen a algú-, que alguns progenitors pateixen a l’hora de gestionar l’ús dels dispositius digitals a l’entorn familiar, cosa que els obliga a dissenyar una estratègia de mediació parental per anar-la adaptant a la maduresa ia l’edat del menor.

Doncs bé les seductores sirenes serien avui l’entorn digital i tots els seus dispositius digitals que habiten i governen aquest enorme mar que és internet i que atrauen amb la seva veu celestial, qualsevol navegant despistat que sedueixen per portar-lo directament a la perdició i al contrari els navegants marins en la seva versió digital són Odisseu, el rei d’Ítaca que viatja cap a la seva estimada pàtria amb els seus companys mariners.

Així quan els protagonistes de l’Odissea són a prop de l’illa de les sirenes, Odiseu executa el pla de protecció dissenyat per Circe per evitar caure a les urpes d’elles i així ordena als mariners que es tapin les orelles amb cera per evitar escoltar les seves cants, mentre que el mateix Odisseu demana ser lligat al pal del vaixell per poder sentir els irresistibles càntics, amb l’ordre això sí que sota cap concepte el deslliguen per no caure a les seves terribles mans.

I és quan naveguen per davant de l’illa que Ulisses escolta els cantics de les sirenes, moment en què demana als seus companys que el deslliguin per sucumbir als seus fascinants encants, instrucció que desoeixen el que fet i fet porta als mariners i al propi Odisseu a sortir indemnes i que puguin continuar el viatge.

Aquest poema èpic del segle VIII aC ens pot donar algunes pistes sobre com afrontar els desafiaments de l’ús dels dispositius digitals a l’entorn familiar, tenint present que Odisseu va deambular 10 anys pel mar mediterrani passant per tot tipus de penalitats i patiments fins a tornar a Ítaca i així retrobar-se amb la seva dona Penélope i amb el seu fill Telèmac, cosa que va aconseguir gràcies a la seva estratègia i astúcia però sobretot a l’ajuda de Palas Atenea que és la deessa de la guerra però també de la saviesa i de la deessa Circe, una bruixa experta en pocions màgiques, figures mitològiques a les quals podem demanar consell com a progenitors per anar dissenyant la nostra pròpia estratègia de mediació parental, si és clar no tenim millor alternativa.

/by
,

Publicació a Instagram d’una foto de 4 menors nus captada en un vestidor per un company de 13 anys en finalitzar un partit de futbol.

La mare d’un menor denuncia davant l’AEPD i la Guàrdia Civil que un altre menor, jugador d’un equip infantil de futbol, va prendre amb el seu mòbil una fotografia en la qual apareixen les imatges de quatre menors, tots ells també jugadors en el mateix equip de futbol, de perfil i nus.

El pare de l’autor de la foto diu que el seu fill va prendre una única fotografia amb la imatge dels 4 menors i aquesta va ser enviada, a través del perfil d’Instagram.

L’art. 7.2 de la LOPDGDD assenyala que el tractament de les dades dels menors de catorze anys, fundat en el consentiment, només serà lícit si consta el del titular de la pàtria potestat o tutela, amb l’ abast que determinin els titulars de la pàtria potestat o tutela i en aquest cas no consta que la captació de la imatge comptés amb el consentiment del reclamant, qui havia d’haver-lo prestat en tractar-se el seu fill d’un menor de catorze anys.

Sí que consta, per contra, l’afirmació de la mare del menor de 12 anys d’edat, la imatge de la qual va ser captada que, preguntat a aquest sobre el seu consentiment a ser fotografiat, va denegar que l’hagués prestat.

L’article 84 de la LOPDGDD -protecció dels menors a Internet- considera que els menors d’edat han de fer un ús equilibrat i responsable dels dispositius digitals i dels serveis de la societat de la informació per tal de garantir l’adequat desenvolupament de la seva personalitat i preservar la seva dignitat i els seus drets fonamentals.

L’AEPD conclou que ens trobem davant d’un marc jurídic que, amb caràcter general, preveu que tot tractament de dades personals requereix comptar amb una base legitimadora per ser considerat lícit i, d’altra banda, estableix mecanismes de garantia reforçada quan el tractament de dades personals es refereixi i/o afecti menors d’edat.

