L’efecte Tom Sawyer és la clau del model de negoci de les plataformes com Facebook

Al capítol segon de les aventures de Tom Sawyer, la tia Polly li encarrega a Tom que pinti amb calç una llarga tanca de fusta, exactament trenta vares de llarg i nou peus d’alçada.

Tom se les enginy perquè els seus amics realitzin la seva feina per ell i així descobreix, en paraules de l’autor, un dels principis fonamentals de la humana conducta: que per fer que algú, home o noi, anheli alguna cosa, només cal fer-la difícil daconseguir.

I com ho fa? Doncs fent creure als seus amics que aquest treball tediós de pintar una extensa tanca, és en realitat una agradable activitat creativa.

Per això Tom comença a pintar la tanca a ulls dels seus amics com un gran artista que gaudeix enormement amb la seva emocionant activitat creativa -que no és feina-.

I que aconsegueix? Doncs que els seus amics no només li pintin la tanca sencera amb 3 capes, sinó que a canvi li facin tota mena de regals per aquesta feina, millor dit per aquesta ociosa activitat creativa.

Per això Tom els ven el torn per emblanquinar la tanca, a canvi que els seus amics li regalin des d’un tros de vidre blau d’ampolla per mirar les coses a través seu, una clau incapaç d’obrir res, un tros de guix, un gatet borni o un collaret de gos però sense gos, regal que dóna dret als col·legues de Tom a pintar animosament la tanca -que no és feina-.

Tom els observa des de l’ombra d’un arbre, balancejant les cames i menjant-se una poma veient com els seus amics treballen per ell, encara que ells pensen que no és feina.

El final és conegut… la tia Polly s’aboca tant del treball de Tom que no pot expressar-ho amb paraules, en observar tota la tanca emblanquinada amb diverses capes i amb una franja d’afegiment a terra, i no només el felicita sinó que li regala una poma.

Si traslladem aquesta història publicada el 1876 i l’extrapolem a les xarxes socials o plataformes tipus Facebook, podem substituir els 3 personatges i posar-los noms i cognoms:

a.- La tia Polly seria la representant dels accionistes de Facebook.

b.- Tom Sawyer seria sens dubte Mark Zuckerberg.

c.- Els amics pintors de Tom som tots nosaltres, els 2.449 milions d’usuaris de Facebook que fem la feina –o per a alguns una agradable activitat creativa consistent a crear continguts gratuïts per a la plataforma o xarxa social.

En conclusió, aquella feina que haurien de fer els treballadors de Facebook a canvi d’un salari, nosaltres els usuaris -els amics pintors de Tom- ho fem no només gratis et amore i de manera desinteressada, sinó a més pagant un preu com és regalant a la plataforma les nostres dades personals i no, com en el cas dels amics de Tom, lliurant a canvi un vidre blau o un collaret de gos però sense gos.

Aquest és lanomenat efecte Tom Sawyer, clau del model de negoci de les plataformes digitals.