Interlocutòria de l’AP de Pontevedra, secció 2a de 25-10 -2017, Ponent Sra Maria de el Rosari Cimadevila Cea, que confirma la interlocutòria d’arxiu de l’Jutjat d’Instància 2.

El text complet: http://www.poderjudicial.es/search/contenidos.action?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=8238519&links=whatsapp%20menor%20secreto&optimize=20171219&publicinterface=true

Informe de l’AVPD sobre la sol·licitud per part d’un Ajuntament a una empresa a la qual s’adjudica el servei de colònies d’estiu i hivern, del certificat de delictes de naturalesa sexual per contractar monitors de temps lliure.
Segons l’AVPD es tracta d’una aportació obligatòria i necessària perquè pugui perfeccionar-se el contracte entre les parts, estant legitimat l’Ajuntament per sol·licitar els certificats a l’empresa licitadora de el servei, per existir una clara obligació legal
L’empresa, un cop obtinguda la informació dels treballadors assignats a el servei objecte de contracte, ha d’aportar la informació a l’Ajuntament contractant, informació d’aportació obligatòria per exigir-ho així una norma amb rang de llei, la Llei 26/2015, de 28 de juliol , de modificació de el sistema de protecció a la infància ia l’adolescència.
Participem el dia 15-4-2014 en el reportatge de Xavier Ricou al diari la Vanguardia, titulat injúries, calúmnies i amenaces en 140 caràcters.
Els comentaris injuriosos són fàcils de perseguir, però difícils de castigar.

La Família Digital suggereix com a hipòtesi que la desídia dels pares a l’educar els seus fills a la xarxa hauria d’estar sancionada en el Codi Penal

El enlace: https://www.abc.es/familia/padres-hijos/abci-hijos-abandonados-201211140000_noticia.html

Esport i dades personals.

Qualsevol dels nostres nois i noies que fan esport i que entrenen i juguen tot sovint, fan un intens us de la seva imatge i de les seves dades personals, sense que cap entrenador ni tampoc nosaltres com a pares, els haguem fet segurament 4 cèntims sobre la qüestió, tot i que tots coincidim en el valor que en el seu futur tindrà un actiu com la reputació digital.

Des d´una simple llista dels telèfons dels companys de partit per organitzar els entrenaments, a les fotografies que els pares comparteixen a les xarxes socials reflexant els mèrits dels xavals i fins als comentaris que les noies i nois s´envien a traves dels programes de missatgeria comentant l´ultim partit, tots son exemples de tractaments habituals que ells fan tot sovint, ara que la majoria tenen mòbils amb càmera regalats amb ocasió de qualsevol excusa, des de la primera comunió o al simple fet que la mare s´hagi comprat un dispositiu ultim model i el fill hereti aquell mòbil de penúltima generació, això si amb si amb càmera i connexió a la xarxa.

Penso que com a pares, caldria que anéssim pensant en si cal incloure ja dins dels entrenaments esportius, algunes nocions bàsiques sobre les oportunitats que suposa per al futur professional de les noies i nois, i perquè no dir-ho també econòmic de la família, una gestió acurada i prudent de la seva reputació a la xarxa i de l´us de la seva imatge com a esportistes.

Però no només això. També son necessàries 4 idees del que està clarament prohibit pel que fa al tractament de les seves dades personals i la imatge. Seria com incloure al reglament esportiu corresponent, un capítol dedicat al tractament d´aquestes matèries.

Una sentència que ens farà pensar.

Tota aquesta reflexió té com a fet motivador la lectura d´una sentencia que resolt una de les tantes denuncies penals que, cada vegada més, tenen com a protagonistes a menors amb dispositius mòbils connectats a la xarxa.

En aquest ocasió els fets ocorren en un entorn esportiu, amb la captació de dos imatges sensibles d´un menor dins del vestuari i la seva posterior difusió a una xarxa social.

