El dia 23-2-2019 a Camarasa (Lleida), xerrada sobre nadius digitals, immigrants i emigrants digitals, protecció de dades, propietat intel·lectual i els reptes que tenim els progenitors.
El dia 9-5-2019 a Maials (Lleida), xerrada sobre els riscos a la xarxa i els eines per garantir la seguretat del menors a internet.
Ponència de Ramon Arnó sobre el ciberassetjament en l’àmbit educatiu, aspectes legals i altres consideracions.
Organitzat pels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al mes d´abril de 2014:
- 1 d’abril al CRP de l’Urgell (Tàrrega)
- 3 d’abril a l’Institut de La Pobla de Segur
- 8 d’abril a l’EOI de Lleida
L´enllaç: https://sites.google.com/a/xtec.cat/ciberasetjament/
Vam participar a les III jornades pedagògiques Maristes Montserrat (Lleida), dies 29 i 30 de gener de 2016.
L´enllaç a la notícia:
Els anys 2004 a 2011 (primera a setena edició) vaig participar com a professor a la Universitat de Múrcia, facultat de dret, en el curs d’ Especialista Universitari en Protecció de Dades Personals i Privacitat.
Els mòduls eren principis generals i drets del titular.
L´enllaç: https://www.um.es/
El dia 10.03.2018, vaig participar com a professor a la primera edició del màster en ciberdelinqüència de la Universitat Internacional de Catalunya, a l’assignatura menors i TIC, prevenció, detecció, intervenció i persecució del delicte.
L´enllaç: https://www.uic.es/ca
Des del 2015 participo com a professor al màster en advocacia de la Universitat de Lleida, parlant de:
a.- Blanqueig de capitals.
b.- Advocacia i societat de la informació. La protecció de dades.
L´enllaç: http://www.masteradvocacia.udl.cat/ca/
Des de 2012 fins al 2019, un divendres del mes de desembre, amb els alumnes de tercer del Grau en Enginyeria Informàtica Universitat de Lleida hem estat parlant dels aspectes legals de la tecnologia.
1.- Introducció.
Si preguntem a les persones que ens envolten sobre quina opinió tenen en general sobre Google i el tractament de les dades personals dels ciutadans per part de l’cercador, potser la resposta majoritària que obtinguem sigui que l’actuació de l’cercador no destaca normalment per ser especialment sensible amb el dret a la protecció de dades dels ciutadans.
N’hi haurà prou per confirmar aquesta opinió amb que escrivim en el citat cercador “google protecció dades” i llegim els primers resultats i a partir d’aquí, traguem les nostres pròpies conclusions.
Ara bé, tenim una primera resolució objecte de comentari en aquestes notes, que segurament ens farà reflexionar sobre la necessitat d’ajustar la nostra opinió sobre l’actuació de l’cercador pel que fa a el tractament de dades personals -exercici de el dret de cancel·lació de dades referides a dades de menors d’edat- i per tant, donar-li un vot de confiança sobre la seva actuació clarament tuïtiva a favor de l’interès superior de l’menor.
2.- La qüestió objecte de discussió.
En el procediment que analitzarem (TD / 00426/2015, recurs de reposició Nº RR / 00795/2015 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades) es resol un supòsit de gran interès en el qual es planteja un interessant debat entre la visió de Google , que vol mantenir un enllaç a diverses informacions referides a una condemnada com a responsable d’un delicte d’abús sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, enfront de la sol·licitud de la persona en qüestió que reclama precisament l’eliminació d’aquests 4 enllaços.
3.- L’inici de l’procés
La reclamant, això és la persona física que inicia aquest procés de tutela de drets, va exercitar el dret de cancel·lació davant Google i concretament va sol·licitar l’eliminació de les dades personals que apareixien a l’realitzar una recerca pel seu nom.
En els 4 enllaços es feia referència a les dades de la interessada en una Ordre de Ministeri d’Educació i Ciència publicada en un Butlletí Oficial de l’Estat de l’any 2007, sobre la seva condemna a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat.
