Els orfes digitals i el llibre de la selva.
Els orfes digitals i el llibre de la selva.
Rudyard Kipling fou un escriptor britànic que al 1894 va escriure un conte titulat el llibre de la selva on el seu protagonista, un nen de dos anys que es diu Mowgli i que és abandonat pels seus progenitors a la selva, és criat pels llops i gràcies als altres animals que se’n fan càrrec com l’os baloo i la pantera Bagheera aprèn la llei de la selva i pot sobreviure com si fos un animal més.
La història de Mowgli ens serveix per parlar dels orfes digitals i que són tots els menors que han nascut i viscut rodejats de tecnologia, però que alhora estan mancats d´una guia o un camí que els indiqui com han d´actuar de manera segura i responsable a internet ja que els seus progenitors, les mares i els pares, els hem donat accés total a dispositius com els telèfons mòbils però sense establir prohibicions concretes, controls tecnològics o pautes bàsiques de ciberseguretat.
Aquesta és la raó per la qual aquests menors, tot i tenir progenitors que cuiden de la seva salut, educació i alimentació es coneixen com a orfes digitals, concepte que segons el diccionari és aquella persona que ha quedat sense emparança, és a dir sense resguard o protecció i, per tant, sense les mínimes competències necessàries per al seu benestar personal i desenvolupament social, el que limita les oportunitats dels menors a participar de forma activa en la societat digital i els condemna a no tenir les mateixes oportunitats que la resta, en una paraula els fa més vulnerables.
La raó principal d’aquesta incongruència és que els progenitors, que som els principals proveïdors de tecnologia dels nostres fills, els hi entreguem sense massa reflexió tota mena de mòbils, tauletes i altres artefactes connectats a internet, però oblidant de proveir-los prèviament de les habilitats necessàries per a que els facin anar de manera segura i responsable, deficiència en la seva educació digital que contradiu el principi bàsic informador de qualsevol decisió on hi ha un menor involucrat i que és, actuar sempre en defensa del seu interès superior.
Els progenitors tenim ara una tasca educativa suplementària a les habituals i que és preparar als nostres fills per al món digital, el que vol dir proporcionar-los les competències digitals que necessiten per esdevenir ciutadans sans i responsables en l’entorn digital, funció educativa que ja podrem aprendre i practicar gràcies al que es coneix com a marc de competències digitals per la ciutadania -digcomp 2.2- creat per la Unió Europea el 2010.
La competència digital s’ha definit com l’ús segur, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge, en el treball i per la participació en la societat així com la interacció amb aquestes. Inclou la cerca i gestió d’informació i dades, la comunicació i la col·laboració, la creació de continguts digitals inclosa la programació, la seguretat, inclòs el benestar digital i les competències relacionades amb la ciberseguretat i la resolució de problemes.
Quedeu-vos amb el nom del marc de competències digitals digcomp 2.2 perquè en sentirem a parlar i molt, ja que ha vingut a donar resposta a aquesta deficiència en l’aprenentatge per part dels ciutadans de les necessàries competències digitals i també ens donarà als progenitors els coneixements, les habilitats i les actituds imprescindibles per l’aprenentatge d’estratègies i valors per fer un ús responsable, segur i adequat d’internet per nosaltres i per extensió també per als nostres fills menors.