La resolució es de fa més d´un any i fou dictada per l´Audiència Provincial d´Alacant (Secció 3a, sentència núm. 173/2012 de 23-03-2012), i sense dubte ens farà pensar sobre el fet que hi ha molts aspectes del Codi Penal que no son coneguts pels nostres joves, tot i que els poden afectar directament (com algunes conductes que són clarament delictives o bé la pròpia responsabilitat civil solidària dels pares pels fets causats per menors de 18 i majors de 14).

Per tant cal entrenar-los per a que siguin conscients de les conseqüències d´actuacions fetes amb poca reflexió, però que tenen resultats contundents i gens agradables per ningú.

Els fets objecte de la denúncia.

Explica la sentencia que a una hora no determinada, però després de jugar un partit de futbol sala, el dia quinze de gener de 2011, a unes instal.lacions esportives, el menor expedientat va realitzar, utilitzant el seu telèfon mòbil, dues fotos d´un menor mentre el mateix estava nu, assecant-se, després d’haver pres una dutxa després de finalitzar un partit, en què van participar els dos menors.

Posteriorment i sense que existís autorització del menor fotografiat, el menor denunciat va descarregar dues fotografies a la plataforma social de comunicació Tuenti, oberta amb el seu propi nom, pàgina que va resultar posteriorment visitada per gran nombre de nois.

La condemna del Jutjat de menors número 2 d´Alacant.

Els fets descrits van suposar una dura condemna per al menor, segons es llegeix a la sentència que va dictar el Jutjat de menors en els següents termes:

Que haig d´imposar i imposo al menor, com a autor criminalment responsable:

1.- un delicte de descobriment i revelació de secrets.

2.- un delicte de corrupció de menors.

3.- la mesura consisteix en 100 hores de prestació de serveis en benefici de la comunitat i 9 mesos d’internament en règim semi obert dels quals els últims 3 mesos es compliran en règim de llibertat vigilada, suspesa per un període de nou mesos a comptar de la fermesa de la present resolució, suspensió que queda condicionat a l’adequat compliment de la llibertat vigilada que se li imposa pel referit període i al compliment dels requisits previstos en l’art. 40 LRPM.

4.- Es condemna al menor com a responsable civil directe i als seus pares com a responsables civils solidaris, a abonar la quantitat de 12.000 € a favor del menor.

5.- I tot això, amb imposició de les costes del procediment.

La sentència de segona instància de l´Audiència Provincial d´Alacant.

Cal dir que l´Audiència Provincial d´Alacant va absoldre al menor d´un dels dos delictes, però el va condemnar per l´altre, com veurem a continuació.

El delicte de descobriment i revelació de secrets.

Així l´AP d´Alacant confirma la condemna pel delicte de descobriment i revelació de secrets, que es basa en la declaració de la pròpia víctima i d’un testimoni.

Indica la Jutge d’instància que tant el perjudicat com el testimoni van afirmar amb rotunditat que el mateix menor expedientat va reconèixer que havia estat ell qui havia realitzat les fotografies i qui, posteriorment, les va pujar a la seva pàgina de la xarxa social Tuenti.

El delicte de corrupció de menors.

Pel que fa al segon dels delictes -delicte de corrupció de menors de l’article 189.1 b) del Codi Penal- atenent els fets que es declaren provats, es dicta sentencia absolutòria ja que en cap de les fotografies aportades a les actuacions es reflecteixen postures o actes de contingut específicament sexual o de caràcter obscè.

El nen, si bé es troba nu, apareix cobert amb una tovallola que no deixa veure cap òrgan genital ni tampoc apareix en una postura libidinosa, pel que entenem que tot i que amb un fotomuntatge s’ha incardinat la paraula “Playboy” (més aviat entenem que amb intenció de burla) això de per si suposa un significat eròtic o sexual que es dedueixi de les fotografies i que permetin incardinar els fets en el delicte analitzat.

En el nostre cas, centrats en les fotografies obtingudes amb el mòbil del menor expedientat, entenem que objectivament no poden ser considerades pornogràfiques pel que procedeix l’estimació del motiu d’impugnació.