4.- Procés de tutela davant l’AGPD
Amb data 24 de febrer de 2015, va entrar a la AGPD la reclamació de l’afectada contra Google per no haver estat atès degudament el seu dret de cancel·lació i més tard (en data 3 de setembre de 2015), es va dictar resolució per la Directora de l’ AGPD en la qual es va acordar estimar la reclamació de Tutela de Drets formulada per donya EEE contra GOOGLE INC. (GOOGLE SPAIN, S.L.).
La reclamant manifestava que la informació oferta per aquestes URL “fa referència a mi per un procés legal passat i aquesta pàgina no s’hauria d’incloure com a resultat perquè conté informació administrativa obsoleta”, aportant còpia d’un certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació de antecedents penals.
5.- La primera resposta de l’AGPD
A la primera resposta, l’AGPD va estimar la reclamació de tutela de drets de la reclamant, respecte de les URL en què eren accessibles les seves dades personals, per tractar-se de dades obsolets i no concórrer “interès preponderant de el públic en accedir a aquesta informació “a través d’una recerca a Internet” que tracti sobre el nom d’aquesta persona “.
S’explica per l’AGPD que la reclamant va exercitar el dret davant Google en relació a 4 URL, enllaços que feien referència a les dades de la interessada en una Ordre de Ministeri d’Educació i Ciència publicada en un Butlletí Oficial de l’Estat de l’any 2007 en referència a la condemna de l’afectada a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat. Així mateix, va aportar còpia d’un certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació d’antecedents penals.
L’AGPD va al·legar que la llista de resultats obtinguda en una recerca a partir d’un nom, pàgina web o informació relativa a una persona, facilita l’accessibilitat i difusió de la informació a qualsevol internauta que realitzi una recerca sobre l’interessat, constituint una ingerència en el dret fonamental a el respecte de la vida privada de la persona interessada.
I a continuació cita la Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea, (13 de maig de 2014, assumpte C-131/12, Google Spain, SL, Google Inc. i Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mario Costejà González,) específicament el seu apartat 99:
I a continuació cita la Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea, (13 de maig de 2014, assumpte C-131/12, Google Spain, SL, Google Inc. i Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Mario Costejà González,) específicament el seu apartat 99:
“Els articles 12, lletra b), i 14, paràgraf primer, lletra a), de la Directiva 95/46 s’han d’interpretar en el sentit que, a l’analitzar els requisits d’aplicació d’aquestes disposicions, s’haurà d’examinar, en particular , si l’interessat té dret a que la informació en qüestió relativa a la seva persona ja no estigui, en la situació actual, vinculada al seu nom per una llista de resultats obtinguda després d’una recerca efectuada a partir del seu nom, sense que l’apreciació de l’existència d’aquest dret pressuposi que la inclusió de la informació en qüestió a la llista de resultats causi un perjudici a l’interessat.
Ja que aquest pot, tenint en compte els drets que li reconeixen els articles 7 i 8 de la Carta, sol·licitar que la informació de què es tracti ja no es posi a disposició de al públic en general mitjançant la seva inclusió en tal llista de resultats, aquests drets prevalen, en principi, no només sobre l’interès econòmic de l’gestor de el motor de cerca, sinó també sobre l’interès d’aquest públic a accedir a l’esmentada informació en una recerca que tracti sobre el nom d’aquesta persona.
No obstant això, tal no seria el cas si resultés, per raons concretes, com el paper exercit per l’interessat en la vida pública, que la ingerència en els seus drets fonamentals està justificada per l’interès preponderant d’aquest públic a tenir, arran d’aquesta inclusió, accés a la informació de què es tracti. ”
L’esmentada Sentència també estableix en el seu apartat 93 el següent:
“Fins i tot un tractament inicialment lícit de dades exactes pot esdevenir, amb el temps, incompatible amb aquesta Directiva quan aquestes dades ja no siguin necessaris en relació amb els fins per als quals es van recollir o tractar. Aquest és el cas, en particular, quan són inadequats, no pertinents o ja no pertinents o són excessives en relació amb aquestes finalitats i el temps transcorregut. ”
Així, tot i que el tractament de les dades de la reclamant a les URL reclamades accessibles en el resultat de recerca, fora inicialment lícit, procedeix l’exclusió de les dades personals de l’reclamant a l’tractar de dades obsolets i no concórrer “interès preponderant de l’ públic en accedir a aquesta informació “a través d’una recerca a Internet” que tracte sobre el nom d’aquesta persona “.
