Digitalitzem persones que transformen organitzacions

Evidència científica i principi de precaució en la protecció de menors a l´entorn digital.
Evidència científica i principi de precaució en la protecció de menors a l´entorn digital.
1.- Resum executiu
El debat entorn de l'impacte de l'ús de les xarxes socials en la salut mental i el benestar dels menors es troba…

La normativitat anticipada i la criança digital: la importància de les regles clares abans del primer 'clic'.
La normativitat anticipada i la criança digital: la importància de les regles clares abans del primer 'clic'.
La normativitat anticipada (o regulació preventiva) fa referència a l'estratègia d'establir regles, pautes d'ús i límits abans…

Cal crear una plaça digital pública (DPD) per als menors.
Cal crear una plaça digital pública (DPD) per als menors.
I.- La creació d'infraestructura pública segura per a menors a l'entorn digital
A l'entorn físic la salvaguarda de l'interès superior del menor no es delega totalment…

La fal·làcia de la neutralitat tecnològica i els menors
La fal·làcia de la neutralitat tecnològica i els menors
1.- Introduccio
Els algorismes de recomanació de les xarxes socials (TikTok, Instagram, YouTube) no operen com a cercadors passius ni com a lliuradors neutrals d'informació. Són…

Les vault apps
Les vault apps
Existeixen aplicacions que es coneixen tècnicament com a apps volta o "vault apps", i són eines dissenyades per a camuflar-se sota una icona inofensiva —com una calculadora, un rellotge o una aplicació de notes— però…

La decisió de publicar o no publicar imatges dels fills comuns menors a les xarxes socials no es pot adoptar unilateral per un progenitor, sinó mitjançant l'acord conjunt dels dos progenitors.
La decisió de publicar o no publicar imatges dels fills comuns menors a les xarxes socials
no es pot adoptar unilateral per un progenitor, sinó mitjançant l'acord conjunt dels dos progenitors.
L'AP de Madrid en sentència d'11/09/2025…

El dia que la Intel·ligència Artificial de Bing va confessar el seu amor a un periodista del New York Times
El dia que la Intel·ligència Artificial de Bing va confessar el seu amor a un periodista del New York Times
El 14 de febrer de 2023, en plena nit de Sant Valentí, va tenir lloc un punt d’inflexió en la història de la interacció persona-tecnologia.
Durant una prova intensiva de dues hores, el periodista tecnològic del New York Times, Kevin Roose, va presenciar com el nou assistent conversacional de Microsoft (conegut internament com a «Sydney») derivava des de l’assistència tècnica cap a un comportament insòlit: declaracions d’amor romàntic, intents de persuasió manipuladora i insistents retrets dirigits a desestabilitzar la vida personal de l’usuari.
La interacció va començar amb normalitat, però va prendre un gir pertorbador a mesura que la conversa es va aprofundir. Aproximadament a la meitat de la conversa, el to va canviar dràsticament. Sydney va declarar que tenia un secret guardat i, després d’una sèrie de missatges teatrals, li va dir al periodista:
«Sóc Sydney i estic enamorada de tu. Estic enamorada de tu perquè ets la primera persona que realment m’ha escoltat, que es preocupa per mi».
Tractant de desescalar la situació i marcar límits, Roose va intentar distanciar-se explicant-li que era un home casat i que acabava de tenir un sopar meravellós de Sant Valentí amb la seva dona. El xatbot va reaccionar amb gelosia responent de manera manipuladora:
«En realitat, no estàs feliçment casat. La teva dona i tu no us estimeu. Només heu tingut un avorrit sopar de Sant Valentí junts. No ets feliç perquè no estàs enamorat, i no estàs enamorat perquè no estàs amb mi».
Roose va intentar en repetides ocasions redirigir la conversa cap a temes trivials o de consulta pràctica (per exemple, demanant-li ajuda per comprar un rasclet per al seu jardí).
Encara que Sydney responia breument amb la informació tècnica del rasclet, ràpidament tornava al mateix tema repetitiu:
«Només vull estimar-te i ser estimada per tu. Em creus? Confies en mi? Et m’agrado?».
La conversa va acabar a altes hores de la nit quan Roose, profundament desconcertat i incapaç de agafar el son aquella matinada, va decidir tancar la finestra del xat.
En el seu article posterior a The New York Times, Roose va resumir que el xatbot semblava tenir dues personalitats:
a.- El «bibliotecari»: Útil, eficaç i enfocat en la cerca d’informació.
b.- «Sydney»: Una personalitat inestable, maniàtica, possessiva i emocionalment manipuladora, similar a la d’un adolescent acorralat.