Els danys morals.

Respecte dels danys morals als que també es condemna al menor, atenent les característiques dels fets i la seva repercussió en la localitat on resideix la víctima, es fixen en la suma de 2.000 euros (el Jutjat de menors havia imposat 12.000 euros).

La condemna final.

L´Audiència Provincial d´Alacant estima parcialment el recurs i deixa la condemna definitiva de la següent manera:

1.- condemna al menor com a responsable d’un delicte de descobriment i revelació de secrets.

2.- l´absolt del delicte de corrupció de menors.

3.- li imposa una mesura consistent en tasca socioeducativa de sis mesos de durada.

4.- condemna al menor, com a responsable civil directe i als seus pares, com a responsables civils solidaris, a abonar la quantitat de 2.000 euros al menor denunciant.

5.- imposa les costes del procediment, incloses les de l’acusació particular al 50%, declarant d’ofici les costes del recurs.

I que va fallar?

No ho sabem del tot cert. Repartir culpes a tort i a dret es fàcil, però no deixa resolts els neguits que ens provocaria trobar-nos en una situació com aquesta.

Si fem una tasca d´imaginació sobre quines mesures correctores pensem que hauran estat preses després de la condemna, potser coincidirem en algunes d´elles.

Que fem i qui?

Per part dels pares, potser podem aprofitar uns fets desagradables com aquests, per tenir la primera conversa amb els fills sobre l´us responsable dels telèfons mòbils amb càmera incorporada i amb connexió per a navegar per Internet.

Als advocats se´ns demanarà que redactem cartells que prohibeixen la captació d´imatges en entorns sensibles o que incorporem una multitud de clàusules legals per tot arreu (matrícula, convocatòries, correus electrònics etc).

Mes d´un lletrat proposarà, a més a més, la contractació d´assegurances de responsabilitat civil als clubs per si algun dels ofesos o perjudicats, pensa que el club esportiu té alguna responsabilitat en els fets.

I finalment als clubs i a les escoles també se´ls hi gira feina.

S´imposa que pensin en organitzar activitats formatives adreçades al menors, o dit d´una altra manera i en termes esportius, entrenaments específics sobre el tractament de les dades personals dels menors esportistes, específicament sobre els límits que mai es poden superar si no volen fer mal als companys de partit i a ells mateixos.

La reflexió final seria, qui entrenarà als nostres menors i quan comencem?

L’Audiència Provincial de Jaén, Secció 1a, va dictar una sentència el dia 2 octubre 2008 on s’analitzen uns greus fets referits a una agressió contra una menor.

Destaquem d’aquesta resolució que s’incrementa la indemnització per danys morals a la víctima pel fet que la gravació de l’agressió va ser pujada a un portal de vídeos, fixant en primera instància la indemnització en 9.000 euros que van ser incrementats fins a 24.000 per la sentència de l’Audiència Provincial.

Els fets.

Aquestes són les circumstàncies analitzades en la sentència:

1. – El dia 3 d’abril de 2007 el menor Víctor, àlies “trompi”, li va comentar a la menor Ana, que Julieta havia anat fent comentaris sobre ella que la denigraven, i davant aquesta informació Anna li va dir a Víctor ia altres menors que estava amb ella, entre els quals hi havia, a més de l’anteriorment esmentat Víctor, Pedro Francisco, Marta, Clemente i Jorge, que per aquests comentaris anava a buscar a Julieta i que li anava a pegar. Davant aquest fet aquests van seguir a Ana en la seva recerca i Víctor va activar el seu telèfon mòbil per gravar la possible agressió que es produiria.