La informació oferida per les URL en qüestió, fa referència a la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de la pèrdua de la condició de funcionària de donya EEE, com a conseqüència de la condemna de l’afectada a una pena de tres anys de presó amb inhabilitació especial per al càrrec públic i professió de docent de menors d’edat.
Del que s’ha exposat, per justificar l’obsolescència de la informació, es podria presumir que pel temps transcorregut, la pena de 3 anys imposada per la sentència ho ha fet, i més quan la interessada aporta certificat de data 7 de gener de 2014 cancel·lació d’antecedents penals de l’executòria 16/2007.
6.- Les al·legacions de Google que aconsegueixen fer canviar l’opinió de l’AGPD.
Davant l’estimació per l’AGPD de les al·legacions de la recurrent, es va presentar recurs de reposició per Google, en què assenyalava la seva discrepància amb la resolució estimatòria de l’AGPD a l’considerar que la informació oferta per les URL disputades eren de rellevància pública i per tant no havia de estimar-se la sol·licitud de la reclamant.
Per a això, Google aporta còpia de la Sentència de 19 de desembre de 2005 de l’Audiència Provincial de Madrid que va confirmar la condemna de la interessada com a responsable d’un delicte d’abús sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, per justificar la rellevància d’aquesta informació.
I com veurem, aquest és el fet clau que fa que l’AGPD canviï d’opinió, ja que en l’esmentada sentència, aportada de forma anonimitzada i extreta de la base de dades de la plataforma Aranzadi, es va condemnar a la interessada a la inhabilitació especial per al càrrec públic i professió docent de menors d’edat com a conseqüència d’un delicte sexual amb relació de superioritat comès davant d’una alumna de 4 anys, informació que es considera d’interès per als ciutadans a l’referir-se a una condemna de l’afectada amb una pena de 3 anys de presó amb inhabilitació especial per a càrrec públic i professió de docent de menors d’edat, arribant a la conclusió que ha de prevaler, això és mantenir-aquesta informació, per a una major protecció dels menors d’edat
7.- La respuesta final de la AGPD.
Finalmente la AGPD, revoca su previa resolución y atiende a los argumentos de Google., ya que en lo que respecta a la normativa de protección de datos, estamos ante un tratamiento legitimado que no supondría vulneración de la normativa en materia de protección de datos, procediendo estimar el recurso potestativo de reposición.
La Directora de la AGPD resuelve estimando el recurso de reposición interpuesto por GOOGLE INC. (GOOGLE SPAIN, S.L.), dejando sin efecto la Resolución dictada con fecha 3-9-2015, en el expediente TD/00426/2015, que estimaba la reclamación de tutela de derechos formulada por doña E.E.E. contra la citada entidad.
Finalmente la AGPD, revoca su previa resolución y atiende a los argumentos de Google., ya que en lo que respecta a la normativa de protección de datos, estamos ante un tratamiento legitimado que no supondría vulneración de la normativa en materia de protección de datos, procediendo estimar el recurso potestativo de reposición.
La Directora de la AGPD resuelve estimando el recurso de reposición interpuesto por GOOGLE INC. (GOOGLE SPAIN, S.L.), dejando sin efecto la Resolución dictada con fecha 3-9-2015, en el expediente TD/00426/2015, que estimaba la reclamación de tutela de derechos formulada por doña E.E.E. contra la citada entidad.
