Ètica digital i darkpatterns
Els darkpatterns o patrons foscos són aquelles pràctiques de disseny enganyoses, creades expressament per forçar els usuaris d’una web o una app a realitzar accions que en altres circumstàncies no farien, i que normalment tenen com a finalitat manipular de manera més o menys conscient la voluntat de l’usuari.
El terme el va crear el dissenyador d’experiència d’usuari Harry Brignull l’any 2010: www.darkpatterns.org
En aquest perfil de twiter podem veure exemples: https://twitter.com/darkpatterns
Es tracta d’anuncis disfressats de vídeos, d’ofertes de preus baixos que no mostren els costos addicionals, de dissenys que desorienten l’usuari a l’hora de cancel·lar un producte o de donar-se de baixa del compte, de productes que de forma misteriosa es colen al carret de la compra, de dissenys que empenyen l’usuari a acceptar tractaments poc respectuosos amb la privadesa o de subscripcions gratuïtes que per gaudir-les obliguen a introduir la targeta de crèdit, però que després és complicat donar-se de baixa quan es vol cancel·lar el servei .
Des del punt de vista legal són habituals en les polítiques de privadesa de les xarxes socials l’ús de termes redactats de tal manera que són difícils d’entendre, o que ometen informació rellevant a la primera capa i que obliguen l’usuari a anar fent clic a diversos enllaços per poder tenir una comprensió aproximada de la política de tractament de dades personals, dissenys legals que clarament infringeixen la normativa en protecció de dades personals.
La finalitat d’aquests patrons sempre és incrementar les vendes o tractar més dades de les necessàries i van més enllà de les tècniques de simple persuasió o de màrqueting intel·ligent, sense que en cap cas es tracti de simples errors de programació.
Els dissenyadors tenen un paper rellevant davant la pressió dels clients davant d’aquest fenomen, per fer-los comprendre que l’ús d’aquest tipus d’estratègies no fa sinó crear desconfiança i frustració i que els consumidors i usuaris són conscients dels portals que utilitzen aquestes tècniques.
Finalment, no hem d’oblidar que un simple tuit d’un client descontent pot convertir-se en viral i suposar un risc reputacional i econòmic greu per a l’organització.