Es considera que la part denunciada, amb la captació de la imatge en la qual s’ identifica el fill del reclamant, de 12 anys sense el consentiment dels seus progenitors, i la seva posterior distribució a través del seu perfil d’ Instagram, ha realitzat un tractament de dades personals, del qual és responsable i per al qual no compta amb base de legitimació.

L’ expedient finalitza amb un adpercebiment i per això sense sanció econòmica.

L’ enllaç: https://www.aepd.es/documento/pa-00018-2024.pdf

/by
, ,

Assetjament escolar i responsabilitat civil dels pares per la condemna penal del seu fill menor.

La SAP de Lleó de 20-9-2023, ponent D. Álvaro Miguel de Aza Barazón ha condemnat un menor com a autor d’un delicte contra la integritat moral a 6 mesos de llibertat vigilada, prohibició d’acostament a 200 metres, prohibició de comunicació durant 6 mesos i el pagament de 600 euros de forma conjunta amb els seus progenitors.

En referència als fets, durant part del curs 2021-2022 a l’Institut la víctima va venir patint insults com “mongol”, “gilipollas”, burles, patades, tirant-li objectes o sucs a sobre, fets que succeïen tant a classe com a l’esbarjo i en una ocasió un company li va fer una foto, va elaborar un “Gif” i el va difondre al grup,  tots de la victima.

En alguns d’aquests fets sobretot a les burles i insults va intervenir Isidoro qui en una ocasió va trencar en trossos una goma i se la va ficar a Rodolfo per sota de la samarreta.

El mes d’octubre la víctima havia tingut un incident en un parc amb un altre company causant-li lesions per les quals es va seguir també procés en aquesta jurisdicció.

Com a conseqüència d’aquest cúmul de circumstàncies la victima va estar en tractament mèdic i va acudir a teràpia psicològica.

Amb caràcter general i de manera prèvia hem d’assenyalar que no existeix un tipus concret d’assetjament escolar o bullying recollit en el Codi Penal i, la via per enjudiciar aquests assumptes és utilitzar el tipus de tracte degradant de l’article 173. 1 sempre que l’agressió o el comportament consisteixi en un assetjament continuat i amb menyscabament de la moral del menor.

La conducta pot, a més, donar lloc a un concurs amb altres delictes com lesions, amenaces, coaccions, calúmnies, agressions i abusos sexuals i fins i tot inducció al suïcidi i homicidi.

L’assetjament escolar és una forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars de forma reiterada i al llarg del temps.

Per tant, l’ assetjament es caracteritza per una continuïtat en el temps podent consistir els actes concrets que l’integren tant en agressions físiques com amenaces, vexacions, coaccions, insults etc.

En definitiva, es precisa per a una conducta continuada de fustigació que té per objecte perseguir, amedrentar, intimidar o atemorir la víctima.

Com a característiques d’aquest assetjament escolar ens trobem amb la necessitat que hi hagi un desequilibri de poder entre els alumnes (sigui una superioritat física, psicològica o verbal), una intencionalitat que consisteixi a amenaçar o atemorir un alumne davant un altre i una reiteració d’aquestes conductes, que es repeteixen en el temps i genera en la víctima l’expectativa de ser blanc de futurs atacs.

A més, l’assetjament pot ser, a banda del que podríem denominar “assetjament actiu” també hi cap un “assetjament passiu” bé en la modalitat d’exclusió social no deixant-li participar dins del grup o ignorant-lo, o una combinació de totes dues i també pot practicar-se individualment o en grup.

També es pot cometre a través de mitjans digitals o xarxes socials com el cyberbullying, el sexting o staking.

La resposta legal a l’assetjament escolar pot ser variada, en atenció a la seva rellevància:

a.- En primer lloc, en l’ àmbit acadèmic, ens trobaríem amb la capacitat disciplinària del centre d’ estudi, estant tipificada com a falta molt greu l’ assetjament físic i moral entre companys, havent-se adoptat per part de certes comunitats autònomes un protocol d’assetjament escolar que estableix les mesures específiques per actuar de manera més àgil i protegir més eficaçment la víctima.

b.- En segon lloc, ja en l’ àmbit judicial, per als casos més greus, poden donar lloc a l’exercici d’accions en la jurisdicció civil, contenciosa administrativa o penal.