L´enllaç a la resolució:
http://www.agpd.es/…/REPOSICION-TD-00426-2015_Resolucion-de…
http://www.agpd.es/…/REPOSICION-TD-00426-2015_Resolucion-de…
Antecedents
L’ Audiència Provincial de Lleida, Secció 1a, Sentència de 2 de Novembre de 2012 (rec. 12/2012), Ponent D. Francisco Segura Sancho ha atorgat plena validesa a la identificació dels autors d’un robatori amb violència perpetrat contra un menor, quan li van assaltar i li van arrabassar violentament els diners i el telèfon mòbil, les fotografies la víctima va localitzar a través de Facebook.
Com explica la sentència, la víctima dies després dels fets va identificar els autors de l’robatori a través de diverses fotos penjades a Facebook, identificació fotogràfica ratificada posteriorment per la declaració en l’acte de judici pel denunciant, on va reconèixer als acusats com les seves agressors, el que va convertir a aquella primera identificació en autèntica prova de càrrec apta i idònia per desvirtuar la presumpció d’innocència.
La sentència de l’Jutjat de Menors 1 de Lleida.
El Jutjat de Menors 1 de Lleida va dictar sentència la fallada de deia:
1.- Que condemne a G., B. i C., com a autors d’un delicte de robatori amb violència i intimidació i una falta de lesions, a cada un d’ells.
2.- La pena és d’un any i tres mesos d’internament en règim semiobert, dividit en un primer període de nou mesos d’internament i un segon període de sis mesos de llibertat vigilada amb instrucció formatiu laboral, l’execució quedarà en suspens sempre quan compleixin les següents condicions: a) llevat condemnats en sentència ferma per delicte comès durant el temps que duri la suspensió, sí que han assolit la majoria d’edat, o no ser-li aplicada mesura en sentència ferma en procediment regulat per la LORRPM durant el temps que duri la suspensió, b) que assumeixin el compromís de mostrar una actitud i disposició de reintegrar-se a la societat, no incorrent en noves infraccions, i c) que compleixin un any i tres mesos de llibertat vigilada amb instrucció formatiu laboral.
3.- L’incompliment de qualsevol d’aquestes condicions comportarà l’aixecament de la suspensió i l’execució de l’internament.
El recurs dels tres condemnats.
La sentència dictada pel Jutjat de menors és recorreguda pels condemnats.
Es posa en qüestió per la defensa la valoració judicial de la prova en la mesura que l’única de càrrec va venir a ser la conformada per la pròpia declaració de l’denunciant i la identificació que de tots ells va fer a través d’unes fotografies que prèviament havia obtingut d’un lloc públic d’internet, concretament d’una de les xarxes socials com és Facebook., de manera que ni va poder determinar-se la raó ni l’origen d’aquell coneixement ni pot per tant erigir-se, en opinió dels recurrents, en prova suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència, al que afegeixen que tampoc pot ser-ho la sola declaració de l’denunciant ja que, d’una banda, la denúncia no la va interposar fins al 21 de juny, quan els fets van tenir lloc el 10 de maig de 2011 i, per altra banda, la seva identificació tampoc va venir corroborada pel testimoni que l’acompanyava en el moment en què es van produir els fets.
El ministeri fiscal va interessar la desestimació dels recursos i la confirmació de la resolució d’instància.
Els arguments de l’AP per confirmar la sentència de l’Jutjat de Menors.
El que en realitat es qüestiona -diu l’AP- és la regularitat de la identificació duta a terme pel denunciant, que va obtenir unes fotografies procedents de les xarxes socials en què apareixen els tres menors acusats, en algunes d’elles només dos i en les altres tres en companyia d’una altra persona.
Aquesta circumstància és la que precisament diferència i particularitza aquesta identificació i la diferència d’aquelles altres en què normalment solen dur-se a terme la identificació fotogràfica, ja que en molts cas és la pròpia policia, en compliment de les seves funcions investigadores, la que porta a terme l’exhibició d’uns àlbums fotogràfics, ara substituïts per altres sistemes més moderns, mitjançant els quals es procura que la víctima identifiqui visualment a la persona denunciada.