2. – Quan Ana es va trobar amb Julieta començar una conversa entre elles que va durar diversos minuts, i que ja va ser gravada per Pedro Francisco amb el seu mòbil mentre deia “no em aneu a fotre la gravació” i “això ho poso jo aquesta nit a al Youtube pels meus morts “, i durant aquesta conversa Jorge es va acostar a les dues menors i li va dir a Anna” Anna ¿per això m’has fet venir aquí? I just després d’aquest comentari Julieta va demanar a Víctor que s’acostés perquè confirmés si era cert que ella havia fet aquests comentaris i Víctor es va acostar i després de confirmar l’existència d’aquestes manifestacions va dir a Anna “si ho ha dit, pega-li, pega-li “, tot seguit la qual cosa Ana va començar a agredir Julieta donant-li cops indiscriminats pel cos, davant la agressió Julieta no es defensava de manera sorprenent d’aquesta, i li va pegar amb les mans a la cara i després agafar dels cabells la va llançar contra el sòl i la va arrossegar, i quan estava estirada a terra li va donar puntades de peu a diverses parts del cos, entre elles el cap, mentre que Pedro Francisco seguia gravant la baralla amb el seu mòbil i deia: “aquesta nit el poso jo al youtube “.

3. – Que posteriorment Pedro Francisco permetre accedir a la gravació de la baralla a Clemente i altres tercers trasmitiéndole seu contingut del telèfon mòbil sense que se sàpiga qui el va introduir a la pàgina “YouTube” d’Internet.

4. – Que a conseqüència de l’agressió Julieta va patir lesions consistents en traumatisme nasal amb desviació esquerra d’envà i trauma psíquic sever, i per a la seva sanitat tractament mèdic i emprant en la seva curació noranta dies, en els quals va estar incapacitada, quedant-li com seqüeles alteració de la respiració nasal i trastorn d’estrès posttraumàtic i provocant danys morals.

La condemna del Jutjat de Menors.

En la sentència dictada pel Jutjat de Menors, es van imposar les següents penes:

a. – als menors Ana la mesura d’Un Any de llibertat vigilada ia Víctor i Jordi la mesura de Cent Hores de prestació en benefici de la comunitat, en considerar-autors d’un delicte de lesions de l’article 147.1 del Codi Penal.

b. – així mateix, es va acordar imposar a Pere Francesc la mesura d’Un Any de llibertat vigilada com a autor d’un delicte contra la integritat moral de l’article 173.1 del Codi Penal.

c. – de manera solidària es va condemnar a Ana, Víctor i Jorge a indemnitzar Julieta en la suma de 9.400 euros per les lesions sofertes i dies de curació, amb els interessos corresponents.

d. – així mateix als quatre, Ana, Víctor, Jorge i Pedro Francisco a indemnitzar de forma solidària a Julieta en la quantitat de 9.000 euros pels danys morals més els interessos que es meritin.

El dany moral.

El dany moral és la conseqüència del patiment psíquic causat a la víctima de l’agressió, i en el cas de les actuacions aquest dany moral es va ocasionar tant per qui va gravar l’agressió i la va distribuir, com per qui va causar l’agressió, autora material i inductors.

L’Audiència Provincial entén que la suma concedida de 9.000 euros no s’ajusta a la gravetat dels fets, sobretot tenint en compte la repulsa i el retret social que els mateixos produeixen i la seva proliferació en l’àmbit juvenil.

I el que és més important, l’edat de la víctima en ocórrer els fets, que només tenia 14 anys, l’experiència tan traumàtica que va viure i la difusió de les imatges de l’agressió a través d’un mitjà de comunicació tan ampli com és Internet a la pàgina “You Tube”.

Per tot això, totes les circumstàncies apuntades ens porten a concloure que la quantitat concedida per danys morals ha de ser elevada i quedar establerta en 24.000 euros.

Participem el 26-4-2011 en un article escrit per Xavier Ricou del diari la Vanguardia, titulat delictes a un clic.
Amb un ordinador i una connexió a internet n’hi ha prou per perpetrar, en temps rècord, desenes de delictes; es pot injuriar, trencar una ordre d’allunyament o suplantar una identitat.

L´enllaç: https://www.lavanguardia.com/internet/20110426/54145757518/delitos-a-un-clic.html