Dins de la Jurisdicció Penal, les conductes poden incardinar-se en un o diversos delictes de lesions, amenaces, coaccions, injúries, calúmnies, agressions sexuals, inducció al suïcidi, homicidi o, com és el cas que ens ocupa, en el delicte d’art 173.1 que castiga qui infringeixi un tracte degradant menyscabant greument la seva integritat moral.

Depenent de l’edat de l’assetjador, se li imposaran penes, si és major de 18 anys o si és major de 14 i menor de 18 anys, se li aplicarà les mesures que preveu la llei penal del menor.

En el nostre, cas el menor denunciat al temps dels fets era major de 14 anys i estava en la mateixa classe que la victima, encara que era major que ell al ser repetidor.

També, en aquest àmbit hem de portar a col·lació la Instrucció 1/05 de la fiscalia general de l’estat sobre el tractament de l’assetjament escolar des del sistema de justícia juvenil.

Aquesta instrucció després d’ assenyalar que el concepte d’assetjament escolar és metajurídic, podent tenir diverses significacions juridicopenals des de la mera falta, avui delicte lleu, a la comissió d’un delicte greu, assenyala que haurà d’estar-se a cada supòsit partint que conceptualment l’assetjament escolar requereix d’ una certa continuïtat o reiteració havent-se de distingir aquestes conductes d’ incidents aïllats.

En aquesta instrucció i pel que fa al delicte contra la integritat moral que és pel que resulta condemnat el recurrent s’assenyala que el tipus bàsic d’aquesta conducta exigeix d’una banda la concurrència d’un element medial que seria infringir una persona a un tracte degradant i un resultat que se’n derivi un menyscabament greu de la seva integritat moral, considerant que es tracta d’un tipus residual,  aplicable quan no pugui subsumir-se en altres figures més específiques del codi penal que recull aquelles conductes que consisteixin a sotmetre a la victima de forma intencionada a una situació degradant d’ humiliació i indignitat per a la persona.

Es considera a efectes de tipicitat que el tracte degradant exigeix, d’una banda, una certa permanència o repetició, és a dir certa continuïtat i, d’ altra banda, que aquests actes siguin eficaços per induir sentiments d’ angoixa i d’humiliació al subjecte passiu del delicte.

Per tant, es tracta de conductes que individualment no són qualificable com a greus, però, en ser reiterades, acaben menyscabant greument la integritat moral de la víctima.

Pel que fa al segon dels requisits, el resultat, el menyscabament greu a la integritat moral, suposa que nota de gravetat és necessària per a la comissió del delicte, sense que es precisi que s’ arribi a la producció d’ una lesió física o psíquica.

La resolució:

https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/bd03916f2e33e7cfa0a8778d75e36f0d/20231219

/by
, ,

EUA avança en l’aprovació de la llei de protecció dels menors a internet, la Kids Online Safety Act (KOSA).

El Senat dels EUA ha aprovat el dia 30 de juliol de 2024, amb una votació de 91 a 3, el projecte de llei per a protegir els menors de l’entorn digital.
Aquesta proposta va començar la seva tramitació l’any 2022 gràcies a l’impuls dels senadors estatunidencs Richard Blumenthal (demòcrata) i Marsha Blackburn (republicana).
La crisi de salut mental i els trastorns alimentaris de molts joves dels EUA però sobretot l’incident de Meta, això és la denúncia de Frances Haugen que com a treballadora de Facebook va filtrar informes interns que posaven en relleu que els dirigents d’Instagram i Facebook eren conscients de l’impacte en la salut mental de totes dues plataformes en els seus usuaris, estan darrere d’aquesta interessant i necessària iniciativa.
Entre els seus promotors estan grups de pares i organitzacions de defensa dels interessos dels menors, encara que també hi ha col·lectius en contra amb el conegut argument que la llei limitarà l’accés dels menors a la informacions en línia o que és una amenaça a la privacitat d’aquests.
El projecte de llei assenyala que serà aplicable als menors de 17 anys i té una clara voluntat de protecció de l’interès superior del menor en l’entorn digital, perquè se centra en concedir un conjunt d’eines als menors i als pares quan aquells són usuaris de plataformes digitals, xarxes socials, videojocs, etc.
Així des de configuracions de privacitat més estrictes a la possibilitat de deshabilitar opcions especialment addictives, la creació de canals específics en les plataformes per a denunciar continguts nocius, límits al scrow infinit, l’increment de les obligacions de transparència o que els adults no puguin posar-se en contacte amb els menors, són algunes de les diverses mesures que afectaran sens dubte, al propi disseny i a la seguretat de les plataformes i que posen el focus a incrementar la responsabilitat de les plataformes quan tracten dades de menors d’edat.
Sens dubte la part més polèmica del projecte de llei serà aquella que pretén imputar a les plataformes els danys que aquestes causin a la salut, seguretat o privacitat dels menors per l’ús de les plataformes.
Finalment no volem deixar passar l’ocasió per a dir que aquesta seria una magnífica ocasió perquè els EUA ratifiqués per fi la Convenció sobre els Drets del Nen de 1989 -en vigor des de 1990-, ja que és l’únic país del món que encara no l’ha fet, en aquest enllaç el seu text complet: https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/convencionsobrelosderechosdelnino_0.pdf
/by