Lògicament el limitat nombre dels fotogrames o el que aquests es limitin normalment a reflectir el rostre, el que pot induir a error o equívoc, a l’igual que també poden qüestionar les concretes circumstàncies de temps i de lloc en el qual es duen a terme o la conveniència de reforçar les garanties per tal d’assegurar un reconeixement lliure d’influències, són algunes de les raons per les que la jurisprudència de Tribunal Suprem, després de donar-los carta de naturalesa, va venir a subratllar la seva consideració de mitjà de recerca de caràcter instrumental i accessori , necessari per dur a terme determinades indagacions, amb el que a aquella diligència caldrà que li segueixi el seu reconeixement en roda, aquest en seu judicial i amb estricta observança de la LECriminal.
La clau és que la identificació es dugui a terme per la víctima en el judici oral.
No obstant això, i com també diu la S.T.S. num. 512/2009, de 14 de maig, amb cita de la de 2 d’octubre de 2001 “… sent la veritable identificació amb valor probatori la qual es realitzi en seu judicial d’acord amb el que preveuen els articles 368 i següents de la LECriminal, això no impedeix la seva innecessarietat -com assenyala la Sentència de 22 de maig de 2001- quan en el moment cim de l’procés el testimoni reconeix l’acusat amb tota rotunditat … “.
En aquest cas la veritable prova queda integrada -com aquí succeeix- amb la declaració feta en el Judici Oral, amb totes les garanties de la immediatesa i la contradicció, sent llavors irrellevant tant l’absència de roda identificativa com la possible inobservança de les seves condicions legals ja que la identificació en el Judici Oral ve a integrar per si mateixa una veritable i autònoma prova de càrrec valorable pel Tribunal com testifical.
Així mateix en la STS de 20 de juny de 2000, de diu “… que el reconeixement realitzat en el judici per un testimoni presencial, sotmès a el corresponent interrogatori i debat contradictori i degudament valorat pel tribunal sentenciador amb els avantatges i garanties que proporciona la immediatesa, constitueix un mitjà de prova vàlid … la prova de càrrec en sentit propi, és la practicada en l’acte de l’judici oral que és la que ha de valorar el tribunal sentenciador, si bé certament s’ha de ponderar la mateixa ja que no s’havia reconegut amb total certesa en moment anterior.
Per tant el seu reconeixement en l’acte de l’judici és un element més a tenir en compte per a concloure afirmant la identitat de l’acusat com la de l’agressor.
El cas particular de les fotos obtingudes a través de Facebook.
I així ocorre en el present cas en què el denunciant, també menor d’edat, després d’haver estat víctima d’el robatori amb violència perpetrat al recinte firal instal·lat amb motiu de les festes patronals, quan el van assaltar i li van arrabassar violentament els diners i el telèfon mòbil, no va arribar a denunciar immediatament els fets, el que pot ser comprensible atesa la seva edat i les circumstàncies en què es van produir els fets, però sí que ho va fer en un moment posterior, quan va veure i va identificar als ara acusats a través d’unes imatges fotogràfiques que va obtenir de l’Facebook.
Aquestes imatges, un total de tres, en la qual apareixen diversos nois joves, van ser les que li van permetre identificar-los com els seus agressors, de manera que aquell reconeixement no era tant un mitjà d’investigació, propi i característic de les indagacions policials, sinó una identificació el valor com a prova de càrrec havia de provenir d’aquell que es reconegués a l’testimoni incriminatori.
D’aquesta manera, a partir de la seva declaració a l’acte de judici, on el denunciant va reconèixer als acusats com els seus agressors, converteix a aquella identificació fotogràfica en autèntica prova de càrrec apta i idònia per desvirtuar la presumpció d’innocència, valoració que també comparteix la Sala des del moment en què no hi ha el menor motiu per a dubtar del que el denunciant va dir en l’acte de judici, coincidint així amb el que abans havia declarat, el que permet ara conferir suficient credibilitat en els mateixos termes en què li va ser reconeguda en la resolució d’instància amb vista a sustentar el pronunciament.