Les barbes del veí, els llops i les ovelles i la llei de protecció dels menors en l’entorn digital.

Les barbes del veí, els llops i les ovelles i la llei de protecció dels menors en l’entorn digital.

El refranyer espanyol compta amb un refrany que resa “ … quan les barbes del teu veí vegis pelar, posa les teves a remullar …”.

Aquest aforisme ens adverteix que hem d’estar pendents del que ocorre al nostre voltant, per a preparar-nos prenent les precaucions necessàries per si allò mateix pot succeir-nos també a nosaltres en el futur.

Doncs bé tot això ve al cas de l’Avantprojecte de Llei orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals la tramitació parlamentària del qual començarà aquest mes de setembre, per si aquesta norma pogués ensopegar amb una part de la poderosa indústria tecnològica de manera similar amb el que ja està succeint als EUA.

Així alguns estats dels EUA com Utah, Tennessee, Ohio, Louisiana i Texas que han aprovat lleis amb mesures similars a les previstes en l’avantprojecte Español, estan veient com aquestes normes estan sent impugnades per la poderosa indústria tecnològica representada per NetChoice, entre els associats de la qual hi ha noms tan il·lustres com Meta, Facebook, Instagram, Twitter, Google i Amazon.

Aquestes lleis de protecció del menor aprovades per alguns estats dels EUA volen obligar les xarxes socials a incloure mecanismes de verificació de l’edat de tots els usuaris abans d’obrir els seus comptes, a obtenir el consentiment dels progenitors prèviament si els seus fills menors volen obrir un perfil en una xarxa social o en alguns casos, volen imposar restriccions d’ús de les xarxes socials en uns horaris determinats, entre altres mesures de protecció als menors d’edat i a la seva salut, seguretat i privacitat per evitar també l’accés a continguts nocius o perjudicials.

Les demandes presentades per NetChoice, que representen a potentades empreses tecnològiques però no als seus potencials clients menors d’edat, ja que per a això el dret romà ja va inventar fa 2.700 anys la institució de la pàtria potestat i va cedir la seva gestió als progenitors fins als 18 anys dels menors, busquen bloquejar costi el que costi l’entrada en vigor d’aquestes normes, que han estat aprovades des d’una clara visió tuïtiva de l’interès superior dels menors en l’entorn digital i com una de les moltes respostes posades en marxa per a intentar atallar la pandèmia de salut mental que assota als menors als països del primer món.

Els arguments de NetChoice són que aquestes lleis són inconstitucionals en ser contràries a la primera esmena de la Constitució dels EUA, perquè la seva aprovació pot impedir el lliure intercanvi d’idees amb els menors ja que limitarien la lliure distribució d’informació i l’accés a la mateixa per part d’aquests, argumentació de la indústria tecnològica que recorda vagament a un altre aforisme del refranyer espanyol que adverteix de “ … posar al llop a cuidar les ovelles …”.

/by
, ,

El dret de correcció és incompatible amb la violència.

Qualsevol acte violent amb independència de la seva gravetat i encara que no arribi a causar lesió, dut a terme amb el pretext d’un presumpte acte de correcció cap a un menor d’edat i en el marc de l’exercici de la pàtria potestat, ha d’incardinar-se en el dret penal i prova d’això són que diverses resolucions judicials que així ho han apreciat.
Així una bufetada en la cara (SAP de València de 2-12-2022 i AAP de Múrcia de 29-9-2020), un assot a la natja (STS 13-6-2022 i SAP de Lleó de 16-11-2021), una palmada al cul (SAP Madrid de 25-1-2022), o bé agarrar per l’orella (AAP de Lleó de 18-9-2020) són exemples de casos reals de condemnes penals on les víctimes eren menors d’edat i els autors els seus progenitors, que van intentar justificar la seva conducta sota una errònia concepció de l’exercici de dret de correcció.
Històricament la pàtria potestat incloïa en el seu contingut la facultat de càstig i de correcció cap als fills, però el càstig va ser eliminat de la redacció de l’art. 155 del Codi Civil amb la Llei 11/1981, encara que es va mantenir en l’art. 154 del CC la facultat de correcció de manera moderada i raonable.
És l’any 2007 quan la Llei 54/2007 va eliminar de l’article 154.2 del CC també va fer-ho amb la facultat de correcció dels progenitors respecte als menors en el marc de la pàtria potestat, però malgrat la seva desaparició la veritat és que continua existint i com han assenyalat els tribunals la seva existència no depèn del reconeixement legal exprés sinó del seu caràcter de dret autònom.
En la història de la pàtria potestat s’observa un procés progressiu de debilitació de l’autoritat paternal, que ara es contempla com una funció dels pares en benefici dels fills, per la qual cosa els seus actes han d’estar encaminats a l’interès del menor.
La facultat que als progenitors assisteix per a poder corregir als seus fills menors queda integrada dins del conjunt de drets i obligacions que sorgeixen de la pàtria potestat, i per això només pot concebre’s orientada al benefici dels fills i encaminada a aconseguir la seva formació integral.
El dret de correcció està supeditat a la proporcionalitat, raonabilitat i moderació pel que ha de descartar-se que aquest dret a corregir als fills impliqui que pugui colpejar-se’ls i aplicar-los càstigs físics, per la qual cosa té com a límit infranquejable la seva integritat física.
Per tant el dret de correcció existeix en l’actualitat però ha d’anar sempre dirigit i orientat a l’interès del menor ja que correcció ha de ser sinònim d’educació, sense que els comportaments violents dels progenitors puguin emparar-se, en cap cas, en el dret de correcció.
/by
, ,

La família digital ha organitzat el primer curs d’especialització en la potestat parental digital.

La família és la primera proveïdora de tecnologia per als fills menors i el lloc on s’aprenen els hàbits bàsics de la vida, entre ells com fer un ús saludable i responsable de l’entorn digital.

Per tant, la finalitat del curs és formar a les mares i pares en les competències digitals vinculades amb l’entorn digital, el que vol dir orientar-los en l’exercici de la pàtria potestat a internet, en quins són els drets dels menors -com a la identitat digital, la privacitat, la seguretat, la salut o el benestar- i també els seus deures, com triar la tecnologia més segura -mòbils, controls parentals, antivirus, llistes negres, etc.- i com identificar i actuar davant dels riscos de la xarxa, analitzar els fenòmens de bulling i ciberbulling, saber quines eines ens dona la normativa per controlar l’ús que fan els menors de la xarxa, i quins són els delictes contra els menors i la responsabilitat dels menors i dels progenitors.

Com a pràctica els alumnes redactaran el pla digital familiar per aplicar-lo a la seva família, regulant l’ús dels dispositius, el fet de compartir les contrasenyes, el temps de connexió, el comportament a la xarxa, com actuar quan hi ha un problema, etc.

El curs es va iniciar el dia 7-11-2023 i va finalitzar el dia 21-12-2023 amb 8 assistents.

L´enllaç: https://www.formaciocontinua.udl.cat/es/programes-formatius/cursos/4096/

/by
, ,

El dret de correcció.

El dret de correcció permet al pare castigar el fill menor amb la limitació de l’ús dels dispositius electrònics sense que això sigui constitutiu de delicte.

La SAP de Madrid de 7-2-2023, ponent Jacobo Vigil Levi confirma la sentència absolutòria dictada pel Jutjat d’instrucció.

El pare i la mare tenen dos fills en comú, i en algunes ocasions l’any passat, durant les estades dels fills amb el seu pare, aquest ha aixecat la veu als seus fills obligant-los a obeir, usant com a càstig la privació de l’ús de pantalles o l’anunci de l’anterior, havent proferit almenys en una ocasió el pare als seus fills que els faria fora de casa.

Al recurs de la mare davant l’AP de Madrid entén que s’ha infringit, per la seva manca d’aplicació, els preceptes que defineixen els delictes lleus de coaccions i amenaces (art. 172.3 i 171.7 del Codi Penal) que es consideren comesos a partir del relat de fets provats.

Al relat de fets es considera provat que l’acusat es va dirigir als fills menors d’edat: ” … aixecant la veu obligant-los a obeir, usant com a càstig la privació de l’ús de pantalles o l’anunci de l’anterior, havent proferit almenys en una ocasió el pare als seus fills que els faria fora de casa …”.

La mare Argumenta que aquesta conducta ha afectat psicològicament els fills menors i que ha d’integrar les infraccions referides, però l’AP de Madrid entén que la conducta descrita ha de situar-se en el context del dret/deure de correcció que s’atribueix als titulars de la pàtria potestat.

Des d’antic s’esmenta un dret de correcció dels pares envers els fills menors i es tracta d’una facultat (dret-deure) reconeguda per als progenitors (art. 154.1 del Codi Civil) per educar i correlativament els fills com a deure obeir (art. 155 Codi Civil).

En exercici d’aquesta potestat el Codi Civil reconeixia la facultat dels pares de: ” … corregir raonablement i moderadament els fills … “, paràgraf que no obstant va ser suprimit de la nostra legislació per la Llei 54/07 de 28 de desembre.

Resulta evident, però, que els pares mantenen un cert poder de correcció sobre els fills menors, correcció que realitzen mitjançant conductes que serien fàcilment tipificables (amenaces, coaccions, etc.) i que es consideren justificades en virtut del que podem estimar és una conducta socialment adequada quan no per l’eximent de compliment d’un deure (art. 20.7 del Codi Penal).

El Tribunal Suprem ha tractat la qüestió en diferents resolucions des de la sentència 654/19 de 8-2 (Pte. Berdugo i Gómez de la Torre) citada per les sentències 47/20 de 11-2 i 582/22 de 13-6 ( Pte Colom de l’Arc) i raona que:

“… En conclusió, cal considerar que el dret de correcció, després de la reforma de l’art. 154.2 in fine del Codi Civil, continua existint com a necessari per a la condició de la funció d’educar inherent a la pàtria potestat, contemplada a l’art. CE i com a contrapartida al deure d’obediència dels fills cap als seus pares, previst a l’art. suprimit el dret de correcció i sota la seva empara determinades actuacions dels pares tals com donar un lleu cachete o castigar els fills sense sortir un cap de setmana, aquests actes podrien integrar tipus penals com el maltractament o la detenció il·legal…”.

Tot i això argumenta que el contingut i l’abast d’aquest dret s’ha d’interpretar de conformitat amb la realitat social del nostre temps (art. 3.1 del Codi Civil) de manera que les facultats inherents a la pàtria potestat s’han dolcificat i modificat en la nostra realitat social.

Actualment entén el Tribunal Suprem en la mateixa sentència que:

“… En aquest sentit els comportaments violents que ocasionin lesions -enteses en el sentit jurídic-penal com aquelles que requereixen una primera assistència facultativa i que constitueixin delicte- no poden trobar empara en el dret de correcció. Pel que fa a la resta de conductes, hauran de ser analitzades segons les circumstàncies de cada cas i si resulta que no excedeixen els límits del dret de correcció, l’actuació no tindrà conseqüències penals ni civils…”.

En cas que ens ocupa, no es va produir un càstig físic, sinó únicament un càstig consistent en la limitació de l’ús de dispositius electrònics.

És cert que en l’ús de la facultat de correcció els progenitors no sempre empren els recursos que són des del punt de vista pedagògic més adequats, però aquest fet no ha de determinar que es recondueixin a l’àmbit de la sanció penal conductes que són altres comuns en l’exercici de la difícil tasca d’educar els fills i que, com és el cas, no comporten cap lesió de la seva integritat física.

La resolució: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/758f5944c8f339aba0a8778d75e36f0d/20230509

/by
, ,

La família digital participa al XII Congrés ISACA Barcelona

El dia 14-11-2023 Ramon Arnó va participat en una taula rodona titulada el triangle del bullying.

Aquest any el congrés es va dedicar a la governança, l’auditoria i la ciberseguretat: construint la ciberresiliència.

L´enllaç: https://inscriu.me/ca/xii-congres-isaca-barcelona